Torn uns dies a Mallorca i el WhatsApp va ple de trull. L’agenda social és espessa; capficons matiners, dinars creueristes amb els amics, cafès pendents, sopars a la fresca amb la família… Aquests dies, a més, coincideixen amb la celebració de Sant Roc a Porreres. El programa de les festes és un bolic amb esdeveniments de tota classe, molts d’ells organitzats des de les mateixes entitats i associacions del municipi. Al carrer, la comunitat fa bulla participant de manera alegre i compartint l’espai públic. De dia, el renou de les paperines engalanant els carrers. De nit, la música dels concerts i revetles. Dormir poc i trescar molt. I si no ho fes així, tanmateix, me’n penediria tot l’any. Això ja va inclòs en el preu de viure fora de l’illa gran part de l’any.
Torn a Mallorca i ho faig per primera vegada d’ençà que ens va deixar en Richard Nightingale Goss, porrerenc d’adopció des de feia unes dècades. En “Richard de ses fotos” com el coneixia molta gent. Tot i les presses d’aquests dies i el bater de sol que empeny no puc evitar aturar-me una estona llarga davant la porta tancada del que fins ara ha estat ca seva. La casa és tot just un parell de portals enllà de l’antiga ferreria de “can Carraixet”, ca nostra. Can Richard segurament ha estat la darrera casa de tota la comarca del Pla que quedava oberta de bat a bat, com temps enrere, maldament l’amo no hi fos. Tanmateix, ell sempre tornava.
La història de com el protagonista d’aquestes línies va arribar a trobar casa a Porreres és ben curiosa. En Richard va néixer a Escòcia fa més de vuitanta anys, tot i que amb la família es van traslladar a Califòrnia sent ell encara infant. Estudià Història i Literatura i va assolir el doctorat en l’especialitat d’Etnomusicologia. No va arribar a deixar del tot la terra de naixement, ja que al llarg de la seva vida va anar compaginant la docència universitària entre diverses institucions d’Escòcia i els Estats Units d’Amèrica.
Pocs anys abans del final de l’activitat professional, però, una malaltia li va provocar un ensurt dels grossos. Encara que amb una millora progressiva de la salut amb el pas del temps aquest fet va precipitar-li la retirada laboral definitiva. Malgrat tot va proposar-se continuar amb els plans que tenia al cap en arribar la jubilació. El seu desig era anar a viure a qualque lloc dels visitats al llarg de la seva vida. El Mediterrani era un d’aquests entorns que ja coneixia. Fent la recerca immobiliària sols posà una condició al seu destí: “que no hi passés cap gran carretera pel mig”. Tot i que a Mallorca això de cada vegada és més difícil, per sort Porreres encara compleix aquest requisit. Després de valorar diverses opcions acabà per decidir-se per un immoble al centre del poble.
En Richard es volia integrar i sabia que no només li bastaria el fet de comprar-se una casa. Per això va comprendre que era necessari aprendre la llengua i la cultura pròpies per facilitar-li la interacció social amb els veïnats. També el fet d’aprendre les tradicions i conèixer els principals esdeveniments festius l’ajudarien a participar en la comunitat. Com a nouvingut aprofità l’ocasió per explorar i conèixer la nova cultura per sentir-s’hi part i ajudar-lo a superar el sentiment de qui es percep forà. Per això, la seva dèria pel món folklòric li va servir de porta d’entrada per integrar-se. Al llarg dels anys va formar part en diverses agrupacions musicals i col·lectius diversos. També va col·laborar amb la parròquia del poble fent visites per donar a conèixer el seu patrimoni. I quan no participava activament tampoc perdia el temps. Amb la seva càmera de fotos no deixava detall sense emmarcar: ballades, cossiers, cavallets, gegants, dimonis, castellers i tota casta d’eixida popular que se celebrés arreu de l’illa. També en la seva vessant solidària formava part del grup local de Protecció Civil. Una amiga va dir una vegada, i de manera ben encertada, que en Richard que era com l’Esperit Sant. Sempre era per tot.
Serveixin aquestes paraules de record per a qui va ser un bon veïnat de carrer. En Richard va entendre que conèixer i participar de l’entorn és cabdal per integrar-se i sentir-se part de la terra que t’acull. La nostra cultura i la nostra manera de viure també varen passar a ser les seves. Ell va trobar a la comarca del Pla el lloc ideal per viure-hi i convertir-se en un porrerenc més. En Richard es va convertir amb els anys amb una persona del Pla com qualsevol de nosaltres. Tant de bo a cada poble arribés algú com en Richard. Segur que com a comunitat hi guanyaríem tots plegats.
Que el puguem recordar per molts d’anys.
