Algaida ha encetat les festes de Sant Jaume i enguany ho ha fet amb una iniciativa d’altura. No debades les persones residents en el terme municipal ja poden elegir quina figura representarà la parella de gegants que l’Ajuntament d’Algaida vol estrenar per a les festes de Sant Jaume de l’any que ve. El procés participatiu per a votar ja està en marxa a aquest enllaç i es perllongarà fins al 16 d’agost. També es poden fer votacions presencials a Algaida (Casa de la Vila), Pina (Can Lluís) i Randa (Rectoria).
Es triarà una geganta i un gegant a partir de les propostes consensuades en el Consell de Cultura del Municipi d’Algaida, tenint en compte els següents criteris generals: que no existeixin ja en una altra localitat de Mallorca, que no siguin figures de caràcter religiós, que no siguin ofensives per a cap estament social, ni figures tradicionals que ja tenen una rellevància pròpia, com ara els Cossiers, en Camestortes o Ramon Llull.
D’aquesta manera, per la figura de geganta es poden elegir l’hostalera, glosadora, mestressa, emblanquinadora o geganta del puig de Randa. Per al gegant les propostes són: corredor de bicicleta, glosador, trencador de marès, Saig i gegant del puig de Randa.
Per tot plegat, l’inici simbòlic de les festes d’enguany han comptat tota una temàtica vinculada a la creació de la colla gegantera d’Algaida. S’ha iniciat amb el tradicional Cercavila amb els Caparrots i la Banda de Música d’Algaida que enguany han estat acompanyats d’en Miquel i na Càndida, gegants de la Colla Gegantera de Llucmajor.
CONFERÈNCIA GEGANTERA
Seguidament i per tal de contextualitzar la iniciativa gegantera algaidina l’historiador llucmajorer Pau Tomàs Ramis ha ofert la conferència Els gegants de Mallorca des de 1630 a l’actualitat a l’auditori del casal Pere Capellà.
La figura dels gegants a les festes religioses i civils ha persistit en diferents indrets del món, i d’una manera especial a l’Estat espanyol. A Mallorca, la presència dels gegants està documentada des del segle XVII, vinculada a festivitats i processons religioses. Aportaven un aire de solemnitat i grandesa a les celebracions de carrer, quan la religió ocupava l’espai públic i es mesclava el sagrat i el profà. Les figures històricament tenien un rerefons bíblic, com David i Goliat, que es combinava amb figures històriques i oficis dominants a la societat mallorquina de l’època.