Nom Maria Francisca Martí Maria però gairebé tothom la coneix com Kika Martí (Artà, 1983). Està al capdavant del Casal dels Joves d’Algaida des de fa 10 anys. De fet, fou ella qui reactivà i consolidà aquest servei. És llicenciada en Geografia i Tècnica d’Educació Infantil. Està formada com a monitora de Temps Lliure, directora de Temps Lliure i Informadora Juvenil. A més acumula cursos de formació en l’àmbit educatiu, de lleure, geogràfic i mediambiental. També és o ha estat entrenadora, jugadora i directiva del Club Volei Artà i, gràcies a això, sembrà també el germen de l’actual i exitós Algaida Volei Club.
– El Casal Jove d’Algaida compleix 10 anys i hi heu estat al capdavant tot aquest temps, com va ser que el posàreu en marxa?
Sí, el Casal dels Joves d’Algaida compleix enguany el deu aniversari des de la seva reobertura, però abans ja s’havia obert de forma intermitent. Estic al capdavant del Servei de Joventut des que es posà en marxa novament el servei, fa 10 anys. Realment la reobertura va ser una clara aposta política de l’equip de govern d’aquell temps. Van treure un borsí de dinamitzador de temps lliure amb una jornada de 9 hores a la setmana. Aleshores es distribuïa en 5 hores d’obertura els dissabtes i 4 més els diumenges. Vam començar des de zero, feia uns anys que el Casal de Joves no estava obert i els joves d’aquell moment no tenien l’hàbit de freqüentar un espai per a ells. L’inici no fou fàcil, una persona de fora que es posa al capdavant d’un servei, sense conèixer els joves, ni les famílies, ni tan sols el municipi. Van ser anys de feina, de moltes caparrudeses meves i al cap d’uns anys el servei va esdevenir un servei necessari per al poble. Això va implicar un augment en la meva jornada laboral per poder ampliar l’horari d’obertura i també per poder fer front a les tasques de direcció, administratives i tècniques que comporta un servei com aquest.
– Com ha evolucionat el casal? Quants de joves hi participen activament?
El Casal no aturava de progressar en tots els sentits fins a la pandèmia de la COVID-19, realment va aturar el món, i els serveis de joventut no vam ser cap excepció. En els seus inicis només era un espai de trobada, un local ubicat estratègicament dins el poble però, tot i que l’ajuntament va fer una aposta clara pel servei, hi havia mancances en tema de recursos econòmics i materials destinats al jovent. A poc a poc vaig aconseguir trobar el meu lloc entre els joves, van començar a fer propostes i un cop es van començar a organitzar activitats ja hi va ver un boom. Va ser un efecte cridada entre els joves i les famílies. Una etapa de la qual n’estic molt orgullosa, que ha permès que el Servei de Joventut de l’Ajuntament d’Algaida hagi esdevingut un referent entre els serveis de joventut de l’illa de Mallorca. En obrir el casal, recordo que els grups d’amics eren de 2 o 3 persones, no era habitual trobar un grup de 10 joves que vinguessin en “pandilla”. Recordo que també miraven qui hi havia a dins el local per no coincidir. Per jo va ser xocant, venc d’un poble de gent molt oberta, de fer-se amic de qualsevol sense importar l’edat ni si és o no del cercle d’amistats. Em va dur suor i llàgrimes aconseguir que tots poguessin entrar a l’espai jove i inclús que poguessin establir una conversa o jugar als mateixos jocs alhora.
Kika Martí: “A hores d’ara tenim 160 usuaris menors de 18 anys i uns 70 majors d’edat”
El nombre de joves participants va ser exponencial, vam començar amb diversos grupets de 2-3 persones, potser uns 15 en total i a hores d’ara estem parlant de més de 160 usuaris menors de 18 anys i uns 70 usuaris majors de 18 anys que participen de forma activa. Això no significa que tots venguin a l’espai jove, tenim molts d’espais de participació i cadascú és lliure de decidir com vol participar. Com a novetat, fa un any vam obrir un Espai Jove a Pina. S’ubica al primer pis de l’edifici municipal de Ca’n Lluís. Gràcies a una proposta als pressupostos participatius d’un veí de Pina que va sol·licitar establir una delegació del casal de joves d’Algaida a Pina. Aquest pressupost va permetre fer un rentat de cara al local i crear un nou ambient on es respira joventut. El servei necessita temps per establir-se com a tal però estem molt contents de la resposta dels joves de Pina, ara mateix tenim uns 40 usuaris que també participen en diferents modalitats. Finalment, esmentar que ja està aprovada la reforma del Casal de Joves d’Algaida, gràcies a una subvenció europea. Amb aquesta reforma s’aconseguiran llevar les barreres arquitectòniques de l’espai municipal i es doblarà la superfície destinada al casal de joves. S’habilita la planta soterrània gràcies a una proposta arquitectònica fascinant. També permetrà fer el canvi d’ascensor de l’ala dreta de l’edifici del Casal Pere Capellà i eliminar les barreres arquitectòniques dels banys.
