Aquest mes de setembre, amb la prodigiosa Madame Bovary de Gustave Flaubert, ha començat el quart curs del Club de Lectura de Sant Joan. Si m’ho haguessin dit fa uns anys, no sé si m’ho hauria cregut! El Club va néixer pel mes de setembre de 2021, un moment culturalment fosc a Sant Joan. La pandèmia havia debilitat molts projectes alternatius i l’ambient a la vila era apagat i una mica tèrbol: encara era ben recent la partida del Mobofest cap a Lloret, que va provocar un distanciament molt fort entre l’Ajuntament que hi havia aleshores i una part de les associacions del poble. En aquell context, posar en marxa un club de lectura em semblava una manera de construir un petit refugi de trobada i de debat després de mesos d’aïllament; a la vegada, també era un intent per mirar de fer qualque cosa sense haver de passar pels circuits de la política municipal. En tot cas, les meves expectatives quan vaig fer circular la convocatòria no eren gaire altes: amb mitja dotzena de persones ja hauria estat content. En pocs dies, però, havíem sobrepassat la dotzena d’interessats, molts dels quals encara segueixen com a membres del Club.
El primer curs el vàrem dur a terme a la Biblioteca Municipal, malgrat que a l’Ajuntament no li va agradar gaire la proposta: una regidora va arribar a dir que què ens pensàvem amb això de fer un club de lectura a la biblioteca (potser s’esperava, no sé, que el féssim al mig del rostoll?). Però com que no fèiem gaire nosa i complíem estrictament amb l’obligació de presentar una instància cada vegada que necessitàvem l’espai, vàrem poder gaudir d’un curs molt interessant, on llegírem (o rellegírem) obres de Juan Rulfo, Antònia Vicens, Natalia Ginzburg o James Joyce, entre d’altres. Després d’aquests inicis incerts i prometedors, el Club es va assentar l’any 2022, quan ens vàrem mudar a la Casa Museu Pare Ginard. La coordinadora de la Casa Museu, Joana Serra, s’havia assabentat de l’existència del club i em va oferir la possibilitat de convertir-lo en una activitat mensual del centre. El canvi no només ens va aportar estabilitat, sinó que també ens ha permès demanar en préstec lots de llibres del Consell de Mallorca i convidar cada curs qualque autor o autora —com Sebastià Alzamora, Aina Fullana o Lucia Pietrelli—, gràcies als bons oficis de na Joana i de la Fundació Mallorca Literària. Poc a poc, a més, les activitats del Club varen començar a circular entre la gent lectora de Sant Joan i arreu; de fet, des de la mudança a la Casa Museu, les inscripcions han estat sempre per damunt de la vintena. Si bé és cert que no tothom que ha passat per aquí hi ha quedat, el Club s’ha anat eixamplant, fins i tot amb gent d’altres pobles. Així hem configurat un grup divers, amb persones de vàries generacions —n’hi ha que no arriben als 30 anys i d’altres que passen dels 70—, cadascú amb un tarannà i una percepció propis, que fan del llibre un mosaic complex.
Cada club de lectura és diferent. N’hi ha que són exigents i competitius, com si els participants hi fossin només per exhibir la seva intel·ligència i bon gust. I n’hi ha d’altres on el llibre es converteix aviat en una excusa per parlar de qualsevol cosa. Crec que el de Sant Joan és molt especial perquè hem trobat un equilibri entre dos principis: el respecte i la cordialitat. Entre nosaltres, no hi ha cap lectura que sigui definitiva ni rebutjable: totes es poden formular i debatre; és cert que, a vegades, hi haurà comentaris que seran rebuts amb una rialla, però que no serà mai altiva, sinó comprensiva i amistosa. En el mateix temps, aquest respecte a les opinions dels altres es manifesta també en un respecte al llibre. Que vol dir això? Significa fer un esforç per no quedar-nos tan sols amb la nostra opinió i obrir-nos a totes les possibilitats que el text ens ofereix. Sovint això ens fa reconèixer, gràcies a les intervencions i els pensaments dels altres, el que té de valuós un llibre que no ens ha agradat. I també a l’inrevés, és clar: arribam a veure quines són les mancances d’un text amb el que hem passat molt gust. Aquest procés és, crec, un dels aprenentatges més profunds que aporta la lectura col·lectiva. Al mateix temps, podríem dir que el Club és terapèutic, en el millor dels sentits: parlant de la ficció, acompanyant el recorregut de personatges que no coneixíem, tenim l’ocasió de tractar temes que ens toquen de prop i de reflexionar sobre qualque cosa que ens preocupa, però que no sabríem com plantejar si el llibre no ens hagués proporcionat aquest estímul.
Ara bé, això tampoc no seria possible sense una altra meravella d’aquest espai: l’ambient de confiança i d’amistat que s’arriba a generar entre persones que, sovint, només ens trobam aquest dissabte al matí. Al voltant del llibre cream cada mes una comunitat que ens ajuda a comprendre’ns millor i també a sentir-nos acompanyats, acollits. Per tot això, hauríem de sentir-nos molt afortunats del que hem arribat a fer plegats en un grapat d’anys. Esper que el Club de Lectura pugui fer un llarg camí i que, poc a poc, l’arribem a convertir en una part central de la vida cultural santjoanera.