Avui és el darrer dia per a presentar al·legacions al projecte de macrogranja de Son Venrell a Sineu. Així i tot, entitats, institucions o particulars no aturen de mostrar el seu rebuig o posicionament en contra d’aquesta infraestructura que vol acollir 750.000 gallines. Fins ahir les previsions eren de poder arribar avui a les 1.000 al·legacions i més de 6.000 signatures.
Sa Farinera de Llubí acollí, ahir horabaixa, una interessant xerrada sobre el que pot suposar aquesta infraestructura pel Pla de Mallorca. I, de manera especial, els nuclis més propers, Maria de la Salut, Llubí i el mateix Sineu. A la xerrada hi van intervenir el biòleg, Biel Vicens, el geòleg, Damià Perelló i l’ecòleg, Biel Moyà. A l’acte hi assistiren un centenar de persones.
Vicens fou el primer en parlà i ho feu per posar les fites de la finca de Son Venrell. La ubicà i parlà de la qualitat ambiental dels boscos de pins, ullastres i alzines que té la possessió dins les seves terres. A això hi afegí la presència de dues zones humides, per tant, protegides, i un alzinar pròxim qualificat d’ANEI. Vicens, bon coneixedor de la zona també parlà d’una zona de protecció d’aus rapinyaires. Un espai ubicat a menys d’1 kilòmetre de la macrogranja. “Ja podeu imaginar el que pot suposar per una zona de rapinyaires la presència de tantes gallines…” digué.
la macrogranja del Sineu pot contaminar l’aigua que consumeixen a Palma
El llubiner també va voler fer molta incidència en la bio sanitat i la bioseguretat del projecte. “Una granja de gallines quan té més de 40.000 gallines ja és considerada una macrogranja, i aquí parlam de 750.000. Ja podeu imaginar que això és un còctel perfecte per a les epidèmies i malalties com la grip aviària, entre d’altres”. Vicens va concloure dient que “en cap cas hi ha un pla de bioseguretat elaborat en el projecte presentat”.
A les paraules de Vicens el seguiren Perelló i Moyà qui parlaren especialment de la situació de l’aigua. Assenyalaren que els fems que poden generar les gallines poden suposar una clara amenaça per a l’aqüífer de la Marineta. Del qual Perelló recordà que “d’aquí van cinc tones d’aigua cap a Palma, això ho han de saber a Palma, la macrogranja del Sineu pot contaminar l’aigua que consumeixen a Palma”.
Finalment, un torn de paraules va fer posar altres qüestions i consideracions entorn d’aquest projecte sobre la taula. Entre les conclusions que en sortiren podem dir que el Pla de Mallorca compte ara mateix amb un equilibri agrari que aquest macroprojecte pot rompre. Els tres ponents també coincidiren a assenyalar que “no han de venir els promotors i convèncer-nos que la reduiran a la meitat, no! Una macrogranja no té lloc al Pla, ni de 750.000 ni de 100.000 gallines”.
POSICIONAMENTS
Però aquests dies també han estat altres les entitats que han volgut mostrar el seu rebuig a la macrogranja. El GOB envià un comunicat en el qual assenyalen que “l’avícola Son Perot projecta una macrogranja de gallines sense precedents a les Illes. La mateixa empresa té granges de producció d’ous a Manacor, Mirabó amb 40.000 gallines, i es Caparó amb 180.000 i ara projecta aquesta de Sineu amb 739.400 gallines que preveu que vagi substituint la que té previst tancar progressivament a ses Cisternes de Llucmajor. En aquesta, la segona més grossa de l’empresa fins ara, hi tenia gairebé 136.000 gallines. Ara, a Sineu, en projecte 739.400 gallines”.
