Comunicació del batle d’Algaida exposant la conducta i antecedents de Bartomeu Sastre. (ajtt33. Causa 444/36, fol. 8).
PRIMERA CAUSA CONTRA BARTOMEU SASTRE GARCIAS
El 10 de setembre de 1936, el tinent coronel en cap del Grup Mixt d’Artilleria núm. 1, Gerardo Martínez de Tejada, informava a l’auditor de guerra de la Comandància Militar de Balears que l’artiller Bartomeu Sastre Garcias, natural d’Algaida, no s’havia presentat a concentració després d’haver estat cridat a files i que des de l’Ajuntament d’Algaida, el batle, havia informat que s’ignorava on podia ser.
A partir d’aquell avís, l’auditor de guerra, Gonzalo Zarranz Mariana, dia 12 de setembre de 1936, nomenà al comandant d’Infanteria Gabriel Llompart Ramis perquè instruís, com a jutge, una causa contra Sastre que s’iniciaria dia 18 d’aquell mateix mes. S’indicava que es volia prendre declaració a l’inculpat però atès el seu desconegut parador s’ordenava que se’l citàs a través d’uns edictes que es publicarien al Boletín Oficial de la Provincia de las Baleares, a la batlia de Palma i a la d’Algaida perquè en el termini de cinc dies es presentàs al jutjat.
Si no complia amb el que s’indicava es decretaria la seva detenció i, en conseqüència, s’encarregaria a les autoritats civils i militars de l’illa la seva cerca i captura. És demanaven, a més, informes sobre la conducta i antecedents del jove a la Guàrdia Civil i a la batlia d’Algaida i s’ordenava prendre declaració a totes les persones que poguessin saber alguna cosa del seu parador.
Dia 19, un dia després de la posada en marxa de la instrucció, Martínez de Tejada compareixia davant el jutge i ratificava la seva denúncia i des de la Fiscalia Jurídico Militar de Balears s’enviava un ofici on el fiscal Ricardo Mulet es donava per assabentat.
L’informe enviat des de la batlia d’Algaida, i signat pel batle Pedro Janer, no es feu esperar gaire. Es redactà dia 23 de setembre i ja deixava una primera idea d’on podia ser Bartomeu Sastre:
En cumplimiento de su escrito de fecha 18 del corriente, debo manifestarle que el soldado de ésta Bartolomé Sastre Garcias, según se rumorea por esta población que la noche del desembarco de los rojos en ésta, desapareció de esta villa creyendo se había
sumado a los mismo por ser de ideas insquierdistas [sic] o comunistas y estar muy relacionado con los dirigentes marchistas [sic] de ésta. 1
Un dia més tard, el 24 de setembre, també el caporal del post de la Guàrdia Civil d’Algaida, Martí Santadreu Moragues, feia arribar el seu informe al jutge Llompart:
En cumplimiento de lo ordenado por V.S. en su escrito de 18 del actual; tengo el honor de participarle que la conducta del Soldado Bartolomé Sastre Garcias tiene algo que desear. Además era de ideas avanzadas. Desapareció de esta población el día del desembarco de fuerzas enemigas en Portocristo y se supone se encuentre con ellos o más bien que haya muerto. 2
Amb tot això, la requisitòria de citació i l’ordre de compareixença dictada contra el soldat algaidí no tengué cap efecte i dia 29 de setembre fou declarat oficialment en rebel·lia. Unes setmanes després, el 14 d’octubre, un cop el jutge Llompart havia elevat la causa a l’auditor de guerra Zarranz, aquest ordenà la seva suspensió i arxiu fins que l’inculpat, ara ja rebel, es presentàs o fos capturat. Dia 20 d’aquell mateix mes, el comandant 1r. Cap accidental del Grup Mixt, núm. 1. d’Artilleria, Emili Nadal, es donava per assabentat.
LA SEGONA DECLARACIÓ DE REBEL·LIA
Tot i haver-se arxivat la causa contra Bartomeu Sastre amb la declaració de rebel·lia, curiosament, l’any 1937 li obriren una altra causa en contra per falta de concentració i no haver-se presentat a files, el mateix motiu pel que li havien instruït l’altre. Aquesta nova causa fou la registrada com la 223/37, de la que hem obtingut molt poca informació.