– Estau contenta amb la participació o pensau que amb més recursos es poden atreure més joves?
Fins a la COVID era feliç. Realment no em podia creure que hagués engrescat a tants usuaris i famílies i que la participació, a més, fos activa. Recentment, aquest 2023, com he comentat, hem obert un nou espai jove a Pina. Cert que per poder dinamitzar el Servei, mantenint el Casal de Joves d’Algaida seria necessari comptar, almenys amb un dinamitzador més en plantilla per poder-ho gestionar correctament. Hi ha moltíssima tasca burocràtica darrere cada programa i activitat. Cal puntualitzar que consider que “més recursos”, per mi mai ha significat “més diners”. Els que em coneixen, saben que la meva manera de treballar és la transversalitat d’àrees, la qual no només enriqueix el servei que donam sinó que el que fa és compartir recursos i despeses, si n’hi ha. Implicar a les famílies, a les entitats, a les empreses … és fonamental pel bon funcionament i la integració dels joves en el tarannà del poble. I per altra banda la meva filosofia no és la d’atraure a més joves, sinó aconseguir que els adults canviem la visió sobre els joves i els infants i els considerem ciutadans del present i no del futur com estem acostumats a fer. El meu tarannà, com deia no és atraure-los, sinó que es sentin part del municipi on viuen, que es sentin representants, que tenguin veu i en tot el possible també tenguin vot. Hi ha moltes maneres de participar, no hem de compatibilitzar com a usuaris només aquells que participen de les activitats que organitzam des del Casal de Joves o l’Espai Jove de Pina o els que s’apropen a passar un horabaixa als espais joves. Un dels molts exemples que podria posar són els joves artistes. Hem duit a terme molts projectes conjunts les àrees de cultura i joventut: els contes infantils de la col·lecció burot, les exposicions juvenils a la nit de l’art, la creació de postals nadalenques, la creació de les cartes de les Majestats Reis d’Orient …
– De la comarca del Pla, el d’Algaida és un dels Casal amb més hores de servei, de què depèn?
Depèn 100% de la voluntat i aposta política. El que sovint passa és que els serveis de joventut depenen de la subvenció que anualment ofereix el Consell de Mallorca en aquesta matèria. Clar, quan s’acaba la subvenció s’acaba el servei. Estem parlant de 3 mesos, 6 mesos … màxim 1 any. Realment el que es necessita perquè el servei funcioni és un pressupost destinat al col·lectiu jove, donar una continuïtat i, sobretot, temps. Donar un marge de temps per anar fent proves perquè cada municipi té una realitat diferent. Un cop detectades les necessitats del municipi s’han d’establir unes carteres de serveis, les quals poden anar variant en funció de les necessitats del moment.
– Quins són els grans reptes d’una Casal Jove d’un poble? Es fa difícil competir amb l’allau d’oferta d’oci que tenen els joves? Heu notat molts de canvis en aquest sentit?
El repte és donar veu i vot als joves, fer-los visibles. Tothom considera que són els ciutadans del futur i jo sempre els he considerat com a ciutadans del present. No crec que sigui una competició, jo ho veig com un complement d’oci, un espai de trobada on valoram moltíssim que els joves formin part d’una xarxa d’altres ofertes d’oci (música, art, cultura, esport … ). De fet, és un dels nostres objectius i els acompanyam a fer-ho. Els espais joves els considero com un primer punt de trobada d’aquell jove que no sap on anar, què fer … aquí els obrim els braços però els convidam a formar part d’altres xarxes d’oci.
