Durant el passat mes de gener moltes fruiteries properes a ca nostra venien cireres. Tenc la sensació que d’un temps ençà hem perdut la noció de les estacions. En quin moment ens ha passat? Pot ser que hi tengui a veure el canvi climàtic que, amb aquests hiverns tan càlids, ja no sabem ni en quin mes ens trobam? Crec que la cosa va un poc més enllà.
El nostre dia a dia s’ha desvinculat molt del camp i de la terra. Ens dedicam a feines que no tenen res a veure amb les que feien les nostres padrines. En aquell temps la majoria d’ocupacions tenien un vincle molt directe amb la terra. Vivien de la terra. Avui, les noves professions i l’augment del sector terciari ha provocat una nova organització domèstica i uns nous vincles amb el sector primari, la compra n’és un exemple. Disposar de temps per anar a comprar a plaça és tot un privilegi o cosa de jubilats. Ara, anam més als supermercats, hipermercats o grans magatzems on l’oferta que hi trobam és tan incommensurable que, fins i tot, cuinen per nosaltres. Tanta abundància, però, amaga un perill: pensar que el nostre camp és una fàbrica capaç de produir de tot i en tot moment. Ens hauríem de demanar què produeix el nostre camp? En quin estat es troba? I la pagesia, quin paper hi té? Tot i viure en un poble, en un entorn rural i tenir present el record dels nostres padrins, pens que aquestes preocupacions ens han quedat massa lluny. Deu ser que com que no vivim de la terra és més fàcil oblidar-nos d’ella?
Actualment, vivim un moment de sensibilització i consciència de la nostra salut i la del planeta: intentam consumir més fruites i verdures, tenim més en compte si els aliments són de proximitat i si s’han produït de forma respectuosa amb l’entorn. Aquesta nova mentalitat no passa per alt al sistema agroalimentari i ens inunda amb etiquetes i reclams moltes vegades buits de contingut o amb eslògans sensacionalistes com Del pagès al consumidor. D’on és aquest pagès? Per què en aquestes botigues sovint és complicat trobar-hi una fruita que no vengui de l’hemisferi sud?
Les nostres feines i els nostres hàbits alimentaris han canviat però la nostra dependència amb la terra no. Quin és el temps de les cireres? Aquí, al centre de Mallorca, és una fruita que creix a finals de la primavera, principi d’estiu. El preu que paguem per les cireres xilenes al mes de gener, va molt més enllà dels 40 euros el kg que posa la pissarra de la fruiteria. De vegades, els gestos més simples com consumir aliments de temporada, poden ser els més revolucionaris.
