MÉS per Mallorca ha registrat una proposició no de llei pel retorn a les Illes Balears del patrimoni arqueològic i històric que es troba fora. La iniciativa dels ecosobiranistes reclama, entre d’altres, el retorn dels Bous de Costitx i de la Cimera del Rei Martí a l’illa de Mallorca.
Alhora el grup de MÉS en el Parlament vol que “el Govern desenvolupi una política activa per al retorn d’altres béns patrimonials que es troben en mans públiques fora de les Illes Balears, tant a l’Estat espanyol com a altres països, entre els quals destaquen la Dama d’Eivissa (Museu d’Arqueologia de Barcelona), el bust de Tiberi (Bibliothèque Nationale de France), l’Hipoglif (Museo dell’Opera del Duomo de Pisa) o l’Atles Català de la família Cresques (Bibliothèque Nationale de France)”.
Des de MÉS per Mallorca proposen també que el Govern de les Illes Balears treballi pel retorn a l’illa d’origen dels béns del patrimoni històric que es troben en mans privades fora de les Illes Balears, creant una partida pressupostària amb la finalitat d’adquirir-los.
“Només els pobles víctimes d’un sistema colonial veuen com el seu patrimoni històric és fora de ca seva, exhibit per al profit d’altres ciutats, d’altres països i d’altra gent”, ha assegurat el coordinador general i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Ja fa anys que països com Grècia i Egipte batallen perquè allò que els va ser robat torni als seus museus, perquè el patrimoni només es pot entendre plenament en el context en què es va produir”, ha conclòs Apesteguia.
Cal recordar que l’any 2008 el Senat, a instàncies de Pere Sampol, va aprovar el retorn permanent dels Bous de Costitx a Mallorca, al Museu de Mallorca, de titularitat estatal i gestió transferida en aquell moment al Govern de les Illes Balears i actualment al Consell de Mallorca. Des de llavors tots els Governs espanyols han incomplit aquesta resolució.
LA CIMERA
En el cas de la Cimera del rei Martí les peticions per al retorn també han estat constants, però sempre amb resultat negatiu. La primera ocasió fou el 1933 quan Manuel Azaña es negà davant la petició dels batles Emili Darder i Josep Tomàs i del mateix governador civil. I la darrera l’abril de 2019 quan el llavors batle de Palma, Antoni Noguera, va enviar una carta a la vicepresidenta del Govern estatal i al president del Consell d’Administració de Patrimoni Nacional reiterant la sol·licitud. Una petició que es va veure reforçada després que desset entitats civils —des de la Societat Arqueològica Lul·liana a l’Obra Cultural Balear passant pel Capítol de la Catedral o la Federació d’Associacions de Veïns de Palma— la secundassin.
Notícies relacionades: