A principis de setembre de 1993, l’Ajuntament de Montuïri va fer una crida demanant que els joves nascuts el 1978 i 1979 que volguessin ser Cossiers s’acostassin a la Sala per apuntar-se. Pocs dies després una vintena de joves començaven els assajos. Entre ells hi havia Joan Mesquida Llinàs (Montuïri, 1978). A les festes de Sant Bartomeu de 1994 debutava com a cossier al costat dels seus companys. Aquells anys el Dimoni era en Juanjo López. El 2002 en Joan Mesquida ‘Gip’ decidí agafar les escorretjades i fer de dimoni. Era a principi d’aquest segle, però ser dimoni de Montuïri encara no estava molt ben vist per la gent major. Abans d’ell, un altre cossier, va desistir de fer de dimoni per les pressions familiars. Ser el dimoni no era vist amb bons ulls. De llavors ençà la festa, el sentiment envers aquest personatge, ha canviat. En Banya Verda del 2023 no és aquell joglar, aquell dimoni bufó, de mitjan segle XX. Això va quedar demostrat el passat Sant Bartomeu, l’emotivitat del comiat i les mostres d’efecte cap al Dimoni així ho deixaren palès.
– Joan, quines sensacions teniu després d’aquest Sant Bartomeu?
– La veritat és que tenc una sensació de tristesa. Però jo veia que d’aquí a uns anys els Cossiers s’hauran de retirar i he vist que no podria continuar fent de Dimoni aquests anys més un parell més. La veritat és que tot ho vaig decidir la nit del 22 al 23 d’agost. Feia voltes per dins el llit pensant en la situació. Ara mateix estic bé físicament, però d’aquí a uns anys no ho puc saber. I a les 17 hores del dia de la revetla ja ho vaig comunicar a la meva parella i ens posarem a plorar. I a partir d’aquell moment ho vaig anar dient als més propers. A més d’això vull dir que estic molt content de l’acollida que ha tengut el meu comiat entre la gent, els missatges que he rebut, la gent que ha xerrat amb jo… molta gent em donava les gràcies i l’enhorabona. Estic molt content del poble de Montuïri. He pogut ser el Dimoni i he gaudit les festes d’una altra manera. El poble, els joves han gaudit amb jo i jo he gaudit amb ells.
– Al poble el va sorprendre aquesta immediatesa en l’anunci, ningú en sabia res…
– Sí, crec que va ser més pensant amb els Cossiers que ells puguin ballar aquests anys que els hi queden tranquils i, a més, si algun d’ells vol agafar el relleu, tampoc no ha de tenir més anys. Jo vaig començar en vint-i-quatre anys i crec que si n’hagués tengut 25 o 26 hauria estat millor. A jo em va venir l’oportunitat a aquella edat i ho vaig ser després que un company meu renunciàs a ser-ho. Va tenir un accident i després a ca seva tampoc no ho veien amb bons ulls que agafàs el paper de Dimoni. He de dir que una de les meves padrines, la padrina de s’Hort, em va dir: Joan això de ser el Dimoni està molt malament. Això és el mal! Els Cossiers eren el bé, però el Dimoni era el mal. No estava ben vist fer de Dimoni. El meu pare va haver de xerrar amb ella, però ella no ho volia de cap de les maneres. Així que ara crec que ja havia arribat el moment, he preferit acabar bé que no que m’hagués hagut de retirar per una lesió o una altra cosa.
– Vàreu començar, com deis, amb gent que ho veia amb mals ulls, però amb el canvi de la societat, abandonau la carota com un heroi, no?
– Això ha estat un canvi que l’ha fet el mateix Dimoni i la gent, el poble. Així que el nou Dimoni ja entrarà amb la bona acollida que té avui aquesta figura. No sé si partesc com un heroi, però me’n vaig satisfet de la resposta de la gent.
– Agafau unes bones suades amb les vostres carreres.
– Aquest any em vaig amagrir 10 quilos. Crec que ha estat l’any que més quilos he perdut. El que aconsegueix el Dimoni no ho aconsegueix ningú.
– Com veis l’evolució de la festa al llarg d’aquests vint anys que heu exercit de Dimoni?
– Ha canviat molt. Aquests dies molta gent m’ha fet arribar fotos dels meus inicis. I s’hi veu aquest canvi. Fa vint anys no hi havia aquesta gentada, els joves que corrien davant el Dimoni eren una dotzena, a darrere hi havia gent, però ara hi ha molta gent davant i una gentada al darrere. Tenc la culpa d’aquest canvi? Potser. No ho sé, però també la gent ha demanat, ha duit aquest canvi. Entre jo que m’agrada córrer i la gent que et demana i et demana, vas canviant i canvia la festa.
