“El Palau és un edifici congelat en el temps i, com tal, l’hem tractat en tot moment. Per això des del principi li hem donat un tractament arqueològic”. Amb aquestes paraules de mossèn Francesc Vicens el Bisbat de Mallorca, propietari del convent Concepcionista o Palau dels Reis de Sineu, oferí, ahir, una visita als mitjans de comunicació.
L’edifici, sense monges des del 2016, s’obrí ahir per tal de donar a conèixer les tasques de catalogació, manteniment i conservació que han realitzat del 2021 ençà.
Així, el vicari episcopal per al Patrimoni Cultural del Bisbat de Mallorca, mossèn Francesc Vicens i la tècnica en gestió del patrimoni cultural del Bisbat de Mallorca, Sandra Rebassa. Foren els encarregats de conduir l’itinerari que els pròxims dies podran repetir les més de 300 persones que ja s’han apuntat a les visites guiades ofertes entorn de la festa patronal de Sineu, Sant Marc.
Actuació
Vicens i Rebassa explicaren els fets i les intencions del Bisbat del 2016 ençà. Vicens explicà que “la primera prioritat era, i continua sent, la de trobar una comunitat de monges que vulgui habitar l’edifici”. Assenyalà que fa uns anys s’estigué a punt. La intenció era de dur monges colombianes, però en el darrer moment es van fer enrere”. “Seguim amb aquesta idea i en tot moment hi ha contactes per poder dur una comunitat a aquest espai de Sineu”.
Vicens també manifestà que “estam davant un espai catalogat com a Bé d’Interès Cultural i el que hem fet, en tot moment, des del Bisbat, ha estat seguir les directrius de la UNESCO que assenyala que s’ha de procurar mantenir l’ús dels espais per allò que foren creats”.
Rebassa explicà la metodologia que s’ha seguit per dur a terme el Pla de Conservació d’aquest indret. Primer es va avaluar l’estat dels béns, es detallaren les necessitats i es programaren les actuacions en funció d’allò que s’havia trobat. “En aquestes actuacions fou quan vam detectar dos focus de formiga blanca que ens van fer actuar per erradicar aquesta plaga”. Aquest, explicaren, és un dels principals motius que ha obligat a tenir l’espai tancat a les visites durant aquests anys. I això també ha provocat que en aquests espais on encara s’intervé per eliminar les formigues “encara no s’hi ha actuat en les feines de catalogació”.
Patrimoni moble
La congelació de l’espai en el temps ha suposat que tot aquell patrimoni que al llarg de 400 anys de vida de les monges s’ha anat acumulant en les sales, habitacions o llocs -recordem que eren monges tancades- a l’arribada dels tècnics del Bisbat tot era allà mateix, intacte. Vicens explicà que “es veu ben clarament com a mesura que no s’utilitzaven els espais el que es feia era tancar-los i allà quedava fossilitzat aquella vida, aquells estris, ormejos…”.
Ara tot aquest patrimoni s’està analitzant, inventariant i restaurant si així ho requereix. En la mostra que podran veure els dies que venen els veïns hi ha un seguit de senalles, senallons i estris d’obra de palma, llata, que ja mostren algunes de les curiositats de la comunitat que les feia servir.
A manera d’exemple Vicens digué que només s’ha trobat un senalló amb la inscripció ‘Concepcionistas’ i explicà que això fa referència al fet que com que no podien sortir, les monges tenien una donada, una veïna del davant, que els feia la feina d’anar a comprar i aquella era la senalleta de les monges, una única senalleta per a tot el convent.
A més mostrà com a un petit cove s’hi posà un pagat de garballó mateix, donant a entendre així el grau de pobresa de la comunitat o de la Mallorca d’aquell temps que adobava les coses abans de tirar-les i comprar-ne una de nova.
Pel que fa a la resta de patrimoni, ja que és un element catalogat com a BIC amb tot el seu interior en cap moment es pot treure del convent cap d’aquests elements, per tant, totes les intervencions s’han de fer dins l’espai conventual de Sineu.
Futur
Tot i les propostes i reivindicacions del batle de Sineu, Tomeu Mulet, Vicens i Rebassa assenyalaren que la prioritat és la de conservar tot el que hi ha i poder combinar la presència d’una comunitat religiosa amb l’obertura de l’espai. Recordem que a hores d’ara sols s’obrí l’església conventual.
Rebassa explica que la darrera fase de tot el procés que s’inicià el 2021 és la de difusió i divulgació. “La nostra intenció és que en aquesta fase tot això es mostri aquí, així com anam fent feina”. Per la seva banda Vicens parla que un poc la idea seria la de copiar el que es va fer a la catedral de Vitòria amb lema ‘Abierto por obras’.
Durant aquest procés tampoc s’ha descartat en cap moment fer intervencions arqueològiques, recordem que el convent s’alça sobre l’antic Palau dels Reis. I el fet que hagi estat 400 anys tancat, o sols habitat per les religioses mai no s’ha fet cap intervenció arqueològica. Rebassa explicà que “per exemple no tenim coneixement de si abans del Palau aquí ja hi havia unes restes. La bibliografia ens en parla però en cap cas ho hem constatat”.
El Palau
Sobre el Palau Vicens explicà que hi ha molt poques referències arquitectòniques que recordin aquest espai. “Heu de pensar, -digué- que un cop es deixa d’utilitzar com a Palau dels Reis aquest espai es va degradant i es lloga per trasts a qui ho demanava i no serà fins al 1853 quan el Rei Felip II en fa donació a les monges Concepcionistes. Qui incità aquesta donació fou Francisca de Puigdorfila i Fuster que manifestà la seva voluntat de donar part de les seves terres per a fundar una casa de religioses. Terrenys ubicats al costat del Palau i que si s’ajuntaven podien conformar el que avui és el convent.
Avui d’aquell Palau en podem d’estriar la portalada d’entrada i alguns dels matacans de l’època. De la torre del Palau cal dir que és una recreació del 1985. Al gravat de l’Arxiduc podeu veure com no hi ha la torre.
És precisament en aquest espai on hi ha un interessant grafit amb dues embarcacions. Una d’elles a vela llatina. Segons explicà Vicens no s’ha pogut datar en precisió.
Detalls
Els poc més de 300 veïns que els dies vinents podran visitar l’espai podran fer un recorregut pels diferents espais guiats per panells on s’explica la història del convent.
Dins tot aquest procés també hi ha la feina que han duit des de la Fundació Social La Sapiència que han enviat persones dels grups d’inserció a dur a terme tasques de neteja i manteniment.
Una de les curiositats és poder veure el jardí on a més hi ha la capella o espai destinat al cementiri de les religioses. I és que Vicens ho digué ben clar “quan entraven aquí, a la comunitat, era per ja no sortir mai més”.
Finalment, en un dels panells s’hi poden veure unes interessantíssimes imatges d’un documental que es gravà a l’interior del convent als anys seixanta del segle passat. Les imatges són d’Antoni Mariner i el vídeo es titula Serenissima. Realment es tracta d’una joia per veure i conèixer com vivien no fa massa anys una comunitat de monges al bell mig del Pla de Mallorca. Podeu consultar el vídeo complet aquí.
