Guillem Ballester Colometa (Porreres, 1963), és el president de la Unió Esportiva Porreres des de fa nou anys. Ha aconseguit l’ascens a 3 RFEF i la temporada que ve serà l’únic equip que representarà al Pla de Mallorca a la màxima categoria autonòmica. Feia 39 anys que el Porreres no trepitjava aquesta categoria. Ens ha compartit com ha viscut el gran any del club i alguns detalls de futur immediat. Analític i pràctic, té molt clar el camí recorregut i també quines han de ser les passes que ha de fer perquè el pas per tercera no sigui un miratge. En Guillem també ha destacat el reforç del filial, el Porreres B, que es troba a la categoria Segona Regional, i algunes iniciatives per millorar el club de cara al futur. Ambició no n’hi manca i ho demostra amb paraules com les d’aquesta entrevista però també amb fets com ara els fitxatges i les renovacions realitzades de cara a la pròxima temporada.
– Ha costat, però al final s’ha aconseguit l’objectiu…
– Sí que ha costat i ha costat nou anys. Vàrem començar a tercera regional i vàrem fer campions, tercera regional campions, segon regional campions i primer regional i preferent. El que ha costat molt ha estat el bot de preferent a tercera però el Porreres ha anat sumant cada any. Any darrere any si no han fet primer, han fet segon, si no han fet tercer, vàrem jugar en una altra fase d’ascens aquí que ens va eliminar el Cardassar. També vàrem jugar contra el Gènova dins Son Malferit també per pujar i la vàrem perdre i ara al final hem arribat a guanyar i ara sí, ja som de tercera.
– Com heu viscut l’evolució del club fins al dia d’avui des del dia que vàreu començar a presidir la UE Porreres?
– A vegades l’evolució és difícil. Són tràmits que han de passar i has d’anar pujant de categoria i a vegades el fet de pujar de categoria implica que vas perdent al·lots. O sigui, comences que, per exemple, van començar amb una il·lusió boja que tots eren porrerencs i disfrutàvem que tots fossin de Porreres. Però clar, aquests al·lots ens varen pujar de categoria i quan això passa hi ha al·lots que es queden pel camí. N’hi ha que són molt bons per tercera regional, de tercera a segona tampoc no hi ha tanta diferència i més o manco els vàrem mantenir els mateixos, més els que se’n van anar incorporant. Clar, fas campió de segona amb aquests al·lots i clar no pots quedar segona, has de pujar a primera. Aleshores el bot de segona a primera ja és més gros que de tercera a segona. Ara la tercera ja no existeix. I clar, que va passar que de vint o vint-i-cinc porrerencs en van quedar set o vuit pel camí. Vàrem haver de dur jugadors de fora per a complementar als de Porreres. Clar, pots dir, bé, no pujarem o ens mantindrem a primera però és que aquests mateixos al·lots ens varen pujar a preferent, i que li dius tu un al·lot que t’ha pujat a preferent? No, es que no vull que juguis a preferent, mos estimam més quedar a primera regional amb voltros?, idò no. Simplement ells mateixos et fan cercar altres jugadors. Fan que l’equip sigui un poc millor perquè no és el mateix primer regional que preferent. I tot això implica que aquests al·lots que has anat perdent pel camí idò després d’uns anys hem hagut de fer el Porreres de segona regional. Perquè per agafar tots aquests al·lots i que no quedin fallons amb el Porreres idò hem creat l’equip de segona regional i què ha passat amb aquest equip? A segona regional el primer any va ser de prova i per desgràcia no vàrem quedar gaire ben classificats, però hi va haver molt poc compromís també per part seva. En els entrenaments eren pocs, però l’any passat ja van agafar un poc més de compromís. Varen quedar molt més ben classificats i en els entrenaments no baixaven de dotze o catorze jugadors i a vegades eren divuit o vint-i-cinc… Aleshores això fa que aquest equip sigui un poc millor. Que podran ser quasi tots de Porreres? Sí… Que tenen molt de compromís? Sí. La prova d’això és que inclús ara, amb la temporada acabada, estan entrenant.
– Quan vàreu començar fa 9 anys fou ja amb la idea d’aconseguir l’ascens a tercera?
