Cada poble té les seves festes patronals amb les seves peculiaritats. Els seus trets identitaris. I a Llubí fa ni més ni manco que 26 anys que, tal com explica l’antropòleg local Sebastià Vicens, es fa una “paròdia de Sant Joan de Ciutadella” que “imita el jaleo de Sant Joan, però en vers d’anar amb cavall van amb motoret i en vers de fer-ho a una plaça pública ho fan en un local privat, al Pub 6 Kaires”. Ben segur que ja haureu endevinat de quina celebració es tracta perquè la festa del motoret és una cita imprescindible en el calendari estiuenc.
Va néixer des de l’espontaneïtat més absoluta l’any 1998 i, de mica en mica, s’ha convertit en tota una tradició ben arrelada al municipi. No hi ha cap norma escrita, però el patró és sempre el mateix. Primer sona la cançó del jaleo de Menorca per avisar a tothom que el Mobylette està a punt d’entrar al pub. I és llavors que la penya del caixer senyor, que és el jove que pujarà damunt la motocicleta, comencen a fer renou i ho enllesteixen tot perquè un dels protagonistes de la nit pugui fer la seva entrada triomfal.
Una vegada tot a punt, el caixer senyor puja damunt el motoret i la seva colla d’amics el duen cap a dins del local aixecant-lo tot imitant un cavall. I mentre això passa, el Pub 6 Kaires és ple a vessar de gent que anima, fa bulla i crida càntics ja arrelats com ara “caixer senyor saluda a l’afició“. Però la festa està obert a innovacions i, per exemple, en els darrers anys rompen el fals sostre del local. Un ritual que repeteixen uns quatre nits, que sol ser el dia del sopar a la fresca, la nit jove, durant la revetla de Sant Feliu i el darrer dia de festes.
Vicens explica que en aquesta neofesta les dones no hi tenen un paper actiu, només hi participen homes perquè “es construeix a partir de decisions o de sopars i festes organitzades per les penyes masculines de Llubí”. De fet, és en aquestes trobades que s’elegeix qui serà el caixer senyor i ostentarà el càrrec durant un bienni.
L’antropòleg apunta que sempre “és una persona amb gran capital social, algú molt de la festa, de la broma, que sempre ha estat pel mig i que l’hagi feta grossa al llarg de l’any, una persona amb carisma” que sol ser un home d’entre 18 i 22 anys. “Té una gran importància entre el jovent i són figures que es van formant de manera informal al llarg de la seva vida, és com un reconeixement social”, afegeix. Amb tot, com a curiositat i a diferència del que passa a altres municipis que tenen personatges semblants, no es presenta cap candidatura sinó que és la comunitat qui els tria. I enguany ha encetat bienni en Joan Oliver, més conegut com a Joan de Can Queto. L’han precedit Antoni Gelabert, Miquel Planas, Rafel Serra, Jaume Llompart, Joan Guardiola, Llorenç Amengual, Pere Antoni Sampol, Miquel Llabrés, Damià Jaume, Andreu Ripoll i Carles Alomar, que ho va ser durant quatre 4 anys n’hi va haver dos durant els quals no es va dur a terme la festa com a tal.
Tot i que daten l’inici de la festa del motoret l’any 1998, en l’exposició “Dues dècades de motorets, jaleos i mesclat” que varen fer fa uns anys en Sebastià Vicens i en Miquel Castell, queda constància que els orígens d’aquesta es remunten al 1993, quan en Pep Bauzá “Xerret” va entrar amb la seva Vespa dins el pub mentre que el propietari del bar posava el jaleo. I a partir d’aquí es va anar teixint tot un entramat de protocol no oficial que s’ha convertit en una neofesta “transgressora”.
