La neofesta de Ses Clovelles celebrada ahir a Petra va ser especial per partida doble. I és que aquest 2024 s’han complit 15 edicions i ha estat la primera vegada que la persona que fa de Santa Praxedis ja ha estat balladora. La petrera de 31 anys, Cata Rubí, fou qui ahir, carregada d’emoció, va donar vida a la patrona. Es tracta d’un moment que ja és il·lusionant de per si, però que el fa encara més emocionant si tenim en compte que va ser una dels sis primers balladors aquell ja llunyà 2009. Era la segona edició i s’estrenaven els balls. De tot això n’hem parlat amb ella hores abans de la festa, moment en el qual ens assegura que “serà com viure un somni”.
— Ja fa un any que sabeu que heu de fer de Santa Praxedis, que heu de ser una de les protagonistes de Ses Clovelles, però com va ser el moment en què vos ho varen confirmar?
— En Mateu Salom em va enviar un àudio i jo vaig pensar que s’havia equivocat. Però el vaig escoltar i li vaig telefonar per explicar-li que era inviable fer de Santa Praxedis l’any passat perquè arribava el dia abans de la festa. Ara bé, em va dir que em guardarien el lloc perquè sabien que em feia molta il·lusió ser-ho. I me’n fa tanta, d’il·lusió, que fins i tot hi he somiat mil vegades. I també he somiat que arribava el dia del dinar de quintades -que és el dia que s’anuncia qui farà de patrona i qui ballarà- i que no deien el meu nom. Tenia por que no el diguessin i de tant en tant xerrava a algú de l’associació de joves per assegurar-me que era vera.
— I és un moment tan especial que, heu fet tot el possible per poder venir a temps des d’Alemanya, que és on viviu ara mateix. Ha estat fàcil poder-ho quadrar?
— Enguany venc abans de les vacances de l’escoleta on faig feina i he fet quadrar totes les vacances que tenc en tot l’any per triar i poder venir. També he fet moltes hores extra per tenir dies i estar més temps aquí per poder gaudir com una nina petita.
— Imagín que les expectatives pel dia de Ses Clovelles són altes i que estau disposta a gaudir-ho al cent per cent…
— Jo crec que tots, tant els balladors com jo, ho viurem de manera molt intensa. És una altra manera de viure Ses Clovelles. És una festa que duim molt arrelada i jo estic disposta a gaudir-ho al cent per cent.
— Què és el que vos fa més ganes d’aquest dia? I el que vos fa més “por”?
— El que em fa més ganes és tot el procés. Des dels assajos fins al dia de la festa. I de dissabte, poder estar amb els balladors berenar junts, vestir-nos, que em pentinin, el moment en què em donin el ram, etcètera. Que al final tot estigui preparat i així poder gaudir de cada passa que donem dia 13. I una de les parts més importants crec que serà quan ballem dins l’església abans de sortir a fer el primer ball davant tothom. Crec que allà dins ens caurà més d’una llàgrima. I el que em fa més por és equivocar-me i quedar en blanc. No saber reaccionar. Però no saber reaccionar dels nervis i emoció que duré a damunt.
— Creis que fer el paper de Santa Praxedis és una responsabilitat?
— Una responsabilitat molt grossa perquè quan ets part dels protagonistes ho vols fer molt bé perquè al final ets una de les persones que posa cara a la festa, que dones una imatge concreta i que el poble et mira. Que contribueixes a fer poble. I sí, crec que ha de ser una responsabilitat tan grossa que hi ha molts de nervis.
— Serà la primera vegada que una al·lota que fa de Santa Praxedis ja ha estat balladora. Què en pensau? Ho fa més especial?
— Serà la primera vegada i em fa molta il·lusió haver estat primer balladora i ara Santa Praxedis. Serà totalment diferent de com ho vaig viure quan teníem 16 anys que no ara amb 31. Estic segura que serà diferent, però ho gaudirem de la mateixa manera, com a nins petits.
— Vos esperàveu mai haver estat a les dues bandes?
— Anhelava ser Santa Praxedis i crec que el que ho farà més especial el fet que vaig ser de les primeres balladores juntament amb na Maria Teresa i na Marina d’una festa que ara fa 15 anys que es fa. És un orgull haver estat balladora i ara Santa Praxedis.
— Ja ha plogut d’ençà que vàreu ballar a ara. Però què ens en podeu explicar?
— Ha plogut moltíssim de llavors ençà. El 2009 va ser la primera vegada que hi va haver les figures de Santa Praxedis i els balladors. No record com va ser la tria perquè no hi havia sorteig i anàvem a cegues. I nosaltres -que érem en Toni, n’Arnau, en Pere Josep, na Tere, na Marina i jo- ho vàrem viure amb molta intensitat, sobretot na Joana Parrica, que va ser la primera Santa Praxedis que hi va haver. Per jo va ser un dels dies més emocionants perquè ets protagonista d’una festa que si ara mires cap endarrere ja fa 15 anys que es fa. I per jo és una de les millors festes que hi ha al Pla de Mallorca, a Mallorca i a tot el món.
— Sempre que heu pogut heu viscut la festa des de ben a prop. Com creis que ha canviat?
— Com que és una neofesta ha anat canviant, però ha canviat cap a millor. Les primeres camisetes eren blanques i ara són verdes. Ara tenim un color que ens representa. També ha canviat la manera de viure-la. Fa 15 anys que jo i molts de nosaltres ens ficàvem enmig del carrer on tiren les clovelles i ara estam més a la barra del bar xerrant amb uns i altres. És ver que alguna poalada d’aigua sempre cau, però es viu d’una altra manera. Quan tens 15 anys estàs literalment dins les clovelles. Però quan ets més gran deixes espai perquè els més joves puguin assumir el roll que vares viure tu anys enrere. Es viu de manera intensa i emocionant igualment, però cada edat té la seva part bona. Jo no sé si enguany m’hi ficaria, però tal vegada ho faré per gaudir-ho i recordar tots els anys passats. També voldria aprofitar per donar les gràcies a l’Associació de Joves per haver-me guardat aquest lloc tan especial que i em fa tanta il·lusió. Que visqui Santa Praxedis i que visquin Ses Clovelles.