Amb aquesta entrevista estrenam les col·laboracions de Rafel Perelló. Aquest manacorí fa anys que tresca tota l’illa amb una feina de formigueta entrevistant tota quanta persona major es troba. Algunes d’aquestes entrevistes fa anys que estan fetes, i pot ser que en alguna de les que publiquem la persona entrevistada ja hagi traspassat. Tot i això, creiem que són un valor excepcional per conèixer el Pla de Mallorca d’un temps, d’una gent i una manera de fer i de viure que un dia va existir i que mai ja no tornarà.
- En alguns casos s’ha mantingut la paraula utilitzada per l’entrevistada tot i no ser normativa.
Francesca Ferriol Mas ‘Gorriona’ (Maria de la Salut, 1936)
– Vós, de nina anàveu a collir oliva a la Serra de Tramuntana…
La primera vegada que vaig anar a muntanya tenia nou anys. Estàvem quatre mesos a Can Prohom (Sóller). Érem vint-i-dos cossets, feren una cançó: Érem vint-i-dues polletes / que a Can Prohom collíem / i allà mos divertíem / com si fóssim germanetes… Robàvem taronges a l’amo de Can Carabasseta. Una vegada ens pegaren un tir, me “cagon” llamps! Varen fer dos trons, n’hi va haver de brou!… El cap de setmana pujava una guarda de bergants de Sóller i feien ball amb un “fono” i n’hi havia que ballaven d’aferrat, l’amo ens duia quatre pardaleries que no valien els collons d’un penjat, una nespla, un codony, però noltros el que volíem era un bon cantonet de pa, pardals!… Anàvem a Sóller a peu, a Sóller fèiem de nines pures (curtes d’enteniment), un pic vaig entrar dins una botiga, dic “bui un patís, bui un patís” (vull un pastís), xerrava com si em faltàs un bull, la sabia escarnir molt bé a una nina pura. Els de la botiga varen dir “aqueixa nina no és tota”, els hi vaig tocar el cor i em donaren llepolies, les altres nines esclafiren a riure (riu)…
– També treballareu a Son Fortè, una possessió d’Artà…
A Son Fortè vaig estar llogada per sembrar faves. Un pic l’amo ens va fotre una renyada de por, ara t’ho contaré: El pareller major (1) anava a solcar en els altres i quan es decantava ens tombàvem enmig de les faveres per llevar-nos una mica el cansament. Un pic, que el sol ja es ponia, l’amo ens hi va trobar. Quan aquell home va veure que estàvem ajagudes va agafar una exaltada!, saps que li va caure de tort! Va dir “encara hi ha una brasa de sol!” (2) Me recorda bé, si fotre!… A Son Fortè, encara no havia comparegut el sol i ja berenàvem de sopes, cadascú parava la seva escudella. Llavors partíem damunt someres. Per a dinar li pegàvem de figues seques, germanet, i gràcies, no provassis de remugar! Que n’he corregut d’arbre sec! (3)…
– Quan éreu nina, també ajudàveu els vostres pares a fer les feines de fora vila?
Ja ho crec, en els infants ens hi feien a ser, no, hi havies de creure, eh! Si jo no creia o no feia bonda me deien “en Gabriel de Sa Creu està dins aquella caixa”, i jo agafava una poraaada!… Anava a llevar estepa devers Montblanc per a sembrar quatre pitxos (xítxeros, pèsols). Els pitxos, si les sembren de lluna vella, tot és corcat. Mon pare prenia rotes dins Montblanc i m’enviava a les Torres, deia “a les Torres ja han acabat d’aplegar ametles, te n’hi vas i espigoles”, i ja me tens na Francesqueta cap a les Torres amb un poalet, fins que el tenia ple, era una nina. Me’n donaven de branca! Fèiem canyissos de joncs. Aidava a fer vencills de càrritx, feia cordeta en la nit fins que em pegava el xubec. Teníem “meliscotons” (sic) i pomeres. Mon pare sembrava canyamel i xupàvem la canyamel a fi de llevar-nos el desanament… Mon pare tenia filats grossos, deia “Francesca, duc cent nius (4) pel cap prim” (5), tot el dia plomàvem, no, i ben bons que eren, putes sagrades!…
– M’han contat diverses vegades que l’amo o la madona de la possessió ordenaven als seus fills que es retirassin quan hi acudia el propietari…
No el ens deixaven veure en el senyor, el senyor només venia un dia de xeremies! Quan venia el senyor, ens feien estotjar en els al·lots. Mon pare feia les barrines amb el majoral…
– A quin any vàreu tenir la primera gelera?
Era casada i no havia vist ni una gelera ni una “arradio” mai. El meu home va comprar una gelera. Pensau que “llavonses” posaven un bocí de carn dins el pou per tenir la carn més fresqueta. Quan batíem, ma mare me deia “ves a cercar la botilla de dins el pou”, saps que era de fresca aquella aigua, més boooona que era!… Érem una guarda de nines que fèiem una vega d’anar a jeure dins la palla de l’era. A l’era deixàvem una hora per dinar. Quina vidota que dúiem!…
– M’han contat moltes vegades que a la pagesia, a l’hora de menjar, a la taula no hi posaven plats individuals per a cadascú…
Posaven el plat de sopes enmig i tothom li pegava d’enmig, això de posar un plat perhom no s’usava, caaaa!. Si jo xerrava, no en menjava, si badava, aviat els altres s’ho havien calat tot (riu). I el frit, altres cinc-centes, i ja te n’avendràs, eh! I la forqueta era de fusta, i el tassó era d’alumini. Els gitanos duien tassons d’alumini i te canviaven el tassó per blat. Llavors baratàvem molt… Ma mare m’enviava a comprar una “graciosa”, atura’t! Dic mentides, una pinya era, m’enviava a comprar una pinya i ens abocava mig tassonet de pinya perhom, i ja era un mul! (6). D’un botifarró ens feia tres bandes.
– Reputes, que n’hi ha de trenques devora un temps!…
Abans, existien algunes prohibicions supersticioses referides a la dona embarassada…
La meva filla va néixer enrevoltada d’un tel pel coll, ens vàrem assustar. Me digueren que això li venia perquè jo, el temps que estava embarassada feia nuus i lligava… Si una dona quedava embarassada fora estar casada, tothom la mormolava…
– Cert dia de pasqua, els infants cridaven “formiguetes, sortiu del niu, que el Bon Jesús ja es viu!”…
Punyeta! Cada any, cada any, per pasqua, quan tocaven les campanes, que el Bon Jesús ressuscitava, agafàvem la granera i anàvem a llevar les palles a les bísties i dèiem “cuquetes, sortiu, que el bon Jesús ja és viu” i llevàvem les palles a les bísties… Me recorda que quan feien la “porfessó” del Dijous Sant, el capellà duia una canyota, si xerràvem et barrinava toc amb la canya…
– He sentit contar que si trobaven una dona robant, l’autoritat li tallava els cabells…
Na Figuereta va robar una gallina, duia una cua llarga amb una trunyella, la dugueren a la plaça i li tallaren la cua davant tothom. Llavors eren així d’animals!…
1. Pareller major. El principal dels missatges que llauraven amb dues bísties.
Glossari
2. “Encara hi ha una brasa de sol”. Encara resta un breu temps de claror abans de la posta del sol.
3. Córrer arbre sec. Passar adversitats, tribulacions.
4. Niu. Ocell.
5. Pel cap prim: Com a mínim.
6. “Ja era un mul”. Era una cosa que sortia de l’habitual.