És curiós fins a quin punt les percepcions de molts de grups i de partits varien segons es trobin al poder o a l’oposició, del costat d’un moviment o a la part oposada. Allò que feia uns anys semblava «il·legal» o «indecent» passa a ser, de sobte, «digne», «valent» o «necessari». I no és que hagin canviat les lleis o que ens trobem a un país diferent; no, tan sols és que les posicions del poder s’han desplaçat, i el que abans semblava terrible ara els resulta útil i desitjable. El PP, en particular d’ençà que s’ha anat escorant cap a l’extrema-dreta de la mà de VOX, ha mostrat un talent especial per fer aquests viratges sense empegueir-se’n. Un exemple més que sorprenent: aquest estiu, el PP de Sant Joan ha descobert que li agrada la kale borroka o, com dirien els jutges del Suprem, el «terrorisme de baixa intensitat». Us sobta? Idò comencem pel principi.
A finals del mes de juny, l’Ajuntament de Sant Joan va demanar als residents si volien focs d’artifici per les festes patronals o si s’estimaven més dedicar aquests doblers —uns 6.000 euros— a altres activitats relacionades amb les festes. Allò que era important de la consulta no era tan sols la pregunta concreta, sinó sobretot la possibilitat de començar a fer una política més participativa, més oberta. I per tractar-se de la primera consulta d’aquest tipus, la participació va ser prou raonable —213 persones, a prop d’un 15% del cens—, amb una victòria clara del «no» (65,26% dels vots). Va ser aquí, però, quan va començar el joc brut del PP. Mentre un excandidat del partit qualificava de «circ» la consulta i bravejava de no haver-hi participat, altres membres i militants començaven a demanar firmes per impugnar-ne el resultat. Poc importava que la postura no tingués gaire sentit —per què no varen votar si el resultat els importava tant? S’haurien arriscat a fer el mateix, per exemple, en unes eleccions locals?— o que no hi hagués cap filtre en la recollida de signatures, ja que fins i tot els externs la podien firmar; de sobte, els populars santjoaners es deien representants d’una suposada «majoria silenciosa» que «sí» volia coets.
Semblava que, a poc a poc, les aigües s’havien calmat quan varen arribar les festes patronals de l’estiu. El dia en què havien de sortir per primera vegada els Dimonis, però, ja es va veure que qualque cosa es tramava: poques hores abans, els discos que indicaven quins carrers estaven tallats varen desaparèixer o se’ls va arrancar el full informatiu de la policia local. I la sospita es va confirmar dia 28 d’agost: a prop de mitjanit, des de sis punts de la vila, es varen llançar nombrosos focs d’artifici. Per demostrar que allò no era una broma de quatre insensats, sinó que tenia el suport declarat de membres i militants del PP, un exbatlle peper aplaudia i victorejava els coets des de la casa de l’actual candidata. Poc després, el mateix excandidat que havia ridiculitzat la consulta va compartir al seu compte d’Instagram unes imatges dels focs, captades des d’un turó del municipi, amb el missatge «Revetlla alternativa ’24: gràcies per defensar una majoria!!!».
I aquí és quan tota la història deixa de fer rialles. Perquè només hi ha dues opcions: o bé el PP santjoaner ha participat de ple en aquesta acció il·legal, o bé n’ha estat sempre al cas i l’ha atiada i enfortida en lloc d’aturar-la, com seria la seva responsabilitat. Ambdues possibilitats són ben greus. Són conscients del que hauria pogut passar? Sense permís municipal, sense la presència d’especialistes ni l’operatiu necessari de protecció civil, aquests coets amollats a la brava haurien pogut provocar incendis i desperfectes, a banda de ferides greus a la gent que era als carrers. És a dir, que el PP santjoaner, sigui per acció o per omissió, ha trobat adient posar en perill els veïnats del poble només per poder fer el contrari a l’actual equip de govern. I això sí que és inacceptable. Com qualificaria aquests fets el PP si s’haguessin produït a un poble governat per ells? Exacte: es passarien dies i dies parlant de «kale borroka», de «protestes antisistema» i, fins i tot, de «terrorisme». Nosaltres, que volem ser una mica més coherents, ens limitarem a dir que són una irresponsabilitat absoluta, i que l’actitud del PP ha estat més pròpia d’un grup mafiós que d’un partit polític.