Skip to content
Opinió

Club de lectura feminista. Espai col·laboratiu.

Una convidada com la que s’ha engegat amb el col·lectiu “Veus feministes de Porreres”, és una aposta per compartir, acompanyar, sentir plegades el que suposa l’apropament a la lectura alimentada des del feminisme. Així, amb aquesta convicció, amb la disposició i compromís de tasca col·laborativa, es va iniciar ja fa prop d’una mesada la primera de les lectures col·lectives.

L’experiència de llegir a les autores feministes cal considerar-la una acció nutritiva, una experiència de descoberta, una base per a desvetlar amb fermesa la recerca, trobant-nos des de transitar, des dels models ancorats en el sistema cultural del patriarcat, cercant albirar i incloure en el nostre sentir i pensar de la vida quotidiana, la força transformadora provinent de l’ètica i la lluita feminista.

Fruir de lectures feministes, des de les motivacions que s’impulsen per part d’unes dones com les de Veus feministes de Porreres, esdevé una oportunitat, una connexió que va més enllà de la lectura individual, per fer palesa l’energia del fet de compartir. Elles tenen molt ferma l’experiència de l’aprenentatge col·laboratiu. Són les paraules i les veus de les dones que han escrit, escriuen i parlen des de la font dels feminismes, com a eixos de revolució, descobrint-nos a impregnar el nostre ésser dels pensaments i l’ètica necessària, diria que imprescindible, per a consolidar teixits i vinculacions que elles, les dones expressen des de la sororitat.

Un club de lectura feminista, en el qual també els homes estam convidats, esdevé un espai compartit, des del qual aprendre i comprendre, acceptar els coneixements, obrir-nos a deixar-nos penetrar per uns fruits realment transformadors. Atrevir-nos a desfer-nos de la cuirassa obsoleta, totalment rovellada que prové de la masculinitat naturalitzada dins de la cultura dels privilegis masclistes. Compartir lectura i dialogar, escoltar i acceptar les interpel·lacions, a buidant els armaris carregats d’uns models heretats, els quals ens condicionen, amb una falsa sensació de seguretat, amb un estil que en el fons ens manté esclaus.

Entre moltes altres aportacions, diu Chimamanda Ngozi, (1) autora que va guiar la primera de les trobades: “La masculinitat és una gàbia dura i petita i nosaltres hi fiquem els nois”. “Ensenyem els nois a témer la por, la feblesa, la vulnerabilitat. Els ensenyem a amagar la seva vertadera identitat, perquè han de ser (com es diu comunament), homes durs.” Tota una mirada des de la qual cal que puguem reflexionar respecte a quina és l’herència acumulada i que ens marca, allunyats en moltes ocasions de les necessitats de ser lliures, de poder sentir i expressar qui som, mostrar feblesa i vulnerabilitat, acceptar i conduir-nos vers la trobada que ens allibera, en lloc d’optar per continuar aferrats a la duresa, la violència, les rigideses que ens fan esclaus.

Sentir les veus feministes, amarar-mos de la saviesa, de la seva paraula i pensament, també és un espai pels homes. Així ens hi conviden a totes, a tots també, fent de l’experiència un espai per a transitar sense judicis, sense tabús, en un context en el qual el nodriment fonamental el podem trobar en la consciència que ens impulsa a admetre, valorar i estimar, el que s’expressa. Així: “El feminisme és per a tothom” fent menció a bell hooks, (2) com a camí col·laboratiu vers una convivència social que inclou una anàlisi crítica dels vells models patriarcals, per ajudar-nos a encaminar la comprensió, l’acceptació d’un quefer col·laboratiu, engrescador, fugint dels modo naturalitzat del sexisme institucionalitzat. Arriscant i atrevint-nos a deixar de banda l’orgull, la prepotència de la cultura masclista, amb serenitat, humilitat i ganes obrir-nos a camins que ens fan créixer. També desvetlar emocions i experiències amb les quals ens identificam amb goig.

Així que, cada trobada una nova oportunitat, una ocasió més per eixamplar la llavor que se sembra en els pobles del Pla de Mallorca, els col·lectius feministes, ens criden a la transformació.

  1. Tothom hauria de ser feminista. Chimamanda Ngozi Adichie. Edit Fanbooks.
  2. El feminisme és per a tohom. Bell hooks. Tigre de Papel.
Back To Top