– No no, l’objectiu era que hi hagués futbol a Porreres i que els al·lots de Porreres poguessin jugar. Però clar, els al·lots de Porreres ens han dut a pujar de categoria. Ara, l’objectiu nostre quan van començar la junta directiva nova era jugar a tercera regional, veure què passaria. Però clar, veus que vas evolucionant, vas pujant de categories… Però l’objectiu no era estar a tercera RFEF. Això sí, una vegada que has estat a preferent sí que ja has dit meam si anam a tercera i aconseguim el que fa 39 anys que el club no aconsegueix i ho hem aconseguit.
– Vos havia passat pel cap no pujar? S’hauria tornat a intentar?
– Bé, jo soc una persona que m’agrada complir els meus objectius. I si no pujàvem enguany haguéssim pujat l’any que ve.
– Quines creis que han estat les claus de l’èxit d’aquesta temporada?
– L’èxit d’aquesta temporada és de tothom. Però començarem pels jugadors que han fet una bona pinya. Malgrat que n’hi havia bastants d’externs, teníem el primer capità i el segon capità que eren de Porreres. Tots dos tiraven endavant. Hi havia un grup de jugadors que quedaven a sopar quasi tots els divendres aquí mateix i si no anaven a una altra part… O sigui, la pinya de jugadors és el més important. Per fer una bona pinya de jugadors ha d’haver-hi un cos tècnic que ajudi a fer-ho possible perquè també és cert que els resultats han acompanyat perquè un equip que està 18 partits seguits sense perdre, això és un èxit total. Però per estar 18 partits sense perdre, ha d’haver-hi un bon equip, tant tècnic com de jugadors. En el cos tècnic hi pos l’entrenador, el seu segon, l’entrenador de porters, els físios… tots plegats han fet molt bona feina. I després hi ha la junta directiva de la qual som el president, però jo som un més d’ells i clar, la pinya de la junta directiva, el cos tècnic i els jugadors, ha fet que tot sortís rodat.
– Quin ha estat el pitjor i millor moment des que presidiu el Porreres?
– Idò els moments dolents són quan perds un jugador, quan tens una lesió, quan se te’n va un directiu. Això són moments dolents. Perquè quan un al·lot es fa mal, és un moment crític. Maldament, diguis, no és que només s’ha fet un trau a una cella com li va passar a nen Climent Noguera contra el Petra o a en Rafael Figuera que li van rompre la barra a tres llocs aquí dins el Porreres contra el Petra també. Això són moments realment dolents. Ara moments crítics que passes pena pel Porreres no n’hi ha hagut. Han estat anys molt bons. Alguna mala ratxa vàrem tenir un any a segona regional, però llevat d’això, tots els anys hem estat dins els quatre o cinc primers.
– Hi ha algun partit en particular que recordeu com el més emocionant o el més crucial?
– Sí, n’hi ha hagut uns quants. Tots els partits són igual d’importants. Ara, per exemple, el Cardassar ens va guanyar dins Porreres i no ens vàrem poder classificar per a la final de l’ascens que ells varen perdre, però després ells varen poder jugar la copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid. O sigui, aquest partit era molt important, no per pujar a tercera, perquè si guanyàvem, tenies l’opció de jugar Copa del Rei. Un altre partit clau va ser la derrota contra el Gènova dins el camp de Son Malferit que ens impedí pujar a tercera.
– Què suposarà aquest ascens pel club i pel poble?
– Home, pel club suposarà estar a tercera després de 39 anys. Això és una cosa bastant important. Passejarem el nom de Porreres per Mallorca, per Menorca i per Eivissa. Bé, ara vàrem anar a jugar a Sant Jordi i he de dir que tenim una molt bona relació amb ells perquè els vàrem tractar molt bé dins Porreres i ells allà ens varen tractar com a senyors.
– Des de l’àmbit econòmic, què suposa l’ascens? Quin suport necessita en aquest sentit?
– Molt bona pregunta. Hi ha unes despeses molt superiors que no hem tingut fins ara. No és el mateix un jugador de segona regional, de primera regional o de preferent, que un jugador que juga a tercera. Fins ara el Porreres s’ha limitat a pagar com aquell que diu la benzina als jugadors. Fins ara doblers que diguessis aquest jugador cobra, molt pocs per no dir-te quasi cap. Ara els jugadors que et venen de fora quasi tots volen una compensació econòmica. Quasi tots ells, el 80 % tenen un representant i el representant no ho fa de gratis.
