Des de Salònica (Grècia) Joan Sastre Vanrell (Porreres, 1997) atén TotPla per contestar una entrevista cuinada amb motiu del centenari del club del seu poble natal, la UE Porreres. El gener de 2022 va deixar el RCD Mallorca per pegar el bot a la primera divisió grega per jugar en el PAOK. Torna a Mallorca sempre que pot i sempre se’n recorda del seu poble en dies assenyalats. Pel que ens conta, podem dir i no farem massa enfora que en Joan és un home tranquil del Pla que xerra dins el camp de futbol. El seu exemple de superació i esforç, pot inspirar a moltes joves esportistes.
– Com fou la vostra etapa formativa a Porreres tant acadèmica com futbolística? Quins records en teniu? Algun entrenador en especial?
La meva etapa futbolística a Porreres va ser breu, però molt intensa. De ben petit ja jugava a la U.E. Porreres, primer a l’escoleta, on entrenàvem al pavelló Joan Llaneras. Record que els cap de setmana, i de forma puntual, participàvem en jornades on jugàvem un parell de partits i ho passàvem molt bé. Després ja passarem a entrenar a ses Forques. Consider que la meva etapa formativa va ser com la de qualsevol infant, amb la il·lusió de jugar amb els meus amics, aprendre i fer el que més m’agradava que era i és jugar a futbol.
Quant als entrenadors, record amb molta estima a en Miquel Melià, Fossà, i en Miquel Capellà. Feien un bon tàndem i vaig adquirir els fonaments bàsics del futbol en aquesta primera etapa. Així mateix, també em varen transmetre valors que m’han servit molt, ja no només en el món esportiu, sinó també en la meva vida personal. Estic parlant de treball en equip, companyonia, noblesa, entre d’altres.
Acadèmicament, vaig estudiar a l’IES Porreres fins a quart d’ESO, després vaig estudiar batxillerat a l’IES Marratxí. A Porreres en Llorenç Vallespir, el professor d’Educació física, sempre va estar molt atent a la meva etapa educativa, em va tutoritzar i va estar al meu costat durant aquests anys. Avui en dia encara mantenim una molt bona relació.
-Quin camí vàreu seguir per arribar al Mallorca? Com es viu aquest bot?
A 11 anys, i després d’haver jugat algun partit ja amb la selecció balear, em va venir a cercar el Sant Francesc. Em vaig posar content evidentment perquè era un bot important, però al mateix temps havia de deixar l’equip del meu poble, els meus companys, en definitiva havia de sortir de la meva zona de confort per créixer futbolísticament, va ser tot un repte. Al Sant Francesc va ser una temporada espectacular, tan esportivament, guanyarem la lliga, el campionat de Mallorca i Balears, com formativament, on hi havia una metodologia d’entrenaments i de joc molt clara.
Ja durant aquesta temporada, els rumors que el Mallorca fitxaria alguns dels nostres jugadors era habitual i jo en vaig ser un d’ells. Quan arribes al Mallorca sents des del primer minut que ets a un club de primera divisió i això es nota amb tot, instal·lacions, tracte, entrenaments. Record que va ser un bot molt exigent, ja que vaig passar a jugar a la categoria d’Infantil de segon any, una categoria superior a la meva i que em va posar a prova.
-En aquest sentit, com veieu la formació actual? Quin consell donaríeu als nins i nines que comencen?
Encara que sigui una expressió molt usual, els diria que gaudeixen de jugar a futbol. Per què, què és el futbol, i l’esport en general, si no passes gust de practicar-lo? El més important és que es diverteixin, que juguin a la prova i error, que fallin, en definitiva, que visquin el futbol tal com el senten, ja hi haurà temps per corregir i millorar conceptes de col·locació, tàctics, etc. La formació actual ha arribat uns nivells de professionalització espectaculars. Consider que és molt positiu, ara bé, com comentava abans pens que, tot i haver-hi unes metodologies d’entrenaments molt clares i reglades, s’ha de deixar als infants i joves, crear, expressar-se futbolísticament a la seva manera, i no perquè han de complir un model de joc o de jugador determinat. Ja hi haurà temps.
-Quin ha estat fins ara el millor entrenador o entrenadors que heu tengut, per què? I el millor company o companys d’equip?
En Vicente Moreno per jo va ser un gran entrenador, tant personal com professional. El destac a ell perquè en els moments històrics que vàrem viure a l’etapa del Mallorca em va ajudar a créixer molt. Va ser l’entrenador que em va donar l’oportunitat de jugar al primer equip. No puc destacar un sol company perquè de tots i cada un d’ells sempre aprens alguna cosa.
