Des de l’any 1995 a 1999 es dugué a terme a la Fundació ACA1, un projecte dedicat a l’enregistrament dels vells xeremiers que encara quedaven a Mallorca; sonadors aquests que al final de la dècada dels anys setanta (del segle passat) encarnaren els darrers representants d’una música que es transmetia oralment, i que no semblava tenir la continuïtat ni preservació assegurada.
Al principi, les raons que ens motivaren a desenvolupar aquesta tasca foren fonamentalment dues:
Per una banda, com a músic i xeremier, hom sempre té la necessitat d’ampliar el repertori, i no hi ha manera més bona d’aconseguir-ho que anar a les fonts tradicionals, a les persones que tota la vida havien interpretat aquelles tocades.
Per altra banda, en els darrers anys s’havien mort molts xeremiers, amb la qual cosa n’havia desaparegut també tot el bagatge musical i cultural. Per tant, calia urgentment crear un fons sonor d’aquesta música tan arrelada a la nostra cultura.
Carter
Can Rigo.
Aquest treball s’ha vist materialitzat amb la publicació de tres reculls:
L’any 2011 es publicà el disc compacte GERMANS ALOY. Xeremiers de Mallorca2. Es tracta d’una edició molt especial i excepcional, ja que per primera vegada es publicà el repertori íntegre d’una colla de vells xeremiers, en Mateu i en Tomeu Aloy. Els germans Aloy provenen d’una emblemàtica família de sonadors de Sencelles, de malnom de Can Llargo, formada pel pare Miquel i tres dels seus fills: Mateu, Tomeu i Miquel. Aquest CD conté 45 tocades, moltes de les quals restaven inèdites.
L’any 2016 sortí a la llum, el segon àlbum Toni «Xisples» i Andreu «David». Xeremiers de Santa Maria del Camí3, el qual comprèn totes les tocades que aquesta colla va sonar en algun moment de la seva vida: 51 temes presentats en un doble disc compacte. Cal destacar que 26 d’aquestes tocades -incloses al segon disc- foren rescatades de l’oblit, d’entre més de 400 temes enregistrats en cintes de casset pel mateix Andreu.
I ara fa, gairebé tres anys, l’any 2021, es presentà la darrera entrega d’aquesta trilogia Xeremiers de Santa Eugènia i Pina, que compren els enregistraments de les colles formades per en Sebastià «de Cas Ferrer» de Pina i en Tasar «de Can Rigo» de Santa Eugènia, i en Toni «de Cas Carter» i en Pep «de Can Matxo», tots dos també de Santa Eugènia. Editat en un doble disc compacte, s’hi poden escoltar 79 peces, unes interpretades per aquests xeremiers sonant entre ells i, altres amb en Toni «de Can Palou», amb mestre Andreu «David» de Santa Maria i amb en Miquel «Llargo» de Sencelles.
A més, cada edició compta amb un llibret explicatiu amb les biografies de cada un dels xeremiers, el repertori que sonaven i els seus instruments. Un total de més de 100 pàgines que ens serveixen per contextualitzar una música, actualment desavesada a les nostres oïdes.
A les 14 biografies a més de parlar de la infantesa, els estudis, l’ofici de cada xeremier, la família… hi trobam un apartat clau, «el músic», on s’hi expliquen les vivències viscudes relacionades amb la música: quins instruments sonaven, familiars que fossin sonadors, com i de qui en varen aprendre, i quan. Emperò, no només fent una simple descripció lineal dels fets, sinó que s’ha intentat traspassar la barrera del que és individual i dibuixar, com eren les relacions entre els xeremiers: amb qui feren colla, quins altres sonadors varen conèixer, fets que ens poguessin contar d’ells, etc., fins al punt que hi podem trobar referenciats 44 xeremiers vells més.
Envers el repertori, no tan sols és prou important el nombre —180 tocades– sinó que cal destacar que un bon grapat d’elles eren totalment desconegudes, per la qual cosa la seva recuperació ja només depèn dels sonadors actuals. A més, del seu estudi ens hem endinsat en l’anàlisi de la seva configuració, tipologia d’actes o celebracions en els que participaven, històries que envoltaven aquestes músiques, com es varen crear, d’on provenien, de qui o com les varen aprendre, com de variades eren aquestes quant a forma, com es realitzava el procés d’ensenyament-aprenentatge entre el mestre i l’aprenent, maneres interpretatives, quin nom feien servir per identificar-les… Com podeu veure, s’han tractat molts d’aspectes, que a la vegada han obert més interrogants.
I pel que fa als instruments, ens hem centrat en els que varen fer servir aquests sonadors durant la seva vida, i a més d’una fotografia de cada un d’ells —23 entre xeremies, flabiols i tamborins‒ i podem trobar una breu descripció física, i el relat de la pròpia història que els envolta.
Cossiers de Montuïri
Aquest treball no tan sols vol reforçar el paper que han tengut aquests sonadors dins la nostra història recent de l’illa de Mallorca, sinó que també vol insistir en la seva importància pel futur d’aquests instruments. Aquesta música de transmissió oral ens ofereix molts de recursos per enriquir-nos musicalment. Cal escoltar, conèixer més, estudiar l’estil de cada colla, aprendre d’aquests vells xeremiers. I dins una societat moderna i oberta, hi hauria d’haver l’opció de poder seguir l’esquema de producció d’aquests sonadors, tant a l’hora d’interpretar com a l’hora de reinterpretar aquestes músiques. Ens hauríem de donar permís per poder reinventar la colla creant noves variacions, noves coloracions, sigui emprant el temperament o sense, i continuar fent músiques que ens identifiquin.
És a dir, aquest treball ens dona l’oportunitat d’entroncar amb la tradició.
- Aquest article va ser publicat a la Caramella. Revista de música i cultura popular, número 50.
Notes:
- ACA, Àrea Creació Acústica, és un espai per a la creació sonora, s’ubica al poble de Búger, a l’illa de Mallorca, a l’arxipèlag Balear. Fou creada pel compositor Antoni Caimari i Alomar el 1978.
- Germans Aloy. Xeremiers de Mallorca. Palma: Blau, DL 2011. Per a més informació veure revista CARAMELLA núm. 27.
- Toni «Xisples» i Andreu «David». Xeremiers de Santa Maria del Camí. Palma: Sacdesons, DL 2016. Per a més informació veure revista CARAMELLA núm 41.