A les 8 del matí d’aquest dilluns, Sineu s’ha començat a tenyir de color rosa i s’ha creat una atmosfera festiva que anunciava una jornada de música, alegria i també molta calor. I és que el municipi es preparava per celebrar l’edició número vint-i-u de la Mucada, la neofesta per antonomàsia del Pla de Mallorca. Una neofesta que no ha decebut a ningú i que ha començat ja amb el sol ben alt quan els sineuers i sineueres s’han trobat a l’aparcament de l’institut per partir en romeria cap al puig de Reig.
I amb tothom dins les carrosses i ben animats, han partit tira a tira per elevar-se més de 200 metres sobre el nivell del mar. I allà dalt, han fet tot un ritual per invocar el Much que enguany ha encarnat per segon i darrer any en Biel Alomar. Primer s’han dividit entre sarraïns i cristians per estirar corda amb la boca plena d’oli. A continuació han tirat ous de guàtlera amb la boca i el que l’ha llançat més lluny ha fet sonar el corn. Una tasca immensa a la vegada que complicada. Però davant l’atenta mirada i il·lusió de desenes de persones, l’afortunat ho ha aconseguit i tot seguit ha aparegut d’entre les mates l’esperat Much de Reig. La bèstia ha protagonitzat el primer moment àlgid del dia i ha encetat una jornada frenètica.
El pregó ha estat l’altre gran instant. Amb una expectació màxima, la manacorina i glosadora, Alícia Olivares, ha comparegut a la finestra de l’ajuntament de Sineu per carregar contra el turisme, el problema de l’habitatge, la massificació o el projecte de macrogranja que es vol fer amb 750.000 gallines a Sineu. Aquest és un tast del pregó… amb veu dolça i segura ha afirmat que “I és que just demanam viure, tenir dret a un habitatge, i en el propi companatge, que ha de mester un poble lliure. I fer feina amb un somriure, i respirar l’aire net, i d’aigua més d’un glopet, i uns polítics sense carcassa: Trobau que és demanar massa poder habitar el nostre indret?”, per acabar amb un “amb paraula il·luminada, que és s’arma més bestial un darrer desig coral: Que tengueu bona Mucada” per tancar una primera meitat de jornada quasi mai somiada. Olivares representava aquest any a Ramoneta Llull, una descendent de Ramon Llull. A la revista sineuera Díngola podeu llegir el pregó complet.
Després, entre l’arribada de Puigdemont, l’Ensierro i altres elements sorgits de l’enginy sineuer s’ha fet migdia. I a dinar s’ha dit, que s’havien d’agafar forces perquè el Much i la Muca -enguany n’Àgueda Marcè- encara anhelaven trobar-se. Cadascú ha fet camí i a les 17.00 del capvespre ha arribat l’esperat moment: l’Enqüentro. A la fi s’han trobat el Much i la Muca a la plaça del Fossar, allà on es fa el mercat dels dimecres, i des de llavors tot ha estat bon ambient.
Bon ambient. Somriures. Rialles. Abraçades. Retrobades. Ventalls. Balls. I això en bucle fins que, puntual, a les 21 hores, ha sonat el New York, New York de Frank Sinatra, que ha posat el punt final al Much que no tornarà a sortir fins a l’any que ve.
Al final de la nit el batle de Sineu, Tomeu Mulet, assenyalava que havia estat una festa tranquil·la i, a primera vista, menys concorreguda que altres anys. Així mateix, assenyalà que avui dimarts serà el dia de fer les valoracions.