– Què creis que ha d’aspirar el club de cara a l’any que ve?
– Tenim exemples d’equips que van pujar l’any passat al Felanitx que ara està per davallar i depèn del Mallorca B o l’Arenal que va pujar i ha tornat a baixar o el Sóller i l’Inter Manacor són dos equips que ja havien de baixar l’any passat, però la Federació va decidir no baixar-ne cap però baixen enguany. Dit això, l’objectiu de la junta directiva és quedar dins els vuit primers. Però és molt difícil. Molt difícil. Tu pensa una cosa, hi ha jugadors que tu els fas, per exemple, una oferta de 400 euros i per 100 se’n van al Manacor. El que passa és que el Porreres és el primer any que està a tercera, no és un equip consolidat dins tercera. I això fa que molts de jugadors pensin que no és tan important guanyar doblers com estar dins un equip que jugarà el play-off i si jugues el play-off, tendràs un nom. En canvi, si quedes dins els quatre darrers, el teu nom cau. Per tant, si feim un equip per quedar dins els vuit primers, no vol dir que juguem el play-off ni que no el juguem, però voldrà dir que haurem fet una molt bona campanya perquè el primer any d’un equip dins tercera és molt difícil i et puc assegurar que fitxar jugadors és cent vegades més difícil encara.
– Ja s’ha parlat un poc amb els costats tècnics de planificació de la plantilla?
– Sí el cos tècnic és el mateix que l’any passat i jo aquests dies no deix el telèfon de tot lo dia parlant amb un jugador i amb un altre. Ja hem tancat en Joan Sorell de Porreres i en Borja Gurrionero tots dos procedents del Santanyí. En Jandro Álvarez que ve del Binissalem i també la de Sergi Martin del Divisió d’Honor del Constància. En el capítol de renovacions hem renovat a Miquel Algaba, Climent Noguera, Gabriel Santos, Manel Cruz, Juan Osorio “Chino”, Pedro González, Joan Sanso i Rafel Ferra. Tenim diferents jugadors que miram. I tenim altres jugadors que encara no estan tancats.
Ens han oferit ser el filial del Baleares i hem dit que no perquè volem mantenir la nostra identitat i idiosincràsia. Aquesta decisió per jo ha estat un orgull
– I del Porreres B què es pot dir?
– Hi haurà novetats. El primer any va ser de prova, el segon ja va ser un poc més seriós i ara hem renovat el cos tècnic de l’equip B i hi haurà novetats. Hi haurà més jugadors, hi ha jugadors de Porreres que no volen seguir amb l’equip B perquè ja no és un equip per venir a passar el temps, és un equip seriós. Si tens un equip a segona regional i un a tercera divisió està molt en fora, el bot és molt gros. Volen fer un equip un poc més seriós, amb més qualitat. No és que faci de manco els jugadors que hem tingut fins ara, però sí que volem quedar dins els tres quatre primers per poder fer un play-off i poder ascendir a primera regional. La majoria de jugadors ho volen i t’ho demanen, ja no volen venir aquí a fer una patxanga, volen venir aquí a jugar a futbol.
-Hi va haver un equip femení, entra dins els plans tornar-lo a crear?
– Vàrem tenir aquest equip tres anys. El primer any era amb molta il·lusió, però ens faltaven jugadores i en cercàvem arreu i el que passà fou que hi havia equips amb més història que noltros en futbol femení que ens agafaven les jugadores. Un any v a ser el Vilafranca, l’altre el Manacor, el Collerense, l’Algaida… cada any teníem manco nines i és una llàstima i el vàrem haver de retirar per manca de jugadores. Per ventura més endavant el podrem tornar a fer.
– Quant a la cantera, teniu cap idea o es considera que és el Pla?
-Hi ha molta gent que m’està dient per fer cantera pròpia del Porreres començant per l’escola, per Benjamí, Benjamí, Aleví… Moltíssima gent m’ho emana i fins i tot avui horabaixa m’han dit per fer un juvenil propi. Però hi ha el compromís en els nostres pobles per no espanyar el Pla. Ara mateix hi ha molts d’al·lots per fer algunes categories base, però si d’aquí a uns anys no en tens què fas? Tornar a demanar per favor al Pla que t’admeti els teus? Crec que hem de tenir un poquet de capet. De fet, l’acord que hi ha amb el Pla és que els juvenils que acabin aniran amb el seu poble. Això és l’acord i no s’ha d’espanyar. Per ventura ara tenim quinze al·lots cadets porrerencs, però no vol dir que en ser juvenils hi hagi per fer un juvenil… Aleshores hem d’anar molt alerta.
