Són noms que deim tan sovint que massa vegades no en sabem el seu orígen. Avui, amb l’inici del curs escolar hem volgut aturar-nos a veure on hem anat a escola o a on van encara ara els nostres infants. Basta fer una repassada per veure com la majoria de centres escolars del Pla de Mallorca tenen el seu origen en l’etapa de la segona República. De llavors ençà aquells vells edificis han estat reformats o apedeçats per encabir les necessitats actuals de l’ensenyament de primària. Altres compten amb edificis nous de trinques i han destinat els vells edificis a altres usos. Però qui trobam darrera el nom de cada escola? Capellans, batles, mestres, donants, topònims… i entre tots ells només hi ha el nom de dues dones.
A TotPla hem trescat per saber a que fa referència el nom oficial que té el centre escolar dels nostres fills i que massa sovint solucionam només anomenant-lo s’escola o ses escoles, en plural. Aquest darrer fet es deu a l’antiga separació entre nins i nines i fet que provocava que hi hagués dues escoles.
ALGAIDA – CEIP PARE BARTOMEU POU
Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida, 21 de juny de 1727-1802). Fou un filòsof i neohumanista. Jesuïta del 1746 al 1773. Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al col·legi de Monti-Sion. Fou sacerdot, ensenyà humanitats clàssiques (1755-59) al col·legi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina. Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici (1756). A Tarragona (1759-60) guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia. Essent professor de filosofia a Calataiud (1760-63), hi escriví i publicà Institutiones historiae philosophicae libri XII (1763), que, tot i ser inspirada, bàsicament, en l’obra de Jakob Brucker, constitueix la primera història de la filosofia publicada a Espanya. Era professor de lletres humanes a Tarragona, quan el 1767 fou exiliat a Itàlia. Residí, primer, a Còrsega i a Ferrara, i després de la supressió de la Companyia de Jesús (1773), a Bolonya, on promogué els estudis entre els alumnes del col·legi d’Espanya, sense exercir-hi, però, cap càrrec oficial. Del 1785 al 1798 —data del seu retorn a Mallorca— s’establí a Roma (fins el 1791, al servei amical de l’auditor Antoni Despuig i Dameto). D’aquests anys romans provenen dues obres hagiogràfiques en un llatí pulcre —les de Joan Berchmans (Foligno, 1788) i de sor Catalina Tomàs (Roma, 1797)— i una fidelíssima traducció d’Heròdot en castellà. Però la fidelitat no s’hi avenia amb l’elegància, i el qui havia estat deixeble seu a Roma, Joan Despuig i Safortesa, la feu revisar a fons per Josep M.Quadrado. Només així pogué ser publicada a Madrid, el 1846. També dona nom a un cèntric carrer del municipi.
ARIANY- CEIP GUILLEM FRONTERA PASCUAL
Guillem Frontera Pascual neix a Ariany l’any 1945. Es forma al seminari Seràfic de la Porciúncula (dels frares franciscans), una etapa que recorda negativament i que li desperta sentiments de menyspreu cap a la religió. Membre de la generació dels 70, es forma en la llengua i la literatura catalanes de manera autodidàctica, entrant dins cercles relativament clandestins i emparat per les generacions anteriors. Als vint anys, s’embarca en la fundació i la direcció de «La Sínia» (1965), una col·lecció de poesia on publica els primers llibres: A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966). Ben aviat s’endinsa en el món de la novel·la i s’estrena amb Els Carnissers i publica altres títols com ara Cada dia que calles, Rere els turons del record o Sicília sense morts, entre molts altres. Autor polifacètic, també es dedica a escriure articles d’opinió diàriament a diferents mitjans de comunicació. També es dedica a la crítica d’art. El seu compromís amb els estudis i les actuacions per difondre la catalanitat de les Illes Balears és reconegut l’any 2007 amb el premi Gabriel Alomar dels Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear. L’any 2023, el festival de novel·la negra catalana Tiana Negra li concedeix el Premi Trajectòria a la Creació. Frontera n’és el primer guanyador.
Fou el 2015 quan l’escola anomenada CEIP Ariany agafà el nom de l’escriptor.
