A les Jornades d’Estudis Locals de Montuïri que duien per títol Patrimoni i Migracions el que subscriu va presentar una comunicació amb el nom d’‘Emigrar per la fe’. On es detallava tot un reguitzell de missioners montuïrers que voltaren pel món per difondre la fes cristiana. Per l’extensió del treball aquí sols feim referència a un d’ells.
Miquel Marimon (Montuïri, 1710 – Faenza, Ravena, Itàlia, 1775)
Aquest jesuïta va ser missioner al Paraguai i Uruguai i ens compareix en el llibre del Pare Hugo Storni SI, titulat Catálogo de los jesuitas de la Provincia del Paraguay (Cuenca del Plata), 1585-1768. Aquesta és una obra fonamental per a l’estudi dels jesuïtes de la província del Paraguai. L’estudi fou elaborat a partir dels catàlegs de l’Arxiu Romà de la Companyia de Jesús. En aquest extens catàleg s’hi assenyala aquest Miguel Marimon com nascut a Montuïri el 2 de març de 1710.
De cada un dels jesuïtes que hi surten en destaca deu dades, a mode de fitxa, amb alguns dels trets bàsics De Marimon ens diu:
841/1162 Marimon Miguel, s
1 Data i lloc de naixement;
1 1710 Montuiri (Mallorca, Esp)
2 Data d’ingrés i província de la Companyia en la qual es realitza;
2 30 6 1731 Paraguay
3 Data i lloc dels primers vots;
3 15 8 1733
4 Data i lloc de l’arribada al territori de la Província del Paraguai;
4 25 3 1734 Buenos Aires
5 Data, bisbe i lloc de l’ordenació sacerdotal;
5 1 12 1738
6 Data, qualitat i lloc dels últims vots;
6 2 2 1746 p 4v San Ignacio (Misiones, Paraguay)
7 Ultima data que em consta de la seva existència;
——–
8 Data i lloc de l’acomiadament de la Companyia;
——–
9 Data i lloc en què es trobava al moment de l’expulsió (1767-1768);
9 10 8 1768 Concepción (Misiones, Arg)
10 Data i lloc de la seva mort
10 9 4 1775 Faenza (Ravena, Italia)
Així, un cop vam tenir coneixement de l’existència d’un missioner montuïrer pel Paraguai, tornàrem a cercar la seva pista a les xarxes. Fou en un llibre recent, de 2015, i amb el títol de Reflexiones de Francisco: Así piensa y habla el papa sobre la vida, de Borja Loma Barrie, que ens donà una dada més. Ens parla d’un jesuïta mallorquí dient:
«Otro estudioso de los yuyos y de la naturaleza paraguaia en general fue el jesuita mallorquín Miguel Marimon, quien además de redactar listas de hierbas realizó varios mapas de la región». Per tant tenim un missioner interessat per la natura i la geografia.
Al Diccionario histórico de la Compañía de Jesús de Charles E O’Neill també ens hi apareix Marimon. En parlar dels naturalistes dels segles XVII-XVIII s’assenyala que:
«Aunque solo conste a través de otros, fue notable la labor de Miguel Marimon que, solo en las reducciones del Paraguay, clasificó 103 géneros de aves, cuarenta y cinco de cuadrúpedos, y cuarenta de peces».
Al llibre Los Jesuitas y la cultura Rioplatense de Guillermo Furlong, S J , sols ens diu que «al P. Miguel Marimon que sufrió, sin defenderse, una atroz calumnia, hasta que Dios volvió por su buena fama».
Però sobre aquest llibre de Furlong hem trobat, tot i no haver pogut consultar el llibre complet, aquest paràgraf: «En este marco de sucesos es que fue levantado el mapa de las estancias, por el Padre Miguel Marimon, encargado del pueblo de San Guillermo Furlong adjudicó por error la autoría de este mapa, al Padre Bernardo Nusdorffer, Superior General de Las …». Això és en el llibre La patria misionera: la civilización jesuítico-guaraní y su influencia en el pensamiento artiguista, de Carlos Soares de Lima.
MAPES
Ja havíem vist abans que, a més d’identificar herbes, Marimon havia fet mapes. Carmen Curbelo, al seu estudi Algunas vinculaciones de San Borja de las Misiones con el actual territorio uruguayo. Análisis interpretativo. En Missões em Mosaico. Da interpretação à prática: um conjunto de experiências, ens parla acuradament del poble de São Borja, on sembla que Marimon va residir. I ho fa mitjançant l’anàlisi d’un mapa realitzat per Marimon.
Clicau si voleu veure la zona de la Estancia Buen Retiro a l’actualitat.
