Jordi Llabrés Sans (Sencelles, 1978) és una persona inquieta i apassionada per la cultura local. És bon coneixedor del seu poble i del seu món associatiu, tal vegada, per això, i per la seva voluntat de conèixer i saber més coses l’Ajuntament de Sencelles optà per fer-lo Cronista Oficial de la vila. D’això tot just ara en fa deu anys. D’aquesta manera, Llabrés és l’únic cronista del Pla, no hi ha altre municipi del Pla de Mallorca que compti amb aquesta figura. Tot i això, Llabrés explica que es va formar dins el món de les persones en discapacitat, va fer feina a la Fundació Joan XXIII, a Inca, i va dirigir els seus estudis en aquest sentit. Després aconseguiria la feina de tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Sencelles.
– Com arriba la proposta de convertir-vos en Cronista Oficial de la vila de Sencelles?
Sempre he tengut inquietud per la cultura local, sempre he estat una persona activa dins del món associatiu i amb inquietuds per la història local, i a poc a poc em vaig adonar i vaig descobrir que això era el meu món. Fins que l’any 2011, l’Ajuntament de Sencelles em va proposar ser el Cronista Oficial. En aquell moment, l’Ajuntament per unanimitat va provar que fos jo. I des de fa un poc a més de quatre anys, amb una reorganització dins l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, m’arriba la possibilitat d’accedir a la plaça de tècnic de Cultura, conservant, però, el càrrec honorífic, o la figura de cronista oficial, que és un càrrec honorífic, no remunerat.
– Quina és la funció d’un cronista? Explicau-nos-ho per aquell qui desconeix aquesta figura.
La feina d’un cronista té dos puntals molt determinats. Posar en valor la història del poble i posar-la també a disposició del poble. Donar-li accessibilitat perquè la gent hi pugui tenir accés, ja sigui a través de publicacions, ja sigui a través de l’organització de jornades d’estudi locals, que ja hem organitzat les terceres. Ja sigui l’obertura de l’arxiu. Dins aquesta tasca també hi ha hagut un poc d’implicació també en la catalogació de l’arxiu i digitalització d’una part molt important dels seus fons. Jo crec que en aquest moment ja hem arribat al 45% de la part històrica del fons que està digitalitzat. Això facilita la investigació, el treball dels investigadors. És a dir, aquesta part més històrica que la gent hi pugui tenir accés, donar a conèixer la història del nostre poble i després també deixar constància per les generacions futures de tot el que es fa a Sencelles. La meva feina és anar fent un arxiu on tot el que surt a les publicacions, diaris, setmanaris, revistes, tota aquella documentació que es va generant quedi recopilada. Tot allà on surt el nom de Sencelles queda arxivat i, alhora, aquells esdeveniments que pens que han de passar a la història en deix una crònica feta.
A Mallorca en general, hi ha hagut poca tradició de cronistes oficials.
– Aquesta crònica que feis, es tradueix només amb aquest arxiu?
No, duim un llibre de crònica, digitalitzat, tot escrit amb ordinador, i tot això es deposita, a l’arxiu digital. De moment, aquestes cròniques no estan obertes a les consultes. Si una persona necessita un detall en concret, qualsevol data, o quin dia van fer això, sí que ho puc contestar, a més a més, aquesta és la meva feina. Però és un document tan recent, tot això, que no forma part de l’arxiu històric. Per ventura, un dia, les cròniques d’en Jordi Llabrés hi participaran, ara com ara no. No és un document històric.
– És una figura que ja existia a Sencelles?
No, a Sencelles, no. A Mallorca en general, hi ha hagut poca tradició de cronistes oficials. Sí que el cronista oficial de la ciutat de Palma i del regne de Mallorca, que actualment és en Tumi Bestard, sí que és una figura amb segles d’història, i amb una continuïtat de persones en el càrrec, des del segle XVII, m’atreviria a dir. En els pobles, m’atreviria a dir que és una figura que sorgeix tal vegada a finals del segle XIX, però és dins del segle XX que va ser quan van començar a tenir cronistes oficials diversos pobles. Els primers pobles, sa Pobla, Inca, Manacor, i ara ja darrerament, pobles molt més petits, Búger té cronista oficial. Pollença ha creat el cronista oficial recentment, ara ja hi ha molts pobles que tenen la figura de cronista oficial.