La documentació d’aquest procediment es troba actualment desapareguda dels arxius del Jutjat del Togat Militar número 33, de Palma, i per tal circumstància desconeixem com es desenvolupà el procés.
De totes formes, val a dir que, sortosament, a la documentació conservada a la carpeta annexa de la Causa 444/36 hi trobam alguns documents que serviren per elaborar aquella Causa 223/37 i que si més no deixen constància d’aquesta segona investigació.
Dia 30 d’agost de 1937, el coronel Gerardo Martínez de Tejada, cap del Regiment Mallorca, feia saber a l’auditor de guerra que per ordre de 19 d’abril d’aquell any el soldat algaidí s’havia d’haver incorporat a files i no ho havia fet. Per això havia nomenat a l’alferes Antoni Canals Canals com a jutge instructor de la causa 223/37 que es començava a instruir. A més, Martínez de Tejada, ho posava en coneixement del General Comandant Militar de Balears.
Desconeixem quin va ser el procediment a partir d’aquí, però pensam que no degué ser gaire diferent del ja exposat a la Causa 444/36 car el 23 de desembre de 1937 el jutge Canals envià un ofici a l’auditor de guerra on li indicà que li passava l’expedient judicial instruït contra Sastre Garcias per falta d’incorporació a files perquè prengués la resolució que li semblàs més adient.
La situació de Sastre era la mateixa de feia un any i ens ho confirma una nota de l’auditor de guerra de dia 28 de desembre de 1937 on s’indicava que el soldat es trobada en parador desconegut i que el jutge instructor l’havia declarat en rebel·lia a partir de dia 20 d’aquell mateix mes. Igualment, a partir d’aquí, es va decretar la suspensió i arxiu del procediment fins que Bartomeu Sastre fos trobat o es presentàs a les autoritats de forma voluntària.
D’aquesta forma podem afirmar que el jove soldat no havia estat localitzat des de la seva desaparició d’Algaida el mes d’agost de 1936 i que, de manera excepcional, era declarat en rebel·lia per segona vegada.
No tenim documentació que ens confirmi el tancament de la causa i aquesta circumstància ens deixa damunt la taula diverses qüestions sense resoldre. Es va passar realment Bartomeu Sastre a les forces republicanes de Bayo? Si va ser així, va morir en combat o va aconseguir reembarcar-se amb els republicans quan es retiraren de Mallorca? Si va morir als enfrontaments del llevant mallorquí, pot ser que enterrassen el seu cos a Son Coletes, on actualment s’estan exhumant víctimes de la repressió i milicians afusellats? Pot ser sigui a la platja de Sa Coma, on ara els antropòlegs forenses porten a terme la realització de cates per fer les exhumacions dels soldats republicans que pot ser siguin enterrats allà? Pot ser que el jove algaidí s’hagués amagat i restàs ocult perquè no el trobassin? Es possible que hagués estat víctima de la repressió i en realitat l’haguessin assassinat i fet desaparèixer a qualque pou o fossa comuna? Existeix la possibilitat que Bartomeu sobrevisqués a la Guerra Civil i seguís fent vida a Algaida
sense ni tan sols assabentar-se que havia estat declarat rebel en dues ocasions?
Hipòtesis i preguntes, totes elles basades en altres històries conegudes, que pot ser en el cas de Bartomeu Sastre Garcias, el soldat algaidí declarat dues vegades en rebel·lia, mai no tendran resposta.
Notes:
1 AJTT33. Causa 444/36, fol. 8.
2 AJTT33. Causa 444/36, fol. 9-9v.
+ Un cop s’ha publicat aquest article, l’algaidí Rafel Antich, ens ha fet arribar un text que va publicar al llibre: MEMÒRIA als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Nº 2 de la Col•lecció Pere Capellà. 2002 (2ª edició). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.
+ Aquí podeu llegir el text referent a Bartomeu Sastre Garcias.