Fa dies es senten i llegeixen amb persistència els eslògans que conviden a posar l’accent en l’amor romàntic sota la crida del 14 de febrer. Una data que tindrà, no vull dubtar-ho el seu punt de convidada a celebrar l’amor, que alguns i algunes els servirà com a motiu de commemoració de cita singular, entre moltes raons.
Sense cercar desfer tota una allau de motius que poden conduir-nos a expressar sentiments romàntics, també és prudent cercar la part de crítica a una cultura del romanticisme que es basa sobretot en oportunismes del consum i que en molts casos enlluerna una visió del fet d’estimar, sempre molt més ric i valuós que la trivialitat d’una fita al voltant d’una imatge, la de St. Valentí i el Cupido que l’acompanya, que té per damunt de tot molts components de consum capitalista.
“El mite de l’amor romàntic: la salvació està en l’amor de parella”. Així s’expressa Coral Herrera, una dona que aprofundeix amb molta cura en tot el que suposa la vida amorosa, les relacions afectives cercant l’harmonia i la igualtat, els riscos del sotmetiment a què pot abocar un domini castrador de la llibertat i la independència. Les seves aportacions donen llum, a tot el que suposen les relacions que se sostenen en l’amor romàntic. Per tal d’enfortir, empoderar, en la fortalesa, l’autoestima com vivència, de la no dependència ni control, entre altres factors, que erradament viscuts poden ser factors determinants per a cancel·lar a la persona.
“Més que un mite, és una estafa global”. Així ho defineix Coral. Pensem com vivim en el nostre entorn la realitat de l’amor de parella, posant la mirada singularment en les etapes inicials d’una relació. Un fet molt singularment contemplat en les relacions més joves i tendres, també en moltes situacions en persones més adultes, no ho deixem de banda. Quina és la força que sosté l’univers personal on construïm les relacions afectives?
Lluny de rompre totalment amb la bellesa del fet de l’enamorament, aquesta experiència captivadora que cal viure, cerquem els punts febles al que ens aboca la cultura del romanticisme “rosa i consumista”, del que ve empès per l’ímpetu irreflexiu i acrític. Aquestes situacions que sovint venen alimentades per la pràctica dominant i naturalitzada. Potser aquest és un camí que es dirigeix a l’experiència d’estafa total?
Cal valorar i viure l’amor amb intensitat, amb tota la força que genera l’estimació. Al mateix temps, cal que la vivència de l’atracció, l’enamorament, aquest que, sorgeix amb l’energia i competència personal reafirmant l’ésser profund, amb autonomia, ha de ser una experiència íntegra i lliure. Estimar i deixar-nos estimar, sense invalidar a l’altre.
Possiblement, uns i altres, homes, i dones, podem caure en l’estafa i la trampa de l’amor romàntic, no hi ha dubte que podríem trobar exemples. Ara bé, el model paradigmàtic al qual ens encamina l’amor romàntic en el context de l’estafa a la qual ens referim, se sosté bàsicament en la pràctica i la cultura del masclisme, fet que podem extreure fàcilment de la major part de les crides des del consum. Fent de l’home, una vegada més, l’agent actiu envers la dona, la seducció acompanyada d’obsequis, regals per a conquerir, a vegades la cosificació.
L’aparença dolça i embafadora de l’amor romàntic es dissenya com un “angelet”. Que pot amagar aquesta imatge? A la vegada, com és possible redefinir la necessitat d’explorar la intensitat de la trobada en l’amor entre dues persones, sense caure en l’estafa del mite?
Hi ha qui treballa amb rigor i intensament a diversos àmbits, sobretot en el context de la coeducació, per tal de despertar l’esperit crític, per a protegir a les i els més joves. Per tal d’articular i generar eines personals i col·lectives, ajudant i acompanyant aprenentatges de vida afectivosexual, prenent distància de la cultura de toxicitat d’un romanticisme que pot conduir a l’esclavatge emocional, fins i tot a situacions de violència. Aquesta perspectiva de treball amb la gent més jove, esdevé indispensable, una garantia de salut emocional.
Cal celebrar l’amor, cal obrir el cor i els sentiments, en cos i ànima a viure amb plenitud la trobada amb l’altre. El 14/febrer és simplement una minúscula fita, potser ajuda a pensar a construir una dimensió afectiva ampla i joiosa, quan no ens deixem arrossegar per les trampes de la submissió. Abracem idò la recerca de l’altre, la trobada, l’afecte, sostenint amb amor des de l’autoestima.
Una tasca a la qual ens correspon a tothom posar-hi esment. Així tornant al que ens mostra com a camí Coral: “L’amor ha de ser una cosa bonica i plaent, un motor que ens porti a voler-nos i tractar-nos bé i fer un món millor”.
On trobar el que ens diu Coral Herrera Gómez:
https://www.rtve.es/noticias/20220501/coral-herrera-cinco-recetas-para-amor-sano/2342081.shtml