COSTITX – CEIP NADAL CAMPANER ARROM
Nadal Campaner Arrom. Fou el costitxer que l’any 1999 va cedir els terrenys per a la construcció del nou centre d’educació infantil i primària de Costitx. Nadal Campaner va poder assistir a l’acte d’inauguració del centre que va tenir lloc l’any 2008 sent batle de Costitx Antoni Salas. A l’acte hi assistí Maria Antònia Munar com a presidenta del Parlament i la que aleshores era consellera d’Educació, Bàrbara Galmés. El metge va residir a Sencelles, on reformà l’antic casal de la posada de la possessió de Can Raió de Laiar. Campaner, al 1989 també costejà el nou sepulcre fet de marés on reposen les restes de la beata sencellera sor Francinaina Cirer.
El centre recetment ha estat objecte d’una ampliació.
LLORET – CEIP ANTÒNIA ALZINA
Antònia Alzina Llabrés fou la senyora de Paixarí, propietària de la finca es Tarongers de Baix de sa Riba, de la qual donà un quartó (1.700 metres quadrats) per a la construcció del primer centre escolar. Era l’any 1979 i una de les primeres iniciatives del primer ajuntament democràtic de Lloret liderat pel batle Arnau Mateu fou la construcció d’un col·legi perquè els nins i nines de Lloret que aleshores anaven a Montuïri poguessin cursar l’EGB al seu municipi. Contactaren amb el Govern central que tenia les competències en educació i des del Ministeri d’Educació i Ciència (MEC) els informaren que per a construir el nou col·legi l’Ajuntament havia de disposar dels terrenys. Parlaren després amb la senyora de Paixarí qui accedí a donar els esmentats terrenys, però posà una data límit i si arribada aquesta no s’havia construït el centre, els terrenys tornarien a la seva propietat. L’Ajuntament de Lloret es topà després amb una resposta poc encoratjadora per part de Madrid, ja que el Mes de setembre de 1980 posaren els terrenys a disposició del Ministeri però els digueren que no tenien pressupost i no n’hi hauria a curt termini. Finalment, l’Ajuntament es va veure obligat a construir les escoles i cercar finançament on va poder per tal de no perdre el solar. La construcció de les escoles s’aprovà el mes de juny de 1981 i s’inauguraren el mes de gener de 1982.
Aquest centre educatiu és l’únic del Pla amb nom de dona juntament amb el de Llubí, denominació del qual comparteixen un home i una dona. Sempre i quan no tenguem en compte de la la Verge de Monti-sion de Porreres.
LLUBÍ – CEIP DURAN ESTRANY
Duran Estrany: són els cognoms del matrimoni format per Catalina Duran Galmes i Joan Estrany Munar de Can Porxo que promogueren la fundació Duran Estrany l’any 1981 amb un milió de pessetes de capital i un pis a Palma. La finalitat d’aquesta fundació era promoure l’estudi entre els joves del col·legi de Llubí. El nom del centre prové dels llinatges Duran i Estrany, que deixà la seva herència en benefici de l’educació dels nins i nines del poble de Llubí. En un ple del mes d’octubre de 2012 s’aprovà per unanimitat una moció de Covergència per les Illes mitjançant la qual proposa fer un reconeixement al matrimoni que “desinteressadament i sense ànim de lucre va donar el seu patrimoni al poble de Llubí. Som un poble afortunat i ara més que mai vista la situació actual s’ha de reconèixer, així com se mereix s’ha d’honrar pel seu fer d’humanitat i solidaritat al poble de Llubí per què no se perdi dins la memòria i quedi constància per els generacions futures de tots els llubiners de qui eren DURAN-ESTRANY i el que varen fer pel poble de Llubí”.
MARIA DE LA SALUT – CEIP MARIA DE LA SALUT
L’escola de Maria de la Salut és l’única del Pla de Mallorca que encara conserva el nom del poble. L’edifici de recent creació va servir per a que els infants de Maria poguessin deixar el vell edifici de l’escola dels nins. La nova escola no ha agafat el topònim de la zona ni el nom de cap personatge il·lustre o antic mestre de la vila. Els antics edificis de l’escola dels nins i el de l’escola de les nines s’han reaprofitat per a nous usos, socials o culturals del poble.
