Aquesta és la crònica d’una ensaïmada rècord que, per primer cop, es fa amb un cordó de 60 metres i del retrobament d’un home amb el seu passat.
La prèvia a la celebració de la finalització de les Festes de Sant Roc i el començament de Sant Roquet, la festa de l’ensaïmada gegant, comença ben abans a l’obrador del Forn i Pastisseria Benet Barón de Porreres. De fet, dijous a les 19.00 h l’ensaïmada ja tovava. Això és així des de fa 18 anys. El temps que fa que Benet fa l’ensaïmada. “Abans ho duia en Biel Salleras Sabater i jo ho faig des que ell ho amollà”, explica.
Ahir, però, a banda de la celebració que comença després de la traca fina a les 04.00 h de dia 17, fou un dia de retrobaments, el d’un home amb l’ensaïmada i de dos forners units per un relleu fet a 1997 en el forn de Can Pistola. És en Francisco Sastre Sagreras, l’home que va encendre aquesta festa en dur aquella primera ensaïmada a sa Fonda i a qui Tot Pla va trobar després de dècades de silenci com vos contàrem en una passada crònica.
En Francisco passà el matí de Sant Roc per Porreres on visità sa Fonda, el bar on començà tot el trull de la festa de Sant Roquet. A més pogué viure el moment d’enfornar l’ensaïmada que enguany es feu amb un cordó de rècord de prop 60 metres.
Allà el forner s’ha trobat amb en Benet Barón qui recorda quan en Francisco li traspassà el forn de Can Pistola: “Record bé el dia i tot perquè era el dia que complia 21 anys. Fou dia 22 de desembre de 1997. Va ser el dia que vaig començar pel meu compte a Can Pistola”. En Francisco, però recorda que traspassà el negoci a un jove, però en el moment no reconegué en Benet. Els anys passen i tot i fallar un poc la memòria, el que no ha decaigut és la vocació. A l’hora de transportar l’ensaïmada cap al forn, en Francisco s’hi aferrà de valent.
Es retrobà també com no podia ser d’altra manera, amb en Xim Barceló de sa Fonda (l’agenda laboral i la pluja ens impedí immortalitzar el moment, però tot arribarà). També parlà amb un altre vell conegut, Agustí Mora de Cas Montuïrer, entre altres. La batlessa de Porreres, Xisca Mora, el va rebre i saludà a la Sala i li feu entrega d’una figura del ca de Sant Roc i una camiseta de les festes d’enguany tot agraint-li la visita després de més de 25 anys i en el dia del sant protector.
“Estic molt agraït, he passat un dia fabulós. La gent m’ha reconegut, qui m’ho havia de dir!” explica. Un dia he de tornar per parlar més amb en XIm que avui tenia molta feina”, comenta. Quant a l’ensaïmada alaba la feina feta però considera que així com ho fan els du massa feina”, diu en referència al fet de fer-la d’un sol cordó.
Es deu referir al famós “art de l’engany o no” que sempre ha envoltat aquest dolç gegant. Però el cas és que l’ensaïmada la fan mà a mà i ben sincronitzats pare i fill. El que cal destacar és que continua mantenint l’essència d’abans i el forner Barón vol mantenir el particular art que ha girat des de sempre entorn d’aquesta festa. “Era com els Reis d’Orient”, apunta en Bernat Barón amb mitja rialla. Però, així i tot, enguany han fet, com hem mencionat abans, una de les ensaïmades més grosses mai muntades d’un cordó de 60 metres. Aquest fet ha estat possible gràcies a la bona feina de Motlles i fanals Bàrbara Art de Porreres que feu el motlle de 2,20×2,20 metres, “el més gros que hem fet mai”, expliquen. També, lògicament, de les dimensions del forn.
Per fer el cordó ajuntaren taules de feina que omplien de cap a cap l’obrador. Un total de 22 metres que estengueren, ompliren de saïm i enrevoltillaren gairebé tres vegades replegant cada cop el cordó damunt un carretó.
Col·laboren amb l’ensaïmada els bars de plaça Sa Fonda, Can Guillem, Sa Roqueta, Can Botera, Es Poltre, Ca sa Viuda, l’Escrivania i Peperosso, i l’Ajuntament de Porreres.
El vespre, passades les 04.00 h, tornà a sortir l’ensaïmada de la portassa de Can Lluent i pujà fins a plaça portada pels joves. Allà la tallaren i menjaren. Continua la neofesta porrerenca, breu i intensa. Enguany hi havia una novetat, invisible, a l’essència de la festa.
En Francisco en la seva visita a Porreres.
