El darrer ple de l’Ajuntament de Porreres va aprovar per unanimitat, entre l’equip de govern (El Pi-PP) i MÉS, a l’oposició, una moció d’aquest darrer partit mitjançant la qual reclamen al Govern de les Illes Balears la col·locació d’una pedra de la memòria (Stolspersteine) per a tots els regidors que formaven el darrer Consistori de la II República i que foren assassinats en l’inici de la Guerra Civil.
El nom d’aquestes persones consten en la moció i són: Miquel Ximelis Bisquerra Cotó, Jordi Llaneras Llull de Can Ferrer, Sebastià Ferrà Xamena Carraixet, Andreu Amengual Barceló Amengual, Rafel Sampol Cerdà Pastor Paula i Miquel Julià Nicolau Pa. A banda dels regidors, també en sol·liciten una per a Bartomeu Vaquer Julià Picarola qui fou el dipositari de fons municipal i que també fou assassinat durant la Guerra Civil.
Cal recordar que des de l’any 2018 hi ha una pedra de la memòria col·locada davant l’Escrivania dedicada al que fou el batle, Climent Garau Joan Marió .
La moció per la senyalització, dignificació i protecció de la zona de fosses comunes de la repressió feixista durant la Guerra Civil del cementeri municipal de Porreres i per la instal·lació de les pedres de la memòria, fou defensada pel regidor de MÉS per Porreres, Tomeu Garí. El també historiador especialitzat en la investigació de la repressió franquista, recordà que la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme “preveu, a més de la localització i la identificació de les persones desaparegudes violentament per raons d’ideologia, polítiques i religioses, durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Illes Balears, la seva exhumació, recuperació i la identificació de les restes, i també la senyalització i la preservació de les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista en col·laboració amb els ajuntaments i els consells insulars”.
Així mateix, amb la moció, l’Ajuntament de Porreres també s’oposa per unanimitat “a la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears, proposada per VOX durant la present legislatura, i mostra el seu compromís perquè la recuperació i difusió de la memòria democràtica segueixi sent un element de progrés dins la nostra societat, així com una inspiració contra els discursos feixistes”.
En aquest sentit, cal destacar el canvi de sentit del vot del Parit Popular de Porreres que el mes de juliol de 2022 votà en contra d’una proposta que reclamava la col·locació de les esmentades pedres de la memòria. De fet, la portaveu del PP, Maria Agnès Sampol, justificà el seu vot a favor argumentant que “fa quatre legislatures que formam part de la comissió de memòria històrica de l’Ajuntament de Porreres i participam de forma activa a tots els actes que es duen a terme. En aquest sentit, volem deixar clara la nostra postura: no creim en la discrepància i sempre hem manifestat el nostre suport per la recuperació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil. Amb tot això i perquè creim en la democràcia tot i que el nostre vot fos en contra el passat mes de juliol de 2022 que mencionau a la moció, el PP de Porreres pretén continuar amb la mateixa línia que hem duit fins ara i volem continuar apostant per la dignitat de les víctimes i els seus familiars”.
La batlessa de Porreres, Xisca Mora, apuntà per la seva banda que “El PI ja va votar a favor de la llei de fosses i de memòria democràtica en el seu moment i avui manifestam el nostre compromís que inclou aquesta moció”.