– Especialment, aquest any s’ha vist com els joves ja no corren, esperen el Dimoni i la seva llanderada. En lloc de córrer només boten.
– Sí. Teniu tota la raó. Esperen només per una cosa, per rebre la llanderada. Aquests anys darrers he vist com s’ha anat cap aquí. Molts joves si no els pegues una bona escorretjada no estan contents. Volen tenir una marca del Dimoni, i mira que fa mal perquè jo també m’endevín per darrere qualque pic. Els que hi ha davant fins que no tenen la seva llanderada marcada no estan contents. Molesta que només botin al davant? Sí, ja que no deixes gaudir de la festa com correspon. El que he fet amb aquests joves és pujar la llendera devers les anques en lloc de les cames i aviat se’n van. Això m’ho ha duit l’experiència.
Fer de Dimoni a Montuïri no és bo de fer
– Quins consells l’hi donau a la persona que agafi el relleu?
– Fer de Dimoni a Montuïri no és bo de fer. De segur que ho passarà malament. Es prioritza que ho pugui ser un Cossier pel simple fet que ja coneix el desenvolupament. Alguns d’ells ja s’han interessat per ser-ho, però jo els ho vaig dir: ser dimoni no és només pegar llanderades, jo fa mesos que estic entrenant i fent un règim sever. Durant tot aquest temps he anat a córrer dos pics o més cada setmana. Jo el que li deman al nou Dimoni és que compleixi com ho he fet jo. Però com dic el Dimoni no sols és córrer, és fer cas a un infant, a una persona major, vetlar que si hi ha algú amb cadira de rodes pugui veure el ball a primera fila. Tot això és el temps que t’hi duu. I el fet principal i més important és que els Cossiers puguin ballar, que tenguin el seu espai, el seu rotle, per ballar. La gent s’enfada si utilitz les escorretjades al rotle, però és que la gent no creu. Jo només vull fer espai i que com més gent ho pugui veure millor, així que només deman una passa enrere i lloc al flabioler per poder tocar davant el portal de cada casa. Accedir a fer-te fotos abandonar els Cossiers si saps que hi ha alguna persona major per anar a fer-li cas… tot això és el temps, l’experiència.
– S’hauria de prioritzar que el proper Dimoni sigui un Cossier?
– A jo em va anar molt bé haver estat Cossier abans. Ja que has de conèixer les cançons, has de saber ballar i entrar al rotle en el moment idoni perquè et trepitgin. Si a tot això ja dus l’experiència d’anys dins la festa, com duen els actuals Cossiers, tot això et fa més fàcil l’adaptació. El que entri serà el temps qui li marcarà el camí a seguir. Per ventura arribarà amb unes idees de córrer o descansar a determinats llocs i la gent i la festa mateixa li marcarà un altre camí.
– En quins moments vós quedau d’aquests anys de Banya Verda?
– En tots els anys. La veritat és que he passat gust cada any. Com en tot hi ha moment dolents, més de cap que de físic, hi ha nirvis, cada any els dies previs estic bastant nerviós. La meva família ja ho sap que hi ha uns dies que som mal d’aguantar. Però en baixar la carota em fugen els nervis. No és tan bo de fer ser Dimoni, encara que ho sembli. Et pots lesionar, pot passar qualsevol cosa i això t’angoixa. Sé que sempre en sortiria un altre a fer-ho, sigui un cossier o una altra persona, però sempre passes pena. Aquest any amb una llanderada enrere vaig ferir una al·lota devers un ull. Si hi ha molta gent, a prop, és molt mal de fer no ferir a ningú sense voler.
– A més amb els dos forats petits pels ulls que té la carota no hi veis gaire, no?
– Així és, als costats no hi veig gens, per això moltes vegades hi ha aquesta imatge del dimoni amb el coll tort i la carota girada per poder mirar als costats. Un any, sense voler, un em va tomar una banya i el vaig inflar a llanderades, no sabia qui era, però en sentir la veu, els seus crits vaig adonar-me que era el meu germà.
– És respecte a la figura del Dimoni?
– Es respecten els Cossiers i al Dimoni també se l’ha de respectar. Si el Dimoni demana que es faci lloc s’ha de fer. I he vist que l’única manera de què la gent et respecti és amb les escorretjades, i em sap greu. Per aquest motiu no es canvia el Dimoni i els Cossiers al mateix temps, el nou Dimoni ha de tenir uns Cossiers amb experiència. De no ser així la gent es menjaria la festa. Per aquest motiu jo he partit pensant en el relleu dels Cossiers d’aquí a uns anys.