– Ara tal vegada digui un tòpic, però personalment tenia aquesta figura associada a una persona major. En el vostre cas, rompeu aquest tòpic o n’hi ha hagut altres de joves?
En el moment que vaig ser nomenat cronista oficial, que vengueren tots a Sencelles, sí que era el més jove de tots. A la foto d’aquell dia es nota la diferència d’edat. Ara ja són més i ja hi ha cronistes oficials amb figures joves. Per exemple, el de Pollença és un al·lot jove. Avui en dia, la Universitat ha creat historiadors molt bons i gent molt preparada, persones a les quals se li ha de donar l’oportunitat de poder tenir aquest càrrec. Que insistesc, és honorífic, és gratuït i vitalici.
– Com veu la gent del poble aquesta figura. Sou un referent al que venguin a dir-vos possibles fets que puguin formar part de la crònica del poble o bé sou vós qui ha de cercar aquests fets?
Som una persona que estic molt implicat en la vida social i cultural del poble i més o menys un ja endevina que és el que val la pena. Sí que hi ha persones que estan molt preocupades, i això és molt gratificant, que aquesta feina estigui ben feta i de vegades vagi a un acte del qual no feies comptes fer res i després dius: Vaja un acte. I hi ha gent que et diu: d’això n’haurà de quedar constància a la crònica. I és aquí on veus que hi ha persones que valoren la teva feina, i això és gratificant pel cronista. El que també és molt gratificant és que la gent vingui a fer consultes. De vegades és per interessos particulars, fins i tot de construcció d’una casa. Això, no ho pots contestar això, l’Ajuntament no té constància, estic parlant històricament, d’alguns detalls de l’àrea d’Urbanisme. No es duen llibres d’obra a l’estil del qual pogués fer la parròquia. Així i tot la gent ho demana, però no ho podem resoldre, ja que és una documentació que no existeix. Però que la gent tingui en compte la teva tasca, és molt gratificant i si abans deia que és un càrrec no remunerat aquesta és la remuneració. La valoració dels teus conciutadans.
Sa Sella des de l’any 1983 que es va fundar és la crònica oficial de Sencelles.
– A Sencelles teniu la sort de comptar amb la revista Sa Sella, quin valor els donau a aquestes revistes de Premsa Forana que, sense ser cronistes oficials, realment fa anys que fan la crònica del municipi?
Efectivament. Efectivament. Sa Sella des de l’any 1983 que es va fundar és la crònica oficial de Sencelles. Això sí que era vera. Hauria de rectificar el que abans he dit, no hi havia hagut cronista, però hi havia hagut el col·lectiu de persones que, en diferents èpoques, han anat dirigint i animant la publicació de Sa Sella. Hi ha un elenc d’articles, d’investigacions, etc. imprescindible. Jo som el primer, que en moltes ocasions que necessit acabar un article, vaig a Sa Sella. Fas una consulta d’hemeroteca local… és la Sella. Aquestes revistes de Premsa Forana han fet i fan molt bona feina, han estat els cronistes dels pobles.
– Quins creis que són els repte de futur, culturalment parlant? Podem parlar de Sencelles, però també extrapolable als pobles del Pla de Mallorca en General. Cap a on han d’anar aquests municipis?
