Joan Riutort (Santa Eugènia, 1972 ) de sa Rabassa, és mestre dos pics. Acadèmicament, és mestre d’escola, però professionalment és Mestre Marger al Consell de Mallorca. Tal vegada per això al llarg dels dotze anys que ha estat en política local ha sabut posar cada pedra al seu lloc per aixecar una bona paret de feina i que ha donat bons resultats al municipi. Ara, però no ha pogut evitar l’esbaldrec i la dedicació i l’esforç de 12 anys li ha impedit seguir amb forces per tornar a posar el reble, fer l’escombra o mirar si va ben ‘galgat’ per tornar aixecar la paret de l’agrupació d’electors. Vuit anys a l’oposició, quatre al govern, dos d’ells com a batle, li han servit per estar satisfet de la feina feta per al seu poble.
– Posau fi a una etapa de vuit anys a la batlia. Per quin motiu ho deixau?
– Hi ha diversos motius. Primer no poder engrescar un grup de gent prou gros per continuar amb el projecte i la candidatura. Una agrupació d’electors sempre ho té més complicat, ja que requereix la necessitat de recollir firmes, tenir una sèrie de persones que s’encarreguin, gent que faci la paperassa per Ciutat, etc. No hem sabut trobar dins Santa Eugènia un grup de gent. No hi havia la implicació necessària. I personalment, jo després de dotze anys d’estar a l’Ajuntament, vuit anys a l’oposició i els darrers quatre a l’equip de govern necessitava més que m’espitjassin que no jo estirar. El meu cansament també ha influït.
No hem sabut trobar dins Santa Eugènia un grup de gent per seguir amb el projecte de l’agrupació d’electors
– La pandèmia ha afectat en la vostra decisió d’abandonar la política municipal?
– En el meu cas durant el gruix de la pandèmia no el vaig viure com a batle. Però també és veritat que aquí a l’Ajuntament no vam deixar de fer feina en cap moment. Els treballadors venien amb les restriccions, però vam continuar la feina. Jo vaig viure la segona part de la pandèmia amb tot el tema de les mesures. I la veritat és que ha complicat el mandat. No sols la pandèmia sinó tot endarreriment que hi va haver dels projectes que s’havien de fer al llarg d’aquest any. Els projectes van quedar aturats i ara encara hem tret licitacions i temes de la primera de legislatura. I ara la guerra d’Ucraïna ens ha complicat molt aquestes licitacions per l’encariment dels costos.
– És un adeu a la política per sempre?
– Sincerament després de dedicar-hi dotze anys. Quasi una quarta part de la meva vida i crec que estic més que amortitzat i el que seria més important és que la gent jove doni la passa. Aquí a Santa Eugènia jo la veig desmobilitzada. S’han d’engrescar amb aquest tema. Jo ja he complit. A la vida, a part de la família o la feina, hi ha pocs projectes que et durin dotze anys. Amb aquest període la gent sol començar i deixar molts projectes. I la meva implicació ha anat creixent fins a arribar a la batlia. Aquests dos darrers anys ha estat una dedicació de 24 hores i, per tant, és el moment de deixar pas a nova gent. El que em sap greu és que aixecar un projectes sempre duu feina, arribar fins aquí ens va costar vuit anys d’oposició i ara és una llàstima que es perdi el projecte… Aconseguir que entre 300 i 350 persones et donin el seu suport costa molt. Per tant, tenc un sentiment agredolç que no continuem per això. Projectes més consolidats que el nostre han acabat desapareixent, Gent per Sineu, Alternativa per Pollença. Tot duu un cicle. No es pot estar eternament, ni és bo estar-hi. És bo canviar les cares i pot passar que aquesta transició resulti fallida com ha estat el nostre cas.
– Recomanau el pas per la política als veïns?
– Ho recoman totalment. Sempre és bo saber com funcionen les coses de primera mà. A jo passar per l’oposició em va servir molt. Vaig veure com funcionava. Si en coneixes les interioritats pots parlar amb causa. Jo mateix abans xerrava de fer una cosa o l’altre i quan ets a dins veus les limitacions de l’administració local. El particular es pot pensar que sols és ell que es topa amb les limitacions de l’administració, però els Ajuntaments també s’hi topen. Hi ha gent que xerra per desconeixement i altre per malícia, que per molt que ho coneguin continuaran criticant. És positiu passar per la Sala alguns anys de la teva vida.
– Quin ha estat el millor i el pitjor moment d’aquests dotze anys de política?
– El millor la satisfacció de la gent que t’atura pel carrer i et diu que està content de la feina que fas. Després, personalment poder tirar endavant projectes com els habitatges de protecció oficial. Amb una sola legislatura hem comprat el solar, l’hem cedit, s’han fet els habitatges i hem donat les claus als residents. Això en un projecte que implicava tres administracions és important. El mateix amb el projecte de l’autoconsum de l’escola. Hem procurat ser molt àgils per no allargar en el temps els projectes. També estic satisfet de la feina feta per poder aconseguir molts de doblers procedents dels Fons Europeus. El pitjor moment? No hi ha un moment concret. Però una decepció seria que com a Ajuntament som capaços d’obtenir Fons Europeus, però després ets incapaç de donar una solució a un veïnat, o dos o tres. I que saps que són problemes que no tenen solució. Són problemes que hi ha per tot, incivisme, renous, etc. Aquestes petites coses em frustren una mica. Un veí que posa música a les tres de la matinada i molesta sis veïnats… això no té solució per l’incivisme de la gent.
Amb una sola legislatura hem comprat el solar, l’hem cedit, s’han fet els habitatges de protecció oficial i hem donat les claus als residents
– Quin consell li donau a la propera persona que ocupi el càrrec de batle de Santa Eugènia?
– Que escolti la gent i que es posi a fer feina, ja que hi ha una llista llarga de projectes en marxa. Li deixaré un llistat de feines preparat i necessitarà de molta feina i implicació des del primer dia. Els que es presenten esper que en siguin conscient de la feina que hi ha pels anys que venen.
– En el moment de la partida quin endarrer deixau? Què hauríeu volgut deixar acabat i no ha pogut ser?
– M’hauria agradat deixar acabat el Parc Verd i per qüestions d’altres administracions no ha pogut ser. Hi hem fet feina quatre anys. I després els plans especials dels llogarets. Si s’hi hagués fet feina l’endemà de la declaració de BIC no haurien passat els anys sense fer-hi res. Nosaltres ho hem tengut en marxa tot el mandat, però necessita molta feina d’altres administracions i s’està allargant. No donam solucions als veïns. Sent impotència davant la incapacitat que l’administració funcioni amb agilitat.
– Què significa la Mancomunitat del Pla pels pobles?
– La Mancomunitat ha estat una sorpresa molt positiva. Es fa molta feina en Serveis Socials, Igualtat… m’ha sorprès. És un dels millors records que m’enduc. Conèixer la resta de batles. S’ha fet molta feina i en queda molt per fer. Crec que és important tenir clar que fan una feinada i s’ha de continuar potenciant. És un bon record, i especialment ara amb la cirereta de l’Emplatam. El tema de l’aigua o els fems ens dona un servei amb una qualitat que nosaltres com a municipi petit no podríem tenir de cap manera.
Finalment, no vull acabar l’entrevista sense agrair a tota la gent que aquests anys ha estat amb l’agrupació, la gent que ens ha donat suport i la gent que hem treballat a l’Ajuntament, equip de govern, funcionaris… un agraïment sincer per la seva col·laboració.