Ara fa gairebé vint anys es va posar de moda el concepte de periodisme hiperlocal per anomenar les iniciatives de comunicació ciutadana, és a dir no professional, en un món on qualsevol persona proveïda d’una càmera i una connexió d’internet podia armar un blog dedicat a l’actualitat d’una vila o un barri concret. Indrets que, generalment, no solien rebre l’atenció dels grans mitjans de comunicació.
La cosa no devia ser cap capbuidada perquè fins i tot un diari tan prestigiós com The New York Times llançà la plataforma de periodisme hiperlocal The Local per explicar la vida de les barriades de la capital del món.
Aterrant a la nostra llenca de terra, el Pla de Mallorca va viure una febre de periodisme hiperlocal amb capçaleres o fòrums com COFPina, Lloritans.com, esBinerbo.com de Montuïri, Marsoc de Vilafranca o les versions digitals de Díngola de Sineu i d’Es Saig d’Algaida. La majoria ja no existeixen perquè el periodisme ciutadà té això. Quan els ciutadans es cansen, tanquen el portal.
Ara fa un any, però, vàrem rebre satisfactòriament la notícia del naixement de TotPla. Un artefacte comunicatiu que pretenia recollir el millor de l’esperit de L’Observador del Pla de Mallorca combinat amb l’experiència, el seny i la mirada dels professionals de la comunicació que hi ha al darrere.
L’envit no era fàcil. Hi havia un mantra repetit mantes vegades que desaconsellava una publicació digital de la comarca del Pla de Mallorca perquè el nacionalisme de campanar que sovint amara els catorze pobles que integren la mancomunitat impedia una publicació més enllà de les fites de cada municipi.
Tanmateix, TotPla en aquest primer any de vida ho ha aconseguit.
Per una part ha estat fidel al concepte de periodisme hiperlocal cobrint temes que només interessen als habitadors d’un determinat indret, però que per aquesta comunitat són qüestions que els toquen molt més la vida quotidiana que qualsevol altra notícia que ocorri a Palma, a Barcelona o a Brussel·les. A la vegada, han projectat una mirada comarcal sobre temes d’actualitat en l’àmbit insular o més enllà.
Per una altra part, tot el bagatge professional dels impulsors s’ha desplegat en un ventall d’exclusives, entrevistes, articles d’opinió, temes propis i especials, de la mateixa manera com podríem trobar al mitjà de comunicació més prestigiós del món.
Tot plegat ha fet que a jo, lector de Montuïri, m’interessi el nou institut promès a Algaida, la perllongació d’un passeig a Ariany, les notícies sobre el jaciment des Turrassot de Costitx, l’activitat cultural del Club Ciclista de Lloret, les passejades sobre la sanitat d’un temps a Llubí, l’entrevista a una collidora d’oliva de Maria, el cas de la discriminació lingüística de l’entrenador de la UE Petra, les disputes entre l’Ajuntament de Porreres i el Bisbat pel lloguer del Centro, el perill que suposa la carretera que passa per Santa Eugènia, la implantació de la bossa vermella per al rebuig a Sant Joan, la restauració de tres pintures barroques a Sencelles, l’obertura de l’antic convent de les monges de Sineu o la pujada de taxes de Vilafranca.
En definitiva, tot el Pla m’interessa. Per això, m’interessa TotPla.