Jaume Bauzà Mayol (Montuïri, 1972) fa poc més de cent dies que ocupa el càrrec de conseller de Turisme, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears. Bauzà havia destacat com una de les veus importants dins el Partit Popular de les Illes, sols durant l’etapa de Biel Company havia quedat més al marge de la política, però amb l’arribada de la campanera Margalida Prohens, el montuïrer, va tornar a agafar protagonisme fins al punt de liderar una de les conselleries amb més pes del govern de Prohens. Bauzà, Capità o de Son Comelles, com és conegut a la vila del Pla, ha estat durant trenta anys al capdavant de la gestió i administració de l’empresa familiar. Una benzinera i el restaurant adjacent de ses Jardines, al costat de la carretera Palma-Manacor dins el terme de Montuïri. En l’àmbit polític, Bauzà, agafà el relleu del seu pare qui fou durant anys tinent de batle de Joan Antoni Ramonell Amengual. Així, Jaume Bauzà, començà com a regidor d’Hisenda i Medi Ambient, després el 2003, i fins al 2010 fou tinent de batle de Biel Matas Alcover, i en dimitir aquest Bauzà agafà la batlia que va conservar fins a les eleccions de 2015. Ara és l’únic conseller del Pla de Mallorca que hi ha al Govern.
– Començareu de regidor, després de batle i ara de conseller. És gros el bot de la batlia al Govern? Com duis aquests primers mesos de feina?
El bot és enorme. I en el meu cas em va dur certa sensació de vertigen. Però un cop superat aquest primer moment, haver aterrat i tenir bons col·laboradors com Josep Aloy, a Turisme, Joan Antoni Ramonell Miralles, a Esports o Pedro Vidal a Cultura hem assumit la feina i estam molt il·lusionats per tirar-ho endavant. Aquests primers mesos estam d’aterratge, de conèixer els sectors dels tres àmbits que tractam i escoltam les seves reivindicacions i peticions. Tenim un programa de Govern amb el compromís de modificar la Llei Turística, duu endavant diferents lleis culturals com pugui ser la de mecenatge, la llei d’indústries culturals… I aquest sector per la darrera llei aprovada durant el govern de pacte d’esquerres i estam parlant per veure si també s’ha de modificar. En tot cas sortirà de l’assemblea de l’esport. Les tres àrees, Turisme, Cultura i Esport, si bé consideram que les dues darreres tenen vida pròpia, creiem que poden ajudar a la desestacionalització.
– La presidenta us ha fet confiança per liderar una macroconselleria. Turisme, Esports i Cultura són tres motors importants per la comunitat. Cap a on aniran les vostres polítiques?
Sí, tal vegada a simple vista és una macroconselleria, però també és cert que pel que fa a Turisme, tot i ser l’activitat principal estan transferides les competències, i ens hem quedat amb la normativa, però tot el que és inspecció etcètera està transferit als Consells. Per primera vegada farem una llei, el Govern, i l’hauran d’aplicar els diferents consells. Per tant, sí, és una macroconselleria, però moltes de les competències estan transferides. Així, pel que fa a Turisme ens queden les lleis, les promocions, les fires i ens queda el tema de l’escola d’hostaleria que consideram que se li ha de donar una empenta forta, ja que una de les peticions més rellevants del sector turístic és la falta de mà d’obra. I fer feina perquè l’àmbit cultural i esportiu complementin i ajudin a allargar la temporada turística. Que, així i tot, enguany ja s’ha allargat que fins fa dos dies molts hotels estaven quasi al cent per cent.
– Com a batle vàreu conèixer la tasca de la Mancomunitat del Pla, com valorau la seva funció?
La Mancomunitat del Pla és la que funciona millor de les que hi ha a l’illa. Sempre s’ha actuat de manera allunyada de les idees polítiques, prioritzant els interessos dels ciutadans i la confluència dels interessos dels distints municipis. La tasca que fa dins el Pla és vital. Un territori petit, singular, que encara conserva aquells trets més significatius. I també hi ha un projecte turístic que se l’ha secundat i se continuarà recolzant perquè participem del tema turístic. I crec que la gent de cada vegada és més conscient, no sols la d’aquí sinó també la que ens visita, que hem de tenir cura del medi ambient, que hem de ser sostenibles… per tant crec que el Pla de Mallorca pot fer una feina molt important amb això i valorar el seu patrimoni.
El Pla és un territori petit, singular, que encara conserva aquells trets significatius.
– El Pla està elaborant un Pla de Sostenibilitat Turística en destí, el coneixeu?
Sí, no fa molt va haver-hi una reunió entre tots els batles del Pla i per part de la Conselleria hi va assistir el director general de Turisme, Josep Aloy, i es va posar a disposició dels batles i batlesses i des de la conselleria mà estesa al Pla. Ja que tenim un conseller del Pla, de Montuïri, i un director general de Turisme del Pla, de Sencelles, hem de tenir especial cura pel Pla. Tot i que és ver que els problemes més grans que tenim a la Conselleria els tenim a altres indrets, a les zones d’excessos… però vetlarem per ca nostra.
