Caterina Andreu Julià (Porreres, 1995) va estudiar a l’IES Porreres entre 2007 i 2011. Va fer la carrera d’enginyeria elèctrica a la Universitat Politècnica de Barcelona. Amb ella continuam amb el cicle de “Referents dels IES Porreres i IES Sineu”. Ens parla de moltes coses però especialment d’igualtat i del gran repte de la transició energètica.
-Quins records teniu del vostre pas per l’institut de Porreres?
-Molt bons records i de molt bons professors. Sa veritat que jo també era una persona bastant aplicada. Per exemple record en Xisco Melià d’història que ens deia una frase: “Si quan heu acabat aquest curs no sabeu com anar a votar és que haurem fracassat”. Tenc imatges molt fresques. En Joan Miralles també era un personatge. Hi havia dies que segons com li pegava pujava damunt la cadira
-Vos varen orientar en l’elecció de la carrera?
-Ho vaig decidir més endavant. Tenia dues coses molt clares: volia estudiar a la universitat i que em feia moltes ganes partir de Mallorca. Però el cert és que fins i tot després d’haver fet batxiller, em va costar molt elegir perquè m’agradaven moltes coses diferents.
-Quina carrera vàreu estudiar?
-El darrer any a Porreres ja vaig fer el científic que ja està més orientat a matemàtiques, física i química i vaig seguir al batxiller. Llavors per triar la carrera tenia molts de dubtes fins al darrer moment. A casa em varen dir que si podia estudiar a Mallorca millor que a Barcelona i al final vaig triar alguna cosa que pogués fer fora. Si hagués quedat a Mallorca hauria fet una filologia i vaig acabar estudiant enginyeria elèctrica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UTC).
-Com és que decidiu fer la carrera en anglès?
-Sí, i aquí m’agradaria destacar que no vaig anar mai a classes independentment de les que he tengut a l’escola pública tant a l’Escola Nova (CEIP) com a l’institut. Mai vaig anar a classes de repàs més que a batxiller per treure-me el títol. L’única cosa que vaig fer va ser un programa d’intercanvi de dues setmanes a Suècia que em va anar molt bé. Una enginyeria és un sector molt global. És a dir, és molt diferent de com seria per exemple estudiar dret, que a Espanya s’estudia el dret espanyol. En canvi, l’enginyeria és igual aquí i a la Xina. Aleshores el fet que sigui un sector molt global va fer que em plantegés estudiar la carrera en anglès. També perquè em sentia bastant segura, ja que aleshores ja podia seguir una conversa en anglès. Realment la carrera em va donar el llenguatge tècnic en anglès.
-I quines sortides professionals heu tengut? Com és la vostra feina?
-És una carrera de quatre anys. Una enginyeria industrial que té les especialitats d’enginyeria mecànica, química, electrònica i elèctrica que és la que jo vaig fer. Un enginyer elèctric es necessita per fer projectes de grans potències elèctriques. Per exemple, a l’hora de fer un parc fotovoltaic, dimensionar línies d’altes tensions, estacions transformadores… som necessaris per a aquestes i altres coses. En el meu cas, al final de la carrera em va començar a interessar molt la programació. Hi ha oferta. Quan ja acabava vaig dur el currículum a una fira d’ocupació i a partir d’aquí ja vaig trobar empreses. He estat tres anys al sector d’automoció, després a General Electric al sector renovable on feia anàlisis de turbines eòliques i aquí ja vaig fer un poc de canvi. Ara mateix som analista de dades, el que es coneix com a big data. Analitz gran volum de dades que aparentment no tenen massa sentit. L’empresa es diu Wallbox, una start-up que fa carregadors de cotxes elèctrics. Jo dins l’empresa el que faig és analitzar dades que s’envien contínuament al carregador, dades en l’àmbit de vendes o de contractes. Amb aquestes dades jo puc, per exemple, detectar si tenim un problema amb un carregador. Aleshores analitzant les dades mir quin és el component que té aquest error per intentar que el temps de resolució del problema sigui el mínim possible.
-I un dia de feina com és?
-Faig teletreball des de casa. Tenc reunions amb diferents equips depenent dels projectes. Pot ser amb enginyers de camp que m’ajuden des de la distància. M’ajuden a veure que el que jo veig amb les dades és el mateix que passa sobre el terreny. Tot això des de casa. Després de les reunions tenc una part que és la de programació per extreure aquestes dades, per fer que tenguin un sentin. Jo de milions i milions de dades necessit treure informació i que tenguin un sentit. Necessit extreure un valor i veure quin és el patró, on comença un error. També hi ha projectes més senzills. He estat amb projectes de qualitat. Per exemple sobre quina taxa dels carregadors tenen més errors, errors de garantia. Quin tipus d’errors tenim més. Les dades al final et permeten prendre decisions i que aquestes siguin tan encertades com sigui possible.