– De cara a jugar a tercera, ses Forques necessita millores o inversions condicionades per la federació?
– No, tenim un bon camp, tenim bones grades, molt bones instal·lacions i sé que l’Ajuntament està mirant per millorar els vestidors i és una de les coses que sí que fa falta. És molt necessari millorar-les.
– Quin és el vostre jugador preferit que ha passat al Porreres?
– No t’ho puc dir. Te’n podria molts, però no en vull ofendre cap.
– Tens intenció de continuar liderant el club molts més anys?
– Jo seguiré com a mínim per acabar aquesta legislatura que serà la tercera després crec que no continuaré. La legislatura té quatre i ara començam el que fa deu anys i als dotze acabarà. Crec que darrere jo hi ha gent jove capacitada per poder agafar el club. A més, a la junta directiva cada any incorporam qualcú. Ara hi ha Teresa Paniza, Andrea Núñez, Pau Bauzà i enguany incorporarem Tomeu Barceló. A més vull destacar la tornada de Pons Mesquida que es reincorporà quan encara no havíem pujat i és el nostre director esportiu. A aquests hi hem d’afegir la resta de la junta que són Joan Mora, Miquel Àngel Sastre, Duilio Gabriel Rua i Sebastià Mora. Idò si tu veus que vas incorporant gent jove a la directiva vol dir que els vells hem de donar pas als joves.
– Heu parlat de quedar dins els vuit primers, quin límit vos posau?
– No tancam cap porta noltros. La intenció del Porreres és no passar pena per quedar dins la tercera divisió. És el primer any. Si quedam dins els vuit primers estarem encantats. Perquè la gent, al cap i a la fi, vol veure guanyar. Si fas una temporada com ha passat enguany per exemple a l’Inter Manacor que ha fet deu punts o el Sóller o l’Arenal i perds un partit rere l’altre, la il·lusió de l’afició, d’aquests nins no serà venir a veure el Porreres. Volem que els al·lots no perdin la l’il·lusió. La il·lusió he comentat que el Porreres faci un base és gràcies al fet que veuen el de davant que està pletòric. La nostra lliga no és el Manacor, ni el Poblense ni el Mallorca B ni el Constànica ni el Platges de Calvià. La nostra lliga és poder quedar darrera aquests, Això seria massa.
– Què ens pot dir de la campanya de socis?
– No hem començat, no hem començat a fer campanya. Intentarem fer el major número de socis possible. El que sí tenim clar és que els menors d’edat, mentre jo sigui president, podran continuar entraran sense pagar.
– Què opinau de l’afició porrenenca? Creis que ha estat important per aconseguir l’ascens?
– Així com t’he dit que pujar a tercera no només ha estat pel cos tècnic, o pels jugadors o per la junta directiva idò m’he oblidat d’afegir-hi l’afició. Els àrbitres mateixos ens estan dient que venir a Porreres és lo millor perquè a alguns camps veus deu persones en tot el camp. Vens aquí i el mínim són 150 persones. L’afició porrerenca, el grup d’al·lots ha estat lo millor. Som l’enveja de tots els equips de preferent i esperam ser l’enveja de tots els equips de tercera.
– Quina ajuda necessitareu, com sobreviureu econòmicament?
– Lògicament, hem parlat amb l’Ajuntament per veure si ens pot ajudar un poc més pel que t’he comentat. Durem el nom de Porreres a totes les Illes i Formentera inclòs. I ara et contaré una cosa. Ens han oferit ser el filial del Baleares i hem dit que no perquè volem mantenir la nostra identitat i idiosincràsia. Hem decidit continuar i fer més feina encara pel club. Aquesta decisió per jo ha estat un orgull. Ara haurem de treure els doblers de davall les pedres. Les empreses aquests anys ens han donat suport gairebé totes. El 90 % de les empreses del poble ens han donat suport. I ara, l’empresa que et donava 500 € ara no pots fer sang. Hem de tenir mà esquerra. Porreres és un poble petit. Gràcies a Déu tenim empreses que ajuden molt. N’hi ha moltes i moltes donen, però per estar a tercera, és molt difícil.