L’Algaida Volei Club, n’és un bon exemple. Fa uns anys, a Algaida o t’agradava el futbol o la música o no tenies moltes més possibilitats d’oci. Des del Servei de Joventut vam detectar una necessitat de crear un nou espai d’oci i vaig pensar, què els podria agradar? En ser entrenadora i jugadora de vòlei al meu poble vaig decidir dur a terme diferents esdeveniments esportius “patxanguetes”. El volei era una de les activitats que més els agradava i vaig decidir, fora del meu horari, oferir entrenaments de manera totalment gratuïta. Vam començar amb uns 10 jugadors/es i cada setmana s’apuntava gent nova. Fins que vaig pensar que potser seria viable la creació d’un club. Vaig fer una reunió informativa amb les persones interessades i d’allà va néixer l’Algaida Volei Club. Els vaig intentar acompanyar en tot el procés . Una satisfacció immensa, i més de veure que és un projecte que segueix endavant i inclús no atura de créixer i donar bones notícies.
Un altre exemple n’és la Peixateria. Tots coneixeu que Algaida, des de fa uns anys, va reobrir les portes a la Peixateria, un espai municipal que feia molts anys que estava tancada. Amb els joves, un any per la Nit de l’Art vam decidir rodar clau i tornar a obrir l’espai per poder-hi fer una exposició col·lectiva d’art jove. No va ser la més vistosa però si la més sentimental: la peixateria havia reobert després de molts d’anys tancada i els joves, per primera vegada, van participar en la Nit de l’Art. L’any següent, a través d’una subvenció, es va aconseguir reformar l’espai de sa Peixateria i convertir-lo en un Espai d’Art. Des de llavors, els joves tenen prioritat en exposar-hi el dia de la Nit de l’Art.
Quan reps un bon dia, un “gràcies” o una abraçada dels joves t’adones que l’esforç ha pagat la pena”
– Com va ser que vàreu acabar fent aquesta feina? Ha de tenir una bona part vocacional…
Arran de la crisi del 2008-2009. Jo treballava ja de geògrafa a una empresa privada que treballava per a l’administració pública. M’agradava molt però la crisi va aconseguir que ens acomiadessin als prop de 30 treballadors. En aquest moment el que teníem un “bon currículum”, amb estudis, no aconseguíem cap feina. I vaig decidir provar amb el temps lliure, em vaig cursar al títol de monitor de temps lliure i just en acabar-lo ja em van contractar a una empresa. Des de llavors treballo gràcies als meus estudis en el camp del lleure. I en soc molt feliç, tot i que no és la feina més agraïda ni més ben remunerada del món. Té una gran part vocacional. Treballar en el camp de l’oci i el temps lliure és una inversió molt gran de temps i moltes hores de voluntariat, bé ho pot corroborar la meva família (rialles). Treballar amb joves tampoc és tasca fàcil, alab a tothom qui ho fa, requereix molta paciència i empatia.
– Quina és la cara més amable de la feina? I la part més negativa?
Per mi rebre unes “Gràcies”, un “Bon dia”, una abraçada dels joves … No hi ha res més gratificant i és on t’adones que el teu esforç ha valgut molt la pena. És també molt gratificant veure que s’ho passen bé, que la participació és activa i que sempre et preguntin quan ens tornarem a veure. La part negativa, sincerament, és les hores de dedicació. Deixes de banda el teu temps d’oci per dedicar-ho al servei, sobretot al principi, perquè has d’aconseguir que rodi. Em recorda molt a la feina dels educadors/es formals que, a més de les seves hores de docència, han de treballar molt a casa perquè l’endemà al tornar a entrar els alumnes per la porta tot pugui seguir rodant. La burocràcia és necessària però també, a vegades, és un entrebanc perquè et consumeix molt de temps.
– En general i en l’àmbit estatal, pensau que les administracions inverteixen o donen els recursos adequats a joventut?
Hi ha de tot, comunitats autònomes que fa una aposta ferma pels joves i d’altres que no saben si existeixen els infants i els joves. A les Illes Balears admiro el funcionament de les illes veïnes, Menorca, Eivissa i també Formentera estan molt ben organitzades, compten amb unes estructures organitzatives consolidades i amb un funcionament exemplar. Fa anys, vaig formar part de l’APROJIB (Associació de Professionals de la Joventut de les Illes Balears), érem joves i teniem ganes de canviar el sistema però la Covid també ens va aturar i hem deixat de funcionar en xarxa, la poca que havíem aconseguit crear. Comunitats autònomes com Catalunya ens duen molts anys d’avantatge en el camp de l’oci i el lleure. La part més negativa és que joventut no és considerada com a matèria transversal, encara es veu com un caixó on algunes administracions hi fiquen recursos econòmics per oferir una sèrie d’activitats sense tenir en compte les necessitats dels joves i les seves famílies. A vegades no és tant dotar econòmicament el servei com aconseguir que els joves formin part de les decisions que es prenguin al municipi.