MONTUÏRI – CEIP JOAN MAS I VERD
Joan Mas i Verd “Collet” (Montuïri, 28 de desembre de 1899-Palma, 3 de setembre de 1936). En Collet fou el batle republicà que impulsa la construcció del centre escolar. Això li provocà les acusacions de fer una obra que endeutaria el poble. Tot i així, i amb l’obra de l’arquitecte Guillem Forteza l’escola de Montuïri, arquitectònicament suposà un salt qualitatiu dins l’obra de l’arquitecte palmesà i dins les obres escolars de Mallorca. Joan Mas i Verd fou assassinat el setembre de 1936 a Son Pardo. Joan Mas i Verd ocupà una curta etapa al capdavant de la batlia de la vila, però amb ell a més d’inaugurar el centre escolar al 1935, també impulsa les millores del cementiri, l’obertura d’uan biblioteca popular i participà de l’avantprojecte d’autonomia per a les Balears. Fou, ja en l’etapa democràtica quan el 1982 es posà el seu nom a l’escola. A més, d’ençà del 2016 és fill il·lustre de Montuïri.
PETRA – CEIP JUNÍPER SERRA
Miquel Josep Serra i Ferrer, Fra Juníper Serra, (Petra, 24 de novembre de 1713 – Califòrnia, 28 d’agost de 1784). Frare franciscà que fundà la missió de l’alta Califòrnia. Fill del matrimoni format pels pagesos Antoni Serra i Margalida Ferrer, va ser batejat a la parròquia de Sant Pere de Petra. La seva família era d’origen humil i va haver de fer notables esforços econòmics per poder-li assegurar una bona educació al Convent de Sant Bernardí de Petra primer i al de Sant Francesc de Palma després, on fou ordenat frare franciscà, en la seva branca observant, el 15 de setembre de 1731, amb setze anys. Fou en aquell moment quan es canvià de nom i passà a anomenar-se Juníper en honor de Sant Juníper, seguidor de Sant Francesc d’Assís. Els anys següents es dedicà a l’estudi i l’ensenyament de la filosofia i les humanitats al Convent de Sant Francesc de Palma i a l’Estudi General Lul·lià. També fou en aquesta època quan es doctorà en teologia i filosofia a l’Estudi General, on de 1743 a 1749 ocupà la càtedra de filosofia.
PORRERES – CEIP CLIMENT SERRA I SERVERA
Climent Serra i Servera Banyat (Porreres, 1907 – Manacor, 1936) Constructor i president d’Esquerra Republicana Balear, fou el mestre d’obres que va iniciar la construcció del que havia de ser el nou col·legi públic de Porreres impulsat per l’aleshores batle Climent Garau. El batle i Climent Serra foren assassinats a Manacor durant la repressió franquista. El col·legi públic no s’acabà i, de fet, no s’estrenà fins al 1976 amb el nom d’Escola Nova. Aquesta denominació la dugué fins a 2021. El ple de l’Ajuntament de Porreres del mes de setembre d’aquest esmentat any va aprovar la petició del claustre del CEIP Escola Nova de canviar el nom del centre pel de Climent Serra i Servera. El canvi es feu efectiu el mes d’abril de 2022 amb el descobriment de la placa en un emotiu acte que comptà amb la presència de la família del mestre d’obres.
Col·legi Verge de Monti-sion: El col·legi Verge de Monti-sion és un centre privat concertat per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en tots els seus nivells educatius sota la titularitat de la Fundació Escola Catòlica Illes Balears. És un centre d’una línia a educació infantil i primària, amb més de 150 anys de presència a Porreres amb la tasca iniciada per les Germanes de Sant Vicenç de Paül. Actualment forma part de l’Escola Catòlica de les Illes Balears, compartint ideari, missió, visió i valors.
SANT JOAN – CEIP SON JUNY
Son Juny: Topònim que dona nom l’indret del municipi on fou construït el col·legi públic i on també hi ha el poliesportiu i el camp de futbol. S’hi arriba pel mateix camí que condueix fins al Santuari de Consolació. El camí de Son Juny està inclòs dins la Xarxa de Camins Naturals existent al conjunt de l’Estat Espanyol i com a únic camí catalogat amb aquesta categoria a l’illa de Mallorca.
