Diuen que les tradicions es mantenen inalterables al llarg del temps. Però aquelles que canvien i s’adapten als nous temps i al moment són les que perviuen. D’ençà de no se sap quan i fins al 2007 els Cossiers de Montuïri sortien a ballar vestits de carrer. Ara, el 2008 la colla que començà a ballar el 1994 decidí retirar-se i optà per sortir dia 15 d’agost amb el vestit de cossier.
Això ha fet que la festa entorn de la Mare de Déu d’Agost hagi passat de ser una simple sortida dels Cossiers per a la gent de la vila a convertir-se en un nou dia de festa, molt semblant al 23 d’agost.
Ahir, puntuals a les 18.30 h Cossiers, dimoni i flabiolers pujaren al cadafal. Flor de Murta, sempre la primera dansa va servir per donar el tret de sortida a la festa. Els joves cridaven a l’espera de poder córrer davant en Banya Verda, el dimoni, que ahir no escatimà en corregudes ni llenderades per poder deixar tothom content.
Les cançons, els balls, els seus noms i una ressenya de la història dels Cossiers de Montuïri la podeu trobar aquí (Viquipèdia). Però el que no hi podeu trobar és l’ambient, el so, els nervis dels petits, les carusses dels infants en veure el dimoni i la resposta tan ancestral com els mateixos Cossiers de: és un home! No has de tenir por.
Els passos dels Cossiers, els cants, la suor, l’olor d’alfabeguera, el cascavellejar de la dotzena de cascavells nuats a les cames o la cridadissa del jovent, això no hi ha text que ho pugui descriure, ni tan sols aquest.
Dia 23 la tradició del 1750 (com a mínim) continuarà intacta. Tan intacta que segur que la festa d’enguany, o la de l’any passat, no té res a veure amb la del 1750, però la tradició hi és. I, sobretot, i molt especialment, els Cossiers, això vol dir el poble, hi és.