Jo crec que, parlant de Sencelles en concret, crec que és un poble amb beneficis, crec que és un poble amb sort, perquè té, en aquest moment, un teixit cultural bastant ample. Parl de Sa Sella, parl del comitè organitzador de les Jornades d’Estudis Locals, parl d’entitats tan importants com la Fundació mossèn Bartomeu Oliver, que anualment dedica una important quantitat econòmica per a activitats culturals, promoció de la cultura i publicacions de caràcter local, i parl d’altres entitats, més en l’àmbit folklòric, musical, etc. Vull dir, a Sencelles hi ha un teixit cultural molt ric, molt rellevant, i jo crec que això és la base, el fonament que la cultura a Sencelles té un futur, crec que, prometedor. A més a més, saber que hi ha joves, que tu has tingut, que has acompanyat en diferents activitats de petits que ara són a la universitat i que estudien la carrera d’història i t’ho diuen, i et diuen Jordi, em podràs ajudar amb aquest treball… el fonament és sòlid. Ara, perquè la cosa vagi bé, també es requerirà una implicació d’aquestes persones, perquè els que ara animam la vida cultural del poble no serem eterns, gràcies a Déu, un dia passarem i ells hauran d’agafar el relleu. Serà responsabilitat nostra que nosaltres més o menys, que haguem fet la feina ben feta, i després, ells, amb el seu llenguatge, amb els seus arguments i els seus recursos que tenen a l’abast, puguin continuar fent cultura també de la seva manera, no de la nostra manera, sinó de la seva manera.
– En vós hi ha dues figures claus per la cultura de Sencelles, el cronista i el tècnic de Cultura. És una responsabilitat?
Jo crec que la cultura és com una carrera de relleus. N’estic totalment convençut. Avui està en mans nostres i demà passarem el relleu i així s’anirà formant durant segles la cultura del poble. Ara, en aquest moment hi som nosaltres i abans hi va haver unes persones que es varen dedicar a anar reunint tot aquest fons documental que tenim, que és riquíssim. A Sencelles, l’arxiu mai no ha estat violentat. Hi ha hagut persones que s’han anat cuidant. Després hi ha hagut persones, com va ser, per exemple, Josep Ramis d’Ayreflor i Sureda, que fou el primer arxiver que tenim a Sencelles, que se’n cuidà de fer la primera catalogació. Més tard, Jaume Ferragut, de Selva, va fer una segona catalogació més ampla i amb uns altres criteris. Posteriorment, hi ha hagut altres catalogacions, com va ser la del Consell de Mallorca en els anys vuitanta, i ara una darrera catalogació. Per això dic que la cultura són relleus, relleus i relleus. Crec que la nostra responsabilitat en aquest moment de la història és obrir els arxius, posar-los a l’abast del poble, dels investigadors, dels curiosos, ja sigui amb visites als arxius, ja sigui convidant les escoles a anar a l’arxiu, ja sigui organitzant les jornades d’estudis locals o fent publicacions a Sa Sella.
– Quan vàreu assumir aquesta figura de cronista, va ser un repte?
Sí, era un repte. Però també he de reconèixer que era una il·lusió. Fa molts anys que som amics amb en Tumi Bestard i, coneguent la seva feina i, ja que som un boig enamorat de Sencelles, vaig pensar si això que tenen a Ciutat ho podrien tenir Sencelles i al final ho hem tengut. Jo abans ja anava fent les meves coses, anava fent el meu arxiu personal i tot això. Llavors, també quan es va començar a dir que es creava la figura de cronista oficial de Sencelles, record que en Gabriel Pieras, cronista d’Inca, tot d’una es va posar en contacte amb el batle de Sencelles i sempre m’he sentit molt emparat. Després jo he pogut ajudar a crear la figura de cronista a altres indrets com els de Pollença o Búger. Hi ha una associació que és la Reial Associació de Cronistes Oficials d’Espanya i cada any organitzem un congrés a escala nacional i mensualment tenen una publicació en la qual els cronistes d’Espanya publiquen els seus articles. Crec que a Mallorca no tenim la tradició de cronistes com sí que existeix a València, Castella o Andalusia.
– Recomanaríeu a altres municipis que creïn aquesta figura de Cronista Oficial?