– El diagnòstic d’aquest pla diu que s’ha d’apostar per més qualitat, però només quantitat, és una utopia o és possible?
Sí, és possible. Farem feina de la mà dels sectors implicats per fer una nova llei turística que intentarem que sigui tan participada com sigui possible i perdurable. Però hi ha qüestions d’arrancada, hem de ser sostenibles, tant econòmicament com ambientalment. Hem de ser més eficients i que cal apostar per la qualitat i no la quantitat. Estam en contra de decréixer, però tampoc volem créixer. Hem d’aconseguir estabilitzar i mantenir les places que tenim, és a dir viure tal com estam ara no decréixer però sí apostar per la qualitat. Si cal articular eines perquè una planta hotelera que avui estigui amortitzada, devaluada que no estigui operativa i s’han de canviar les places, s’han de reconvertir en places de més qualitat, això és un dels principis bàsics d’aquesta modificació del futur marc que hi pugui haver. Hem d’apostar per la qualitat. Per la quantitat no tenim un problema de destí, no tenim un problema de què no venguin.
– Al Pla de Mallorca és més fàcil fer aquesta aposta per la qualitat?
Efectivament. Al Pla és més fàcil. A veure, tot és difícil, a l’hora de competir dins el mercat tot és complicat, però sí que el Pla té una sèrie de característiques que si s’aconsegueixen posar en valor lliga perfectament amb aquella idea que duim de què el sol i platja ja hi ha una oferta a voler i, per tant, hem d’intentar enfocar l’oferta de la Mallorca més autèntica. El Pla pot jugar un paper principal amb això.
– Des del caire turístic el Pla parteix amb l’avantatge de decidir cap on ha d’anar, quin pensau que ha de ser el futur turístic del Pla?
Patrimoni, valors etnològics, l’autenticitat dels nuclis, Petra, Sineu… és això. Crec que els ajuntaments, tots, és unànime la voluntat cap aquí i la Conselleria de Turisme és al seu costat per realçar això i fer un producte turístic potent i que tengui cura del territori, del patrimoni, valorar les festes, les de Pasqua… El Pla té molts arguments, moltes fites que es poden remarcar turísticament. I la Conselleria estarà al seu costat.
– En aquest sentit, els Fons Europeus poden ajudar?
Sí. De fet, sobre els fons europeus ja tenim una sèrie de reunions programades per les setmanes vinents amb les mancomunitats per esperonar a gastar aquests fons, ja que si no és així s’hauran de tornar amb els interessos. Per tant, hi ha diferents projectes adjudicats a diferents ajuntaments que necessiten una empenta i que es facin. Hi ha hagut temps a aquesta comunitat en què teníem projectes i no teníem doblers i ara tenim doblers i els projectes s’han de fer. La dificultat dels Fons Europeus és que s’han de gastar en un determinat termini. Un acaba el 2024 i uns altres el 2026. Ara ja estam en negociacions, juntament amb altres regions com Canàries, Ceuta i Melilla per poder ajornar aquest termini. Per tant, en aquestes pròximes reunions els direm si necessitau ajuda digueu-ho, però el que heu presentat duis-ho endavant que ho haurem de tornar i tendrà un problema el Govern i el govern de l’Estat.
– Els ajuntaments, principalment els petits, es queixen de la falta de tècnics per poder fer aquests projectes…
Correcte. Per tant, la Conselleria ha de donar una mà en tot allò que sigui necessari. Un suport ja que això s’ha de gastar i s’han de fer les inversions.
– L’Impost de Turisme Sostenible (ITS) on anirà destinat?
L’ITS tenim el compromís electoral que anirà destinat, sobretot i de manera finalista, a temes de cicle d’aigua i a temes d’esponjaments, posar al dia zones turístiques. Crec que l’empresa privada s’ha posat les piles i ha remodelat els establiments, en canvi, hi ha una part pública, en segons quines zones que no s’ha fet la feina. Per tant, l’ITS ha d’anar per aquí i cicles d’aigua i com un impost finalista on els municipis també hi han de dir quan es compleixin aquestes finalitats. Per patinets i concerts dels 40 Principals, no, però per aquestes coses i anar a cercar la seva finalitat primitiva sí. Ho tornarem a reconduir. I hi ha d’haver projectes pels Consells i pels municipis.
L’ITS no ha de servir per patinets i concerts dels 40 Principals, cal anar a cercar la seva finalitat primitiva.
– Com es pot mantenir la “llibertat” que tothom pugui llogar la caseta sense anar a un turisme de masses?