Pel que explica Curbelo, el mapa es deu al Tractat de Permuta o Tractat de Madrid de 1750, pel qual Espanya i Portugal havien de redefinir les seves fronteres en les colònies d’Amèrica. «Es un croquis itinerario, original coloreado según surge de anotaciones del autor, resultante del viaje de relevamiento del territorio de estancias misioneras, fundamentalmente la de Sao Borja, que efectúa el padre Marimon, en ese momento uno de los jesuitas a cargo del citado pueblo, a los efectos de encontrar un lugar apropiado para la transmigración como resultado de la ejecución del Tratado de Permuta».
De l’estudi del mapa s’assenyala que «presenta serios problemas de escala y orientación que dificultan su georeferenciación». Així i tot, assenyala que el mapa té un alt grau de detallisme que ha servit per estudiar diferents aspectes del passat.
En un altre estudi hem sabut que Marimon va traçar aquest mapa en un itinerari, un viatge, acompanyat de 150 indígenes. «El mismo habría sido levantado entre octubre y noviembre de 1752, durante la expedición que se iniciara en el pueblo de San Borja, siendo Marimon acompañado en el recorrido por 150 indios. El P. Marimon había arribado al Río de la Plata en 1734». Qui ho explica és Leonel Cabrera Pérez.
Un estudi també recent, de 2015, titulat Un inédito informe del P. Ladislao Orosz, d’Ana E. Ceballos, Paola B. Cesano i Ma Janet Martins, ens explica com el Tractat de Madrid va afectar les comunitats de jesuïtes, especialment les ubicades en territori entre el riu Uruguay i l’afluent l’Ibicuy. Aquests territoris passaven a mans portugueses i hi havia set poblats amb presencia jesuïta. A l’informe del Pare Ladislao, pel que s’explica, queda molt ben reflectit com els indígenes no van entendre, ni pair, això d’haver de moure els seus poblats per seguir dins Espanya. Aquí ens repeteixen com Marimon surt a l’expedició amb 150 natius. «Ya había partido el P. Miguel Marimon con ciento cincuenta neófitos de la colonia de San Francisco Borja hacia el río Queguay…».
Però és la nota a peu de pàgina referent a Marimon la que ens dona més informació sobre el montuïrer. Diu així:
«Miguel Marimon (Mallorca, 1710 – Faenza, 1775) llegó a Buenos Aires en 1734 y fue ordenado sacerdote cuatro años después, profesando su cuarto voto en la reducción de San Ignacio en 1746 Fue cura en las Misiones Orientales de los pueblos de San Nicolás y San Borja, en éste último a partir de 1749. Efectuó dos viajes o recorridas por el territorio norte de la Banda Oriental, realizando un mapa con sus itinerarios, el último partiendo desde San Borja el 25 de octubre de 1752 con 150 indios guaraníes, hacia el río Queguay, límite sur de la estancia de Yapeyú Al momento de la expulsión, figura con los padres José Cardiel y el Coadjutor Salvador Conde como encargados del pueblo Nuestra Señora de Concepción del Uruguay»
Finalment, Constancio Eguía Ruiz, al seu llibre España y sus misioneros en los países de Plata, també fa referència a Marimon. «De estos fue, por ejemplo, el misionero de guaraníes, P. Miguel Marimon, nacido en 1710, y fallecido en Faenza el 9 de abril de 1775 Venido en 1733, fue cura del Santo Angel y San Borja Y en el año1752 cuando los conatos de transmigración que tanto dieron que sentir a los misioneros por la natural terquedad».
EXPULSIÓ
Una altra dada que tenim del Pare Miquel Marimon fa referència al dia i lloc on era quan es produí la seva expulsió —l’expulsió dels jesuïtes, produïda entre el 1767 i 1768. Al catàleg abans esmentat de Storni, ens assenyala que l’1 d’agost de 1768 era a Concepción, Uruguai. A Coleccion de Documentos Relativos a la Mision de los Jesuitas de la República Argentina y del Paraguay en el Reinado de Carlos III ens apareix el nostre veí:
«Concepción Cura, Joseph Cardiel, profeso, natural de Castilla, de 66 años.
Compañero, Miguel Marimon, profeso, natural de Mallorca, de 58.
Lego, Salvador Conde, natural de Granada, de 71»
D’aquí, els expulsaren cap a Espanya: «Carta del Gobernador de Buenos-Aires al Conde de Aranda, remitiendo copias de los conocimientos de efectos suministrados de los Jesuítas que condujeron á España desde Buenos-Aires las fragatas San Fernando y San Nicolás». A Marimon, com als altres, li donaren: «Cinco camisas. Un manteo. Dos pares de medias. Un par de sábanas. Dos jubones blancos. Dos pares de zapatos. Dos pares de escarpines. Una y media libra de polvillo».
En aquest llistat hi apareixen 80 jesuïtes que foren expulsats. I, a més, hi ha una relació de tots els utensilis i el menjar que els donaren per fer la travessia. Tot això era a l’octubre de 1768 i sabem que set anys després Miquel Marimon moria a Ravenna.