Sencelles ha viscut aquest cap de setmana una de les festes més esperades de tot l’any: l’Embala’t. Una festa que es perllonga dos dies, tot i que sigui amb intermitents. Dissabte hi ha hagut la capta, durant la qual quatre garbejadors lluiten amb el dimoni per aconseguir la bandera. I diumenge, que és el dia gran, actes durant tota la jornada. Entre moltes altres coses, varen embalar la palla, han fet pregó, han dinat de fideus de roter i ha culminat amb una baralla multitudinària on es llancen la palla de les bales. Això sí, tirant-se aigua perquè si no la calor i la picor, haurien estat insuportables.
Això ha estat aquest cap de setmana, però com bé sabem fa anys que els sencellers i sencelleres ho celebren. En concret, la d’enguany ha estat l’edició número disset constatant així que és una de les neofestes del Pla més consolidades i de més renom. I com gairebé totes les de la comarca neix de la voluntat popular. De les ganes de fer trull. Del fet de voler formar part de les festes patronals dels municipis i ser-ne una part activa. No mirar-ho sempre des de fora. En Joan Sans Campaner, que va ser un dels impulsors de l’Embala’t ara fa quasi dues dècades, explica que en el seu cas també els motivava el fet que la gent del poble “s’identifiqués amb tota una sèrie d’elements tradicionals i propis del lloc on hem nascut i ens hem criat”. I aquí, precisament, és on es troba la lògica a què la palla sigui la protagonista principal de la celebració. Perquè, tal com recorda Sans, “Sencelles és un poble del Pla de Mallorca on durant segles s’ha viscut del camp, feines com segar, batre, la palla, les bèsties o el carro són elements arrelats; penseu que no fa tants d’anys si la collita no era bona, es passava fam”. Arrels que hereten dels pares i padrins i que conforma la seva identitat com a poble. Història per la qual demostren “satisfacció i orgull”.
Per tant, i a diferència d’altres festes com el Much de Sineu, no pretén fer crítica ni paròdia. Si no que volen fer valdre “les tradicions d’un entorn i un poble pagès” com és Sencelles. “És el despertar de la imaginació a partir d’uns elements temàtics, d’una tradició que va més enllà del temps, és la celebració de la finalització de les feines de batre i de la collita que ens ha donat la terra”, afirma Sans.
Però com totes les celebracions d’aquestes característiques, ha esdevingut una tradició viva. És a dir, una tradició que creix i canvia sense perdre l’essència més primària. Joan Sans l’ha viscuda des del primer moment, quan encara estava en fase embrionària, i ha vist l’evolució. Creu que s’ha preservat “tal com es va idear, diferent, única, creant identitat i que el jovent estigui orgullós del seu poble”, ja que tots els moments de la festa “són únics i especials i a la vegada diferents, com ara la capta, el pregó, les cintes amb mobylette, embalar les bales, la música, els fideus de roter, pujar a les bales, el ball dels garbejadors majors, els garbejadors joves, els xeremiers i un llarg etcètera”. Això sí, considera que el moment àlgid de la festa és “l’arribada rodolant de les dues bales, la de les dones davant i la dels homes darrere, a la plaça Nova”.
A tot això, recorden que “qui no vol pols que no vagi a l’era“.
