La revista sineuera Díngola donà a conèixer la notícia de la mort del poeta Gabriel Florit Ferrer Sabateret (1944-2024). Florit, fou pèrit mercantil de formació, i treballà d’agent comercial.
”No hi ha res més trist
que un riu sec,
que un pou eixut,
que un nin perdut
que no sap el seu nom,
que un país perdut
que no sap el seu nom.”
El seu primer poemari arribà el 1980, Carussa. No és, però, fins als anys noranta que la seva poesia comença a ser coneguda i reconeguda. En aquest sentit són significatius els poemaris Pols de corc: en clau de sístole (1992) i Diàstole i quatre poemes d’amor (1994). Des de llavors, ha publicat poesia amb regularitat, amb títols com Ferro de baula (1997), Cal Calma (1998), Segar arran (1999), El color de les coses (2000), Restoble (2001), Somada (2003), El salt de l’àngel (2007) o Com l’aigua (2009). El 2005 apareix l’antologia, amb traducció al castellà acarada a l’original català, A barlovento. Antología poética/A sobrevent. Tria poètica, on es recopilen poemes dels deu llibres de poesia.
També cal destacar els seus llibres de narrativa, Històries de Son Sarigot (1991; 2009), Mai en dejú (2004) i El gep dels altres (2009), i els seus tres reculls d’articles de prosa memorialística, Albellons de la memòria, al qual segueixen Pa llescat (2001) i Terra prima (2005). Ha col·laborat amb articles d’opinió a diversos mitjans de comunicació com el Diari de Balears o la revista Díngola, entre altres.
Del 2022 ençà l’Ajuntament de Sineu ha creat el Premi de Poesia Vila de Sineu – Gabriel Florit. A la imatge el mateix Florit amb el batle Mulet i el regidor Álvarez.
A aquest lloc web, en Biel Sabateret ens ha deixat, en imatges, alguns passatges de la seva vida.