Aquesta setmana entre els Referents dels IES parlam amb Joan Albert Cerdà Cifre (Montuïri, 1994). Un jove que cursà els estudis a l’IES Porreres sense saber molt quin rumb agafar. Per això, i com a bon esportista primer es decantà per cursar estudis d’Activitat Física i de l’Esport. Però va ser un dia dins una barberia de Barcelona quan va veure que allò era el que realment l’atreia. De llavors ençà es posà a formar-se fins a aconseguir una certa anomenada dins el sector. Ara té la seva barberia al seu poble, a Montuïri.
– Quin camí vau emprendre després de passar per l’IES?
– La veritat és que per jo l’institut no va ser una bona època d’estudiar. Vaig cursar dues vegades segon i dues vegades tercer d’ESO. Després me sortí la possibilitat de fer un grau mitjà i vaig optar per fer-ho, ja que si aprovava la prova d’accés em van dir que era una convalidació de l’ESO. Vaig aprovar amb bona nota i vaig fer el Grau Mitjà d’Esports, era una preparació per ser guia, tant de senderisme, com de bicicleta de muntanya, com excursions amb cavall. Aleshores aquella activitat física era el que m’atreia més. Acabat aquell grau mitjà vaig optar per fer el Superior. Però aleshores va ser tot diferent, hi havia més natació, més gimnàs, no eren esports a l’aire lliure. Ho vaig acabar. Però mentre cursava el darrer any vaig anar a veure un amic a Barcelona i el primer que vaig fer va ser acompanyar-lo a una barberia. Aleshores a Mallorca no estaven tan posades com ara. Allò em va agradar molt i en tornar ja vaig dir a ca nostra vull canviar-me, vull fer de barber.
– Sabíeu quin camí s’havia de prendre?
– Mentre acabava aquell curs del grau Superior ja vaig cercar informació i vaig veure que a Mallorca sols hi havia una acadèmia, María y José. I m’hi vaig apuntar. Vaig començar a l’acadèmia i a la vegada feia feina l’horabaixa a una perruqueria de bastanta anomenada a Palma. I això me va donar força i coratge, clar, l’aprenentatge era el doble. Aprenia el doble que els altres companys. Era un indret unisex, però a jo el que m’estirava era la barberia, la perruqueria d’home. I després me va telefonar un barber amb una barberia darrera el Corte Inglés d’Avingudes, per anar a fer feina amb ell. I ho vaig provar per saber si era realment el que m’agradava. Va ser allà on vaig fer un canvi molt gros com a professional, vaig aprendre molt, i vaig començar com el darrer mot del credo, com aquell que diu, i abans d’anar-me’n, estava quasi el segon de la barberia. Allà vaig aprendre molt i ràpid.
– Després ja vàreu fer camí en solitari?
– No, després va venir un barber de sa Pobla a cercar-me per obrir una perruqueria de luxe a la plaça del Banc de s’Oli. Com dic jo estava molt bé allà i vaig dubtar bastant, però som ambiciós i vaig voler provar-ho. No em volia en penedir. I va ser aquí on vaig agafar experiència pel que fa a dur un negoci. Ja que realment el propietari tenia la barberia de sa Pobla i nosaltres érem els que obríem i tancàvem. El cap venia molt poc així que jo obria, tancava i feia la caixa. Això, al final són símptomes de tenir un negoci, ja que com a treballador no ho hauria de fer. Així que vaig agafar experiència a aquest altre camp i vaig fer molts bons clients i amistat. Alguns d’ells ara venen a Montuïri. Així que va ser una experiència molt positiva menys amb el cap. No tenc res a dir contra ell, però tampoc res a favor, indiferència, seria la paraula.
– Amb aquesta doble experiència és quan decidiu obrir el vostre propi negoci?
– Sí, un contacte que vaig fer a aquella perruqueria era qui coneixia el propietari d’aquest establiment (el que era antigament Munper a Montuïri). A Palma els locals eren molt cars i al meu poble no ho veia clar per allò que tothom xerra que la gent del poble no cuida els negocis. Ara amb el temps m’he adonat que no és la gent, la feina és de l’amo o de l’empresari que ha de fidelitzar la clientela. Sí tu ho fas bé i tens els clients contents segueixen venint. La veritat és que poc abans d’obrir jo, dos joves havien obert un taller mecànic que els funcionava i els funciona molt bé així que això me donà força. Repetesc vull encoratjar a la gent que tengui ganes de muntar un negoci que ho faci. Si es fan les coses ben fetes després la gent respon. Jo ara ja farà cinc anys que tenc obert.
– Quins anys vàreu passar per l’IES Porreres?
– Diria que vaig començar el 2008. De petit, a la primària anava a escola a Palma, la família vivia a Ciutat i veníem els caps de setmana i jo feia anys que els demanava venir a viure a Montuïri. I va ser amb el canvi d’escola a l’institut quan s’aprofità per fer el canvi. I clar, jo mai no havia estat molt bon estudiant, però el fet de venir a l’IES amb els amics de tota la vida, amb els meus quintos… allò va ser el que me va fer desviar un poc dels estudis. Però m’ho vaig passar pipa a l’institut. Hauria pogut estudiar més? Sí.
– Recordes alguna anècdota d’aquells anys a Porreres?
– Sí, una de graciosa. Un dia que va fer neu amb un amic de Vilafranca vam decidir remoure tothom per poder sortir a veure la neu i deixar de fer classe. Ho aconseguirem. Però el nostre pla era que si sortíem no tornaríem a entrar a l’escola. Així ho vam fer, tres vam decidir no tornar a l’IES aquell dia. I ens vam pensar que ningú s’havia entémut, però uns dies després va venir la directora per dir-mos que estàvem expulsats.
– Teniu bon record dels professors?
– A classe no era el més aplicat, però tenc bon record de tots els professors. De fet, amb alguns d’ells mantenim l’amistat, com per exemple amb el director actual, en Joan Ramon Xamena, que ara és client meu, o amb el Llorenç Vallespir, professor d’Educació Física, o en Joan Tugores que ara està a l’IES Felanitx. Molt bona relació amb tots, la veritat.
– Quin consell li donaríeu a un alumne de l’IES que volgués fer de barber o de perruquera?
– Partint de la meva experiència, el primer de tot és que me n’aniria directament a l’acadèmia i a poder ser a fora de Mallorca. Jo vaig anar aquí i, puc dir que m’ha anat bé, però jo em va bé perquè a més de l’acadèmia i els anys de feina amb altra gent he fet molts de cursos i això és el que m’ha donat fer feina en confiança i que qualsevol mena de client o qualsevol classe de feina que em comanin la pugui fer amb tranquil·litat i la confiança que em sortirà bé. Sobretot fer moltes formacions, ja que el pèl va amb la moda i aquesta canvia ràpidament i moltes vegades. Això fa que t’hagis d’anar formant o reciclant. Però el que dic, hora de començar de zero el millor és anar a una acadèmia i anar a la península o Anglaterra, si pots. A més pots aprendre convivència o idiomes a més comparteixes les vivències amb altres companys. Si he de dir un nom recoman l’acadèmia Brain On de Sevilla que és on vaig anar a fer un màster. Allà va ser on em vaig adonar que no en sabia tant com em pensava i vaig sortir molt reforçat. Hi ha professors molt oberts i els millors barbers del món.