“Quan tenia 13 anys vaig patir assetjament sexual per part d’un membre de la meva família, concretament un cunyat meu. Ho he mantingut en secret durant 43 anys fins que ho he expressat. Ara em sento més en pau en mi mateixa, però he perdut una germana que l’ha volgut creure a ell”.
Aquesta és una de les 20 històries contades per dones d’Algaida, recollides en dos murals que són l’evidència d’un silenci antic i molt llarg. La iniciativa de la Comissió d’Igualtat d’Algaida, Pina i Randa ha servit per treure a la llum malsons i records silenciats d’agressions i violències masclistes. Parlen d’Algaida, però parlen de tot arreu. És el seu me too.
Dones del municipi han acceptat contar la seva història de forma anònima i enviar-la per correu electrònic o dipositar-la en una urna. “Ara, l’objectiu és visibilitzar-les i, de fet, seran locutades també per Titoieta Ràdio“, explica la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Algaida, Jerònia Miralles. Així mateix, cal destacar que les bústies continuaran obertes fins a final d’any per si alguna dona s’anima a contar la seva història.
“Les històries recollides relaten abusos patits a 13 anys per part d’un familiar, violacions silenciades a 17 anys, agressions, amenaces, maltractament, i un llarg etcètera de situacions que no poden quedar en silenci”.
Des de la Comissió d’Igualtat expliquen que “la majoria de les dones han patit algun tipus de violència pel simple fet de ser-ho. Situacions que es produeixen tant en l’àmbit públic com en el privat, que tenen com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic. Agressions o comentaris al carrer, abusos o atacs d’índole sexual, amenaces i intimidacions, entre altres. Moltes d’aquestes situacions mai s’arriben a contar, i per tant no es tenen en compte”.
D’aquí sortí la pregunta de la iniciativa: “Has rebut violència masclista? Vols contar la teva història?“. Dit i fet, un grup de dones va acceptar posar negre sobre blanc els seus casos i fer-los públics en una passa que sovint, com exposen, ha estat en part alliberadora. El resum que fa la Comissió d’Igualtat és prou aclaridor. Són “les històries recollides relaten abusos patits a 13 anys per part d’un familiar, violacions silenciades a 17 anys, agressions, amenaces, maltractament, i un llarg etcètera de situacions que no poden quedar en silenci.”.
De tot plegat, un lema “Negar la violència masclista és una manera de fer-la”, una frase que s’estampà en unes bosses de compra en una passa més cap a la visibilització.
Podeu llegir totes les històries a aquest enllaç.
Per altra banda, el Casal Pere Capellà acull l’exposició “Història d’una vida” de Pep Aguilar que consisteix amb 9 fotografies que reflecteixen els sentiments, emocions, patits per una dona víctima de violència masclista. L’exposició estarà fins al 20 de desembre.
