El Govern de les Illes Balears ha reconegut avui la necessitat urgent de prevenció i detecció del suïcidi en la població infantojuvenil i i avança la incorporació de nous professionals al programa CoorEduca de Salut Mental que coordina i gestiona els casos de conducta suïcida en menors en l’àmbit escolar.
La presidenta del Govern, Margalida Prohens, ha anunciat avui de matí el reforç de l’atenció a la salut mental en l’àmbit escolar, posant l’accent en els programes de prevenció i detecció del suïcidi en la població infantojuvenil.
Prohens ha encapçalat la reunió del Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Balears (PEBESMIB) 2023-2029, que ha tingut lloc aquest matí. El Pla Estratègic en Salut Mental el dirigiran i coordinaran de forma transversal i corresponsable les conselleries de Salut, Educació, i Famílies i Afers Socials, i definirà abans de final de 2024 l’estratègia i les noves accions a dur a terme, des de múltiples perspectives, en l’àmbit de la salut mental.
Una de les conclusions és que cal consolidar i reforçar programes com CoorEducaSalutMental per treballar la prevenció des de les escoles, formar i dotar els docents d’eines de detecció i actuació i establir una Xarxa Balear de Prevenció del Suïcidi en tots els àmbits.
En aquest sentit, cal recordar que com publicà aquest digital la salut mental és la gran assignatura pendent a les escoles i instituts de Mallorca. De fet, els directors dels IES Sineu i Porreres, els dos del Pla, i també el Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears reclamen des de fa estona que es dotin tots els centres de la figura de psicòleg. Els docents, a través dels seus sindicats, per la seva banda, han recordat constantment que “Som docents, no psicòlegs”.
Durant la seva intervenció, la presidenta Prohens ha mostrat preocupació per la dimensió que estan assolint els problemes relacionats amb la salut mental a les Illes i ha recordat que, a les Balears, al voltant de 50.000 persones pateixen alguna patologia mental, més de 150.000 prenen medicació i una de cada quatre sofrirà algun trastorn de salut mental al llarg de la seva vida. Més d’un centenar de persones (109) han perdut la vida per autòlisis i les ideacions suïcides no s’aturen de créixer.
Prohens ha recalcat la necessitat de consolidar els programes que ja existeixen de prevenció del suïcidi i d’iniciar nous projectes que els reforcin i que parin esment a nous temes, com ara la solitud no desitjada o la salut mental dels sanitaris, entre d’altres. «És especialment preocupant», ha remarcat la presidenta, «la salut mental dels nostres joves», entre els quals s’ha detectat un increment notable de les ideacions suïcides o els trastorns de la conducta alimentària. «No podem fallar», ha afirmat Prohens, «hem d’actuar i ens tranquil·litza saber que estem en mans de grans professionals que treballaran la prevenció i la detecció, perquè els problemes de salut mental són trastorns ens interpel·len a tots i hem d’anticipar-nos, posant l’èmfasi en la prevenció i la detecció».
Han participat en la reunió la consellera de Salut, Manuela García; el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, i la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, així com la directora general de Salut Mental, Alicia González, el director del Servei de Salut, Javier Ureña, el director general d’Atenció a la Dependència, Pedro Codes, i la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera.
També hi han estat presents la nova coordinadora autonòmica de Salut Mental, Carme Bosch, i el seu antecessor, Oriol Lafau, així com els coordinadors tècnics responsables del PEBESMIB de cadascuna de les tres conselleries: Quim García, per part de la Conselleria de Salut; Catherine Adrover, per la Conselleria d’Educació i Universitats, i Margalida Bibiloni, representant de la Conselleria de Famílies i Afers Socials.
La direcció, l’elaboració i la coordinació de les línies mestres del Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Balears (PEBESMIB) 2023-2029, així com el disseny dels objectius i les accions concretes, serà a càrrec dels diferents agents participants, que treballaran de manera transversal, corresponsable i amb la màxima cooperació interinstitucional, involucrant a més de dos mil professionals.
Aquesta nova visió de corresponsabilitat en la direcció, la coordinació i la presa de decisions converteix les Balears en pioners en un model innovador d’abordatge de la salut mental basat en la pluralitat d’enfocaments, centrat en la persona de forma global i des de diferents perspectives. Es treballarà en les necessitats de les persones, les seves necessitats, recuperació, integració social i educativa i, en definitiva, el seu projecte de vida des d’un plantejament integral.
Les altes taxes de trastorns mentals, amb tendència ascendent els darrers anys, com ara la depressió, la solitud no desitjada, les addiccions, les diferents patologies mentals, els trastorns per ansietat o el suïcidi, que és la primera causa de mort entre els adolescents i joves fins a 29 anys, fan necessari desenvolupar noves estratègies amb nous enfocaments i plans d’acció urgents i específics que posin la salut mental al centre de les polítiques institucionals i reconeguin el lloc clau que aquesta ocupa per garantir el benestar de la societat.
Només a les Illes Balears, durant l’any 2022 hi va haver 109 morts per suïcidi, cosa que suposa una mort cada quatre dies. Després de la pandèmia de COVID-19 s’ha detectat un fort increment de les ideacions suïcides entre els joves, a edats cada vegada més primerenques.
Seguiran la d’avui noves reunions del Comitè Tècnic Interinstitucional, que sota el nou model de direcció i coordinació recollirà les necessitats i les propostes dels experts mitjançant grups de treball, comissions, comitès i òrgans col·legiats. Aquest Comitè Tècnic comptarà amb la participació de totes les institucions i entitats implicades: conselleries, consells insulars, ajuntaments i entitats públiques i privades, amb especial esment de les persones afectades i del seu entorn.