Aquí partim de la llei de 2012 amb modificacions per part dels consellers Barceló i Busquets de MÉS i després Negueruela del PSOE, on en un determinat moment es van autoritzar places i ens hem trobat que en aquests vuit anys s’han autoritzat 115.000 places noves que és gairebé el 25% del total. Avui parlam que tenim 600.000 places, hoteleres i vacacionals. Les dades ens diuen que s’han autoritzat aquestes 115.000 places i encara tenim una quantitat de lloguer turístic il·legal que no està dins aquestes 115.000 places i que no sabem de quantes parlam, qui sap si parlam de moltes més que 115.000. Entre les autoritzades i, sobretot les que no tenim detectades és normal que es crei una sensació de saturació. Això s’ha de combatre tot aquell que no està legal i la voluntat del Consell hi és. De fet, al decret d’Habitatge, modificat ara fa poc per la consellera Vidal, ja s’ha afegit una petita modificació de la Llei Turística per a poder adoptar mesures cautelars quant a això. Per tant, nosaltres, la Conselleria, hem de donar eines a través de la Llei perquè el Consell puguin atacar aquest problema. Sabem que és un macro problema, hi ha feina, ja que la gent treu més rendiment econòmic de llogar-ho turísticament que no d’un lloguer de la llei d’arrendaments urbans. Això ha derivat amb els problemes d’habitatge i que si hem de menester reforços policials o sanitaris, per posar dos exemples, no venguin per la falta d’habitatge i la poca que hi ha és molt cara. És un cúmul de problemes que ens crea el lloguer vacacional il·legal. Per tant, s’ha de combatre.
– A molts municipis l’arribada del turisme ha anat en detriment del sector complementari (bars, restaurants, comerços) tradicionals i autòctons per uns més homogenis i poc nostrats, com es pot evitar?
És complicat. El cas més clar és a Palma. A segons quins pobles i al Pla encara es mantenen els comerços més tradicionals. Crec que és un tema d’oferta i demanda de fer-hi feina des del caire turístic.
– Hi ha turismofòbia?
Aquests darrers anys s’ha venut aquest missatge i també és un repte que tenim intentar combatre aquest missatge turisme fòbic. Que tal vegada aquest missatge ve per la pregunta anterior, on la gent es troba saturada en qualque moment, hi ha molts habitatges il·legals llogats, hi ha molts cotxes enmig de la carretera, un poc tot. Però crec que gestionant i posant en valor una indústria tan important com la turística hem de combatre aquest missatge que s’ha estès arreu.
– La cultura i l’esport ha d’ajudar al turisme o cal fer cultura i esports pels residents i el turista s’hi ha d’adaptar?
Hem de fer cultura i esport pels residents. No ens hem d’aferrar a allò que només vós preocupau de la cultura i l’esport per ajudar un altre pic al turisme, no. La cultura i l’esport han de tenir vida pròpia i són pels residents, tot i que també és cert que tenim uns esdeveniments internacionals com la Challenge de ciclisme, el Mallorca Film Festival … Que això pot ajudara a complementar amb el tema turístic sempre que estiguin fora de la temporada turística. La cultura i l’esport ha de ser pels residents, tot i que aquests grans esdeveniments, si només s’haguessin de nodrir de la gent local quedarien un poc mancats. Crec que els hem de posar en valor i han de ser motors per ajudar a desestacionalitzar. Parl de la 312, de l’Evolution, aquests elements principals pel que fa a esdeveniments.
– El canvi climàtic serà el final de turisme a Mallorca?
No és el primer pic que m’ho demanen. Només vull dir que dins el sector he notat que no li preocupa massa. De moment, la preocupació no hi és, sense menysprear el canvi climàtic, però ara per ara el sector té altres problemes més importants, sobre excessos…
– La llengua i l’educació és un tema candent, la seva conselleria també gestiona l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) quin és el vostre posicionament?
A la Conselleria hem assumit la part de Política Lingüística mitjançant l’IEB, ha de fer els cursos i les certificacions. Nosaltres el tema de la llengua, està sota el director de l’IEB, el filòleg Llorenç Perelló, i hem de defensar la divulgació, la promoció, l’ajuda a totes aquelles publicacions en català i se seguirà aquesta línia de suport i de convocatòria de subvencions que és la nostra competència. I ho farem complint el nostre programa de govern, i un acord amb Vox i on aquests dies s’han aclarit els dubtes que hi havia i no es trepitja cap ni una de les línies vermelles marcades en referència a l’Estatut d’Autonomia, el decret de mínims… tot es manté.
Hem de defensar la divulgació, promoció i l’ajuda a totes aquelles publicacions en català.
– Què farà el conseller del Pla per la comarca?
Faré tot el que estigui a la meva mà per la comarca, i especialment per Montuïri, que ja ens hem vist amb la batlessa. Però que sabi la Mancomunitat que en aquelles coses que nosaltres puguem ajudar que no es dubti ni un moment que farem allò que estigui en les nostres mans. Ja que tenim un conseller del Pla, i gran part de la Conselleria també és del Pla, no el podem deixar de banda. El que està clar és que nosaltres no podem agafar la iniciativa, però allò que es plantegi des dels diferents ajuntaments o la Mancomunitat sí que ajudarem.
– Més enllà del turisme un dels reptes del Pla és l’aigua, i dèieu que l’ITS pot ajudar en aquest sentit…
Efectivament. Una de les finalitats de la ITS serà el cicle de l’aigua i haurà de ser en col·laboració amb altres conselleries, però hi haurà ITS per aquestes millores en el cicle de l’aigua. Sé que la Mancomunitat lluita amb això i si hem d’ajudar ajudarem.