Joan Verger Rossinyol ‘Matxo’ (Montuïri, 1967) posa punt final a la seva etapa de batle de l’Ajuntament de Montuïri. En Joan ‘Matxo’ va entrar de regidor de ben jove, entre el 1991 i el 2003 va estar a l’oposició amb el PSM. Després d’un parèntesi tornà per liderar la formació municipal que després convergiria a dir-se Més per Montuïri, foren vuit anys de cap de l’oposició. Anys on s’anà forjant el canvi que el maig de 2015 el duria a la batlia després de 28 anys de governs del PP a la vila. Ara, amb un bagatge polític important fa una passa al costat en la política municipal. En Joan ‘Matxo’ ho deixa.
– Posau fi a una etapa de vuit anys a l’oposició i altres vuit a la batlia. Per quin motiu ho deixau?
– És molt clar el motiu. Són molts d’anys de política municipal, vuit anys de govern, de desgast, el que té bo és la proximitat i això també provoca aquest desgast. Són 24 hores de servei. Almanco jo ho entenc així i arriba un moment que no tens la mateixa il·lusió ni empenta. I el de davant ha de tenir força per estirar als altres. I també crec que vuit anys són suficients. I per descomptat que no podem fer de barrera als que venen per darrere. Els hi lleves la il·lusió.
– La pandèmia ha afectat en la vostra decisió d’abandonar la política municipal?
– Sí, la pandèmia ha afectat. En la manera de veure les coses amb temor. Va ser un any i mig molt dur on amb pocs mitjans vam donar servei als ciutadans. Vam tenir la sort de consolar-nos entre tots els municipis. S’ha de dir que la FELIB va funcionar molt bé en aquell moment sense cap classe de color polític. Va haver-hi una unió de municipis fent feina plegats. A més de la pandèmia també la guerra d’Ucraïna i els elevats costos que això ha suposat. Els municipis som la primera administració del ciutadà i la que està més mal finançada. Ens han donat la culpa del deute total d’Espanya i el deute dels municipis era l’11% i d’aquest 11, el 80%, era de Madrid i Barcelona. I ens donaven la culpa! Hem hagut de donar serveis que no són propis dels ajuntaments.
– És un adeu a la política en general o sols a la municipal?
– No ho sé. M’agradaria jo deixar la política i no que la política em deixàs a jo. Si hi ha la possibilitat de seguir en política m’agradaria. Però entenc que hi ha etapes. Si el meu partit em necessita jo hi seré, però també hi ha altres persones que poden ocupar els càrrecs. No hi haurà cap problema, però aquest món m’agrada i tenc un bagatge d’estar enmig que crec que puc ajudar en altres institucions. Entenc la política com un servei públic.
– Quin ha estat el millor i el pitjor moment d’aquests vuit anys de batle?
– És difícil. Tenc records de molts moments bons. I de dolents… una sèrie d’accidents que hem tengut a la vila. Accidents greus on per desgràcia ha mort gent… i bons molts. Tots aquells en els que hem pogut ajudar als veïns ja han estat bons. Ja sigui arreglar una voravia, posar un llum, ajudar a la gent que ho passava malament durant la pandèmia o ajudar empreses. El projecte de turisme sostenible que hem pogut fer extensible al Pla. I sobretot el tracte amb la gent i el cas que em fa la gent. Em sent molt conhortat de la gent i especialment ara que saben que me’n vaig, tots, tots me demostren el seu efecte. Me sent molt satisfet de la gent de Montuïri.
– Heu donat qualque consell a la candidata del seu partit?
– Sí. Sobretot que sigui ella. En Joan va ser en Joan i na Paula ha de ser na Paula. Ella veurà les coses d’una altra manera de les que les he vistes jo. Això sí, que sempre pensi amb la gent, que faci feina per la gent i que pensi amb ells abans de prendre una decisió. Som el poble que som, no hem de voler ser ni més ni menys que els altres i a partir d’aquí vendrà la resta. I que faci molta feina amb la Mancomunitat. Aquests són els consells i a mesura que la feina vagi sortint n’hi pot haver d’altres si ella les vol, clar.
– En el moment de la partida quin endarrer deixau? Què hauríeu volgut deixar acabat i no ha pogut ser?
– No som batle d’inauguracions. Per exemple amb el centre de salut el 2015 ens van dir que havíem de tenir un solar. En 15 dies el vam tenir sense gaire cost. El vam oferir i crec que a finals del 2023 estarà acabat. No em tocarà inaugurar-lo com a batle, però em sentiré molt orgullós d’anar al centre de salut nou i saber que hi vaig participar. El mateix passarà amb Son Forners. El museu serà un referent dins la Mediterrània, i així ho volem. No el veuré acabat com a batle però amb tot l’orgull d’aquest món contaré que el vaig començar. El més important és que les coses s’acabin. Un endarrer és la normativa urbanística nova. M’hauria agradat poder fer-hi més feina des de la batlia però li faré com a ciutadà. I després un tema que s’ha de solucionar, no sols a Montuïri sinó també als municipis de Mallorca, és el tema de la circulació dins els carrers dels pobles. Els pobles del Pla estam preparats per carros i mules i ara tenim cotxes i camions i ens hem de reinventar a veure com volem aquesta circulació… tancar els centres, fer aparcaments dissuasius. El que és segur és que s’haurà de fer molta pedagogia. Crec que més o manco el projecte que teníem el 2007 l’hem duit endavant. Ens vam trobar amb un poble decaigut, trist, on no hi havia massa participació de la gent i crec que havíem de tornar Montuïri al costat dels altres pobles del Pla i crec que ara estam al dia amb la participació associativa. I no hem de liderar però sí estar al costat dels altres pobles amb molts de temes per fer feina plegats. Era una de les fites. A més de posar ordre a la comptabilitat de la Sala. Encara tenim deute però ara ja podem fer una sèrie d’inversions que abans no podíem fer. I podem anar pagant sense passar pena.
– Recomanau el pas per la política als veïns?
– Sí. Hi ha una comunitat a Nicaragua en la que és obligació passar mig any per la batlia i tant el batle com els ciutadans van molt alerta amb el que demanen o el que fan. Tenim la culpa els polítics que feim coses que no ens corresponen per tenir un cert rendiment polític. Ens carregam unes obligacions que no són nostres i els veïns s’avesen a anar a l’Ajuntament a demanar. El darrer exemple, la nevada. Gràcies a Protecció Civil i la brigada vam fer camins nets per poder passar però la vegetació és dels veïnats i ningú ho lleva… diuen l’Ajuntament ja ho farà i és impossible que ho puguem fer tot i menys els del Pla. Tenim poques entrades.
– Com heu viscut l’evolució de la Mancomunitat del Pla aquests vuit anys de batle?
– Si he de dir la veritat serà una de les coses que enyoraré més. Estant de regidor de l’oposició no la coneixia i és una errada dels batles no explicar-ho i he de dir que he trobat 14 batles i batlesses fantàstics, sense color polític i una presidenta que sap gestionar com ningú i hem anat fent feina… amb alguns marrons, fems, serveis socials. Hem aconseguit unir-nos en promoció turística quan abans cadascú anava pel seu vent sense saber el que fèiem perquè ningú en sabia de turisme. I, finalment el programa Emplatam ha estat la cirereta.