-Com és l’empresa on feis feina?
-És una start-up que es diu Wallbox. Neix fa cinc anys de Barcelona amb dos fundadors. És la típica imatge que ens imaginam que comencen dins un magatzem a Sant Andreu. Varen pensar que ara per ara ens estem fixant molt en els carregadors públics de cotxes elèctrics, però no hi havia una solució bona al mercat per carregar a ca teva i ells comencen a fer un carregador molt petit, de fet fa 20 per 20 centímetres i és molt econòmic. A l’empresa som 1.300 a tot el món. A Barcelona hi ha 900 persones. Fa cinc anys eren dues persones. És el que té una start-up. Té possibilitats de créixer molt. Aquesta empresa mai ha estat rentable encara. Ara mateix es manté per inversors grans com grans empreses elèctriques. Fa dos anys va sortir a borsa. Qualsevol pot comprar accions.
-Com veis la implantació del cotxe elèctric? Penses que algun dia serà majoritari sobre el de combustibles fòssils?
-Òbviament és el futur i crec que de cada vegada serà més accessible per tothom. Avui llegia una notícia que l’entrada de grans competidors de Xina amb dos mesos de ser a Espanya estan fent record de vendes de cotxes elèctrics. Però malauradament el sector de les renovables depen molt de les normes i dels proteccionistes que vulguem ser a l’hora de protegir el medi ambient. Dependrà de quan es començaran a aplicar aquestes normes. es xerrava de 2025, ara ja es comença a dir el 2030. Dependrà un poc d’aquesta transició que certament com més aviat vengui, millor.
-Pel que fa a les renovables, què en pensau dels parcs fotovoltaics a fora vila?
-Apost clarament per renovables. Realment són el futur. Òbviament, és cert que hi ha un sector que es preocupa per l’impacte que poden tenir grans parcs fotovoltaics a Mallorca. Per exemple la meva germana és enginyera agrònoma i està preocupada perquè hi ha camps fèrtils que s’estan conreant ara mateix i on està previst que s’hi facin parcs fotovoltaics quan hi ha gran part de Mallorca de terrenys que segurament no es poden conrear que podrien servir a aquest ús, però, en canvi, feim aquesta transició sobre terrenys que és molt important que es destinin a l’agricultura. També hi ha l’opció dels parcs eòlics a la mar que també poden ser importants. Hi ha moltes maneres de fer aquesta transició.
-Heu tengut dificultats pel fet de ser dona a l’entorn laboral? Hi ha estereotips de gènere en el sector on feis feina?
-Un tòpic que m’he trobat és que hi ha hagut molt poques dones. Tant pel que fa a execució com de gestió. La raó? El cert és que, al cap i a la fi, vivim en un patriarcat i fa que culturalment s’associïn certes coses i l’educació en general que fa que indirectament les dones d’alguna manera estiguin menys interessades amb la tecnologia. Per exemple, a la universitat érem tres dones de 30 alumnes. A infermeria passa un rol contrari. I tot plegat es tradueix en el fet que al final quan les nostres empreses publiquen un post de cercar gent s’hi integrassen molt manco dones i a aquest fet s’hi suma que hi ha estudis que les dones si no compleixen tots els requisits, per un biaix de gènere ja no apliquen i, per contra, els homes sí. És un problema d’arrel. A LinkedIn feim unes campanyes per visibilitzar que també hi ha dones que feim feina i que ens interessa l’enginyeria. Al final és important perquè el sector de la tecnologia és un dels que ha crescut i creix i si no hi ha dones voldrà dir que les dones quedam fora, és a dir, quedarem fora de la tecnologia que serà gran part del nostre futur.
-Idò quin missatge donaríeu a les estudiants que es plantegen estudiar una carrera de la branca de la tecnologia?
-Dir que no estan soles i que no pensin a caure en tòpics. Som moltes dones que estem lluitant per visibilitzar-ho i que necessitam que hi hagi més dones també perquè sigui un futur més inclusiu. Hi ha molts de fòrums, moltes associacions que ho estam visibilitzant. A vegades jo m’he sentit invisible a moltes reunions. S’hi mesclava també el fet de ser jove i també per ser dona. Comentaris en pla “ja ho demanarem” a algú de la meva empresa i jo ser-hi. També m’he trobat operaris en línia que fan comentaris sexistes, masclistes. Clar al final és el meu entorn laboral on jo faig la meva feina i és molt incòmode. M’hi he trobat. Però, tot i això, al final la feina surt i la gent t’arriba a valorar, però et costa més.