SANTA EUGÈNIA – CEIP MESTRE GUILLEMET
Gabriel Coll i Mulet, Mestre Guillemet: Fou mestre de l’escola en l’època de la República entre 1929 i 1936. Mestre avançat al seu temps, tengué molta cura pels seus alumnes i fou compromès amb Santa Eugènia. El règim franquista l’obligà a abandonar la docència de per vida, però, així i tot, en la seva tomba va demanar que inscrivissen la paraula “mestre”. L’investigador taujà Miquel Coll li dedicà un llibre on parlava així: “Mestre Guillemet era el típic mestre de la república amb una gran preparació acadèmica i una vocació extraordinària. La seva dedicació anava davant de tot: feia classes gratuïtes de repàs als estudiants i va crear una gran afició al teatre”. També digué que fou “una persona avançada al seu temps que va fer implicar tot el poble de Santa Eugènia en la cultura”.
SENCELLES – CEIP CAN BRIL
Can Bril: Topònim dels terrenys de la tanca que comprà el Consistori municipal l’any 1928 a Jaume Cirer Mulet. El Col·legi està ubicat al carrer de ses Escoles que fou inaugurat el 1934. Amb tot, la iniciativa de construir un col·legi públic sorgí el 1923, però la situació convulsa política de l’època ho retardà fins a 1934. El motiu no és altre que les reticències d’alguns sectors a la construcció d’una escola pública i laica. El disseny fou fet per l’arquitecte Guillem Forteza Piña. El primer director del centre fou Llorenç M. Duran. Aquest centre es deixà d’emprar com a col·legi públic i passà a fer les funcions de centre de formació. El nou centre escolar d’infantil i primària de Sencelles es començà a construir l’any 2007 i mantingué el topònim original ocupant els terrenys del camp de futbol del municipi. S’inaugurà el mes de gener de 2009.
SINEU – CEIP RODAMILANS
Rodamilans: Topònim que fa alusió al Pla de Rodamilans, de la possessió de Son Magí, lloc on fins a mitjan dècada dels seixanta del segle passat es feien les corregudes, fet que suposà la substitució del topònim per l’actual del Cos. De la cessió d’aquestes terres en queda constància en els llibres de sessions de l’Ajuntament mitjançant l’agraïment al propietari: “A propuesta de la presidencia se acuerda dar las gracias á D Antonio Ferrer de la Cuesta por haberse dignado ceder su finca llamada Son Matgí con objeto de que fuese utilizada para Coso en las fiestas que se llevaron a efecto los días 15 y 16 del actual. (Arxiu Municipal de Sineu, 1/7 Actas Sesiones 1905-12. Sessió del 20 d’agost de 1905)” . Així ho explicava Joan Venrell a la revista Díngola.
El CEIP de Sineu i que substitueix el vell edifici de Sa Quintana està construït en aquests terrenys i del topònim n’agafà el nom.
VILAFRANCA – CEIP ES CREMAT
Es Cremat és un topònim de l’antiga possessió que fou establerta a principi del segle XX. L’escola de Vilafranca fou projectada l’any 1927 amb el nom d’Escola Graduada i construïda entre 1928 i 1929. Guillem Forteza en fou l’arquitecte. Un dels contractistes fou Joan Ferrer i Ginard d’Artà. En el llibre d’actes de les sessions de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Vilafranca de dia 6 de juny de 1929 consta que s’abonaren 16.964,90 pessetes al contractista Jaume Jaume i Mestre per obres a l’escola realitzades entre el 13 de març i l’1 de juny de 1929. Fou inaugurada el 16 de setembre de 1930, quan era batle Antoni Gayà i Rosselló. L’escola ha patit diverses reformes, la darrera el 1993, i actuacions puntuals, la darrera, el 2004 una darrera el 2009.
FONTS:
– Enciclopèdia.cat
-Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
– Wikipèdia.
– Escola Antònia Alzina, 25è aniversari (1982-2007). Maria Magdalena Andreu Ballester, Antònia Garí i Orell i Sebastià Guillem Campins.
– Díngola
– Revista UDOL.