Aquest mes de setembre el fotògraf montuïrer, Gaizka Taro, voltarà per diferents pobles de Mallorca, Menorca i Eivissa per retratar els seus habitants.
Taro explica que “aquest projecte neix de la voluntat de plasmar la diversitat cultural de les persones que habiten i que transiten per les Illes Balears. També vol valorar i recrear la feina dels retratistes dels segles XIX i XX”.
En el projecte que ha preparat el retratista montuïrer explica que, “avui en dia les Balears es troben en un continu procés de canvi i transformació on predomina la multiculturalitat i la diversitat. És un fet innegable que aquest factor és de gran atractiu per a un fotògraf, especialment si és especialitzat en el retrat. La idea és poder captar l’essència dels habitants dins l’entorn urbà i rural de les Illes”.
El segle XIX va estar marcat per l’aparició de noves tecnologies que van transformar la societat de manera radical. La fotografia va ser una de les innovacions que va despertar un gran interès. Per les seves característiques ontològiques va ser presa com un dels símbols de la revolució industrial que estava en plena expansió. La capacitat de la fotografia d’aturar el temps, la seva ‘màgia’ per capturar moments del món real, va propiciar una revolucionària transformació en la representació de la temporalitat.
Segons explica Taro “un fet que caracteritza la fotografia actual és la immediatesa dels resultats, que dona com a resultat fotografies buides i sense criteri, on es valora més la quantitat abans que la qualitat”. Per aquest motiu, a l’hora de realitzar els retrats per aquest projecte s’utilitzarà una eina que dista molt de les càmeres actuals. Es tracta d’una càmera de plaques de finals del segle XIX, que té un funcionament i una manera de captar les fotografies totalment diferent de les càmeres actuals.
Durant el procés del retrat, que té una durada d’entre 5 i 10 minuts, el retratat i el retratista conflueixen dins el silenci i la concentració que requereixen tots els passos que formen el procés fotogràfic. Des de la preparació prèvia de la càmera, ajustament de tots els paràmetres i la presa de la imatge, el temps es deté i el resultat de tot aquest laboriós procés són unes imatges úniques, amb una visió molt particular de la persona retratada.
“Aquesta forma atípica de retratar sorprèn molt la societat actual, avesada a realitzar fotografies amb el telèfon mòbil. Tot i això, en retratar persones majors de vuitanta anys, aquestes poden identificar aquestes càmeres amb les que s’empraven quan ells eren petits. El valor d’aquest projecte és obtenir una sèrie de retrats que permetin contemplar l’antropologia de la societat balear actual amb la visió única i artística de la càmera de plaques” assegura en Gaizka.
Els objectius d’aquest projecte són:
• Recrear la metodologia utilitzada pels fotògrafs itinerants de finals del segle XIX i principis del segle XX.
• Recórrer les quatre illes amb la càmera i un laboratori portàtil i captar de manera fidedigna la diversitat dels habitants que formen la societat balear actual.
• Donar visibilitat al procés fotoquímic de l’obtenció de retrats amb càmera de plaques.
• Fer una exposició i un catàleg mostrant els resultats del projecte.