Per descomptat que sí. I sempre que he tengut ocasió de recomanar aquesta figura, ho he fet. Crec que pel poble no és un cost i els beneficis són molt més. Quin és el cost? Un paper i un bolígraf? Amb aquestes petites despeses el benefici és molt major. Vull dir que les persones que ens hem dedicat a la investigació agraïm trobar allò escrit. És molt frustrant voler escriure una cosa i pensar que trobaràs aquella nota i no trobar-la. Per això és important que s’aixequi acte, perquè no som conscients que nosaltres també vivim i animem un moment històric. D’aquí a ics anys tot el nostre dia a dia serà motiu d’investigació. N’estic convençut d’això.
– Xerrem del Pla de Mallorca. Quin creis que ha de ser turísticament, socialment, culturalment el camí que ha de seguir la comarca?
Sí, un turisme sostenible. Un turisme sostenible i un turisme que s’enfoqui no només, seré un poc crític, a aquests turistes que venen a passar quinze dies, que lloguen una casa vacacional o un agroturisme, sinó també un turisme que pensi molt, molt, molt en la gent que està de cap a cap d’any al poble. Els nostres pobles s’han caracteritzat per la tranquil·litat. A segons quines hores del vespre, hi ha d’haver pau, harmonia i tranquil·litat en els nostres carrers. Jo m’agradaria que fos un turisme que es continués pensant en això. No proposaré un turisme de conèixer les nostres vinyes, les nostres possessions, perquè això, gràcies a Déu, ja es fa d’una manera excel·lent. He de dir a les persones que tenen el govern del turisme en el Pla de Mallorca que pensin un poc en les característiques dels nostres pobles. Els vespres encara dormim en les vidrieres obertes i qualque vespre… Un turisme més de tranquil·litat. Reivindicaria la tranquil·litat dels nostres pobles. Reivindicaria la part patrimonial, la part arqueològica, possessions, vinyes, productes del camp. Tot això que ja s’està fent i molt bé.
Les persones que tenen el govern del turisme en el Pla de Mallorca que pensin un poc en les característiques dels nostres pobles.
– També sou una persona lligada a l’Església. Quin creis que ha de ser el paper que ha de jugar l’Església i el seu patrimoni dins la comarca? Ho dic, per posar un exemple, per la situació que viu Sineu amb el Palau.
Jo crec que no hi ha ningú que em conegui que no sabi la meva vinculació amb l’església. Hem de partir d’aquí. Per tant, la meva resposta va un poc vinculada també amb això. I no vull per res criticar el tema del Palau de Sineu. Però pens que la cosa està molt clara. El propietari del Palau és el Bisbat de Mallorca i la responsabilitat de la gestió del Palau és del Bisbat i el seu equip. Entenc que l’Ajuntament pugui tenir interès com a part important o part implicada en la conservació, salvaguarda i difusió del seu patrimoni històric, però aquesta gestió que pretén crec que se li escapa de les mans. El Bisbat com a institució tendrà recursos i crec que el Palau de Sineu, ha d’orientar el futur a què s’hi pugui establir una comunitat de monges de clausura. El Bisbat ja hi ha fet feina i després la resposta d’aquestes ordres o congregacions que han estat convidades ha estat de tornar enrere. Però jo sí que m’agradaria molt que hi hagués una comunitat religiosa. Si fos així Sineu hi guanyaria.
– I pel que fa a parròquies de cada poble, creis que s’ha d’apostar per obrir espais de museu? Quin ha de ser el camí?
Crec que sí. El primer és que hi hagi un respecte absolut entre totes les institucions. I crec que hi és, hi ha col·laboració entre les parròquies i els ajuntaments. A un poble com Sencelles, que no disposa d’un espai per fer-hi un concert de música hi ha aquesta col·laboració, però no només en l’àmbit cultural, també en serveis socials, etcètera. Pens que això beneficia el poble cent per cent. Crec que un acostament és beneficiós i això podria dur que aquest patrimoni eclesiàstic, que és el més representatiu de tots els pobles, pogués estar més a l’abast del turisme. Per exemple, ara a Sencelles no ens poden permetre mantenir l’església oberta en un horari estable durant la setmana. I per ventura, aquest estiu, han vengut molt de turistes, que han anat a l’església i s’han trobat només a un horari de misses.