-De l’etapa al Mallorca, quina fou el millor i el pitjor moment?
El millor moment va ser viure dos ascensos consecutius de segona b a primera divisió. Varen ser dues temporades brutals. Eren les meves dues primeres temporades al futbol professional. Mentre que el moment més difícil va ser haver de partir del meu club, de casa meva, feia més de dotze temporades que estava al club. No va ser una decisió gens fàcil, però el futbol professional no entén, en determinants moments, de sentiments.
-Com fou el fitxatge pel PAOK de Salònica? Quina valoració feis dels anys que duis allà?
Va ser un procés ràpid i fàcil, on les dues parts teníem el mateix objectiu. Uns fitxar-me, i nosaltres jugar i créixer professionalment. En faig una valoració molt positiva, m’hi trob molt a gust a Salònica. Durant aquests anys he pogut viure moments especials com jugar la final de copa grega o jugar partits de màxima rivalitat amb equips de molt de nivell.
-Vos sentiu ben acollit? És l’afició grega tan “calenta” com diuen?
Després de dos anys aquí em sent molt estimat, tant per part de l’afició com per part del club. Puc constatar que, efectivament, l’afició és molt passional, sempre ens dona suport, anem on anem.
-Quins objectius teniu aquesta temporada? I personalment, vos marqueu alguna meta?
Aquests anys els principals objectius, tant del club, com personals són lluitar per la Lliga, la Copa i arribar el més enfora possible dins la competició Europea. La meva meta, i encara que sigui un tòpic, és entrenar bé, fer bons partits, i donar el màxim que pugi, si es compleixen aquests supòsits ben segur que es compleixen els objectius marcats, o almanco t’hi acostés.
-Com és la vida a Grècia, el vostre dia a dia quan no hi ha entrenament ni partit?
En ser una ciutat costanera té moltes semblances amb Mallorca, principalment amb Palma, i ofereix moltes oportunitats per al dia a dia. M’agrada anar als llocs on habitualment van els habitants de Salònica, m’agrada molt anar al mercat per veure els productes que venen i els compar amb el que menjam a Mallorca, conèixer de primera mà la seva cultura, l’ambient, en definitiva, l’essència de la ciutat i del país. També m’agrada molt anar a prendre un cafè pel passeig marítim de la ciutat i fer-hi una volta.
-Aquest digital se centra en el Pla de Mallorca, vos sentiu identificat amb aquesta comarca? Sou més de foravila o de la mar?
Sí, clar que sí. És el lloc on he nascut i on d’on tenc la majoria d’amics. M’agrada tan foravila com la mar. Tenc interès per la vinya, m’agrada seguir el progrés del raïm i com aquest es converteix en vi.
-Què és el que més enyorau de Porreres quan sou Grècia? Què és el primer que feis quan arribau al poble?
Enyor a la meva família i als meus amics. Enyor el dia a dia, anar a fer un cafè a plaça, fer la xerrada amb els amics, despertar-me a ca meva i sortir a fora a jugar una mica amb en tim i en duc, els meus canets. En definitiva, enyor la quotidianitat i la vida de poble, molt més pausada, tranquil·la i relaxada que la de les grans ciutats. El primer que faig és anar a veure els meus pares, el meu germà sempre em ve a cercar a l’aeroport. Després xerr amb els amics i qued amb ells per posar-nos al dia. La realitat és que quan venc, i no és durant el període de vacances estivals, el temps se’m tira a sobre i tenc temps de fer poques coses.
-Tornant a Porreres, el club del municipi compleix enguany cent anys, què deis als actuals dirigents?
No m’agrada massa dir a la gent el que ha de fer, però responent a la pregunta els diria que continuïn cuidant l’essència del club com fan i apostin per la gent jove del poble que som qui fa cent anys que hem acompanyat al club perquè ni “se vincli ni se trenqui”.
-En aquest sentit, la pregunta és obligada: On vos agradaria retirar-vos? Vos agradaria defensar algun dia la camiseta de la UE Porreres?
Clar que m’agradaria poder tornar a vestir la camiseta del Porreres algun dia. Ara bé, si no tenc l’oportunitat, pels motius que siguin, sempre estirè al costat del club per tot el que em necessitin.
-Quan acabeu la vostra etapa com a jugador, vos agradaria continuar lligat professionalment al món del futbol?
Per descomptat que m’agradaria continuar lligat a aquest esport d’alguna manera. El món del futbol m’apassiona. El dia de demà, quan arribi el moment, hauré de prendre decisions per al meu futur que el dia d’avui encara no tenc clares. Tenc vint-i-sis anys i vull jugar molts anys més.