A més recorden els conflictes que ha tengut aquesta empresa a Llucmajor on “ha protagonitzat diversos conflictes veïnals, per olor i mosques i que a més, al 2023 va ser sancionada pel Govern per operar sense comptar amb l’obligatòria Avaluació Ambiental Integrada i que, juntament amb la tramitació de la AAI va iniciar el procés de legalització de part de les seves instal·lacions: més de 9.300 m² d’edificacions il·legals”.
A les al·legacions de l’entitat ecologista que se sumen a les ja presentades per exemple per Apaema o Greenpeace, apunten a “l’elevat consum d’aigua”; “Contaminació per nitrats i altres químics provinents dels excrements”; “Afectacions a la salut pública”; Emissions a l’aire” o que “se segellaran 70.789,98 m² de sòl agrari”.
Aquesta empresa que vol construir aquesta macrogranja també ha tengut els seus problemes a Porreres i ha duit l’Ajuntament d’aquest municipi del Pla als jutjats.
PARTITS POLÍTICS
Qui parlà ahir per primera vegada sobre el tema fou Joan Simonet, conseller d’Agricultura del Govern. L’alaroner va evitar, aquest valorar si el projecte de la macrogranja de Sineu és o no el model adient. Simonet digué que la seva conselleria és responsable dels informes en matèria ramadera. A més, ha incidit en la necessitat de tenir en compte la sobirania alimentària i ha destacat que la producció d’ous a les Balears sols cobreix el 13% de la demanda local.
Els primers que van mostrar el seu rebuig al projecte foren el PP de Sineu i el PP de Maria, ambdós governen amb majoria als respectius ajuntaments. A aquests s’hi sumaren tots els grups en representació municipal a aquests ajuntaments en aprovar una moció contra una macrogranja que pot canviar la fisonomia del Pla. Més per Sineu també ha presentat al·legacions. I els ajuntaments de Lloret i Llubí també tenen previst aprovar mocions en contra d’aquest projecte.
La formació política del Pi ha estat el primer partit polític en l’àmbit insular que ha mostrat el seu rebuig al projecte de macrogranja projectat a Sineu. Ahir, Toni Salas, portaveu de l’entitat i el president de la formació, Tolo Gili, acompanyats dels batles dels nuclis més propers a Sineu (Petra, Muro i Ariany, Costitx, Sencelles) i regidors d’altres nuclis mostraren el seu rebuig al projecte.
El Pi reclama al Govern“que aturi els permisos de la macrogranja de galline”.“Aquesta infraestructura -explicà Salas- afectarà negativament els veïnats de tota la zona. No només per les males olors i els renous, l’aigua necessària per a aquest projecte serà descomuna”.“L’impacte d’aquesta macrogranja de gallines afectarà a tot el Pla. Segons els experts, les olors podrien arribar a Lloret, Costitx o Santa Margalida segons els corrents d’air”, assegura.“Les molèsties no només seran pels veïnats de Sineu, Maria o Llub”, va remarcar.
“Hem de recordar la situació de prealerta de sequera que tenim al Pla de Mallorca. Ho han dit els experts: una granja d’aquestes característiques afectarà el sol i el subsol del Pla”. “A la granja que tenen els promotors a Llucmajor les queixes són constants, i això que només tenen 150.000 gallines. Ara imaginau-vos si a Sineu es fes una granja cinc vegades més gran. No té cap sentit. El Govern ha d’aturar aquesta macrogranja abans que es posi en marxa”, insisteix Salas.
“Estam a favor de l’agricultura i de la producció agroalimentària de les Illes, però no d’aquesta manera. Necessitam producte local, però no així. Aquest no és el model de granges que volem”, insisteix Salas.
El Pi ja ha anunciat que presentarà mocions a tots els ajuntaments que es vegin afectats per aturar aquest macroprojecte que “va en contra de la nostra terra i la salut dels nostres veïnats. A més, les batlies d’El Pi s’ofereixen a l’Ajuntament de Sineu per col·laborar en aquelles accions, campanyes o tasques que considerin necessàries per aturar aquest macroprojecte”, ha sentenciat Salas.