Joana Maria Antich i Tomeu Ripoll són els portaveus de la Plataforma Macrogranges NO, amb ells i amb el geòleg llubiner, Damià Perelló, ens vam asseure amb els companys de Díngola per parlar de manera reposada i sense presses de la situació que viu Sineu i tota la comarca del Pla. De l’estiu ençà quan la revista sineuera i Tot Pla donarem a conèixer la intenció de l’empresa Avícola Son Perot de posar 750.000 gallines al cor del Pla de Mallorca la comarca i especialment Sineu s’ha mogut i remogut per fer tot el possible per evitar aquesta infraestructura.
Per començar, els posam damunt la taula les passes que ha fet l’empresa amb la contractació d’un nou gerent o encarregat arribat de la península exclusivament per tirar endavant aquest projecte.
– Tomeu Ripoll (R) Sí, aquest senyor que ha arribat coneix Son Venrell del Google Maps. Noltros ho coneixem pam a pam. Tenim la impressió que aquest senyor coneix una gallina del supermercat i no coneix una gallina d’un galliner. En aquests moments els problemes derivats de l’empresa Son Perot, que són els ous d’Avícola Ballester, no són un problema només de l’explotació que vol dur a Sineu. Hi ha uns antecedents empresarials amb altres macrogranges on els veïnats avui en dia es veuen perjudicats. Això ens provoca una inseguretat, ja que pot dur a terme una activitat industrial que ja ha fet a altres indrets i el seu model no és d’una bona praxi ni bona fe contractual.
Aquest senyor que ha arribat (nou gerent d’Avícola Son Perot) coneix Son Venrell del Google Maps. Noltros ho coneixem pam a pam.
– Joana Maria Antich (A) No és respectuós ni amb les persones ni amb l’entorn aquí on fa feina. No volem que digui bé, idò en lloc de 750.000 serà més petita, no!, a aquesta persona no se li pot deixar posar una gallina, si en posa una ja hem begut oli.
– Teniu aquesta sensació que l’estratègia empresarial és presentar un projecte macro per després poder fer-ne la meitat…
– (A) En un principi, no! Estava disposat a tancar la granja de Llucmajor, on hi ha deficiències que no pot esmenar. Per tant, veim que ho volia concentrar tot aquí a Sineu. El disseny del projecte és per aquesta capacitat i, fins i tot, més animals.
– Damià Perelló (P) Personalment, conec a l’empresari, en Ballester i, per exemple, això que diu al projecte de comprar cereals aquí no és veritat. Per començar el pinso no du cereals, el cereal val molt i el que fan és posar-hi subproductes, les coses com són. A parer meu, l’arribada d’aquest nou gerent és posar un llop amb un vell d’ovella. Per exemple, parlant d’aqüífers, l’única cosa que han mirat amb aquest tema és el que hi ha publicat a l’IDEIB. Aquesta és una informació molt potent, molt vàlida, però de síntesi. Quan tu vols fer una casa no s’hi val mirar el mapa geològic i dir, ah!, tortonià, ho puc fer! No, et fan fer uns estudis geotècnics in situ del teu solar. I aquí ningú ha posat els peus dins Son Venrell per veure el que. Damunt aquí on volen fer l’abocador a l’IDEIB hi diu “vulnerabilitat mitjana”. Sí, en general ho és, però ells “han fet la casa” sense anar-ho a veure, només parlen de hipermeabilitzar. Primer fes els sondatges! A més, aquest empresari no és una persona nova que li pots concedir el principi del dubte, no! Aquí on ha anat ha fet endemeses grosses. I a més, sabem que aquí on ha anat ha demanat per ficar la pota i després ha obert la porta i ha posat el que ha volgut. El seu límit no és la concessió, el seu límit és l’economia. Si me’n demanen més, posaré més gallines. El que ha fet sempre aquest home és això. Ara ha duit un gerent de fora, per posar la pell de me.
Aquest empresari no és una persona nova que li pots concedir el principi del dubte, no! Aquí on ha anat ha fet endemeses grosses.
– (R) El nou gerent ens insulta dins ca nostra. Ens tracta d’ignorants, de pocs formats, quan realment aquí al Pla de Mallorca som persones bastant formades i informades. Noltros no som temeraris, no informarem dels problemes que hi ha a l’altra punta de món, però les coses que passen aquí les coneixem i sabem com volem viure, de què vivim i com afectarà. A aquesta empresa a Llucmajor se li ha donat permís per 39.000 gallines i la multa que li han posat és per 139.000 gallines. És a dir si tu li dones permís per una gallina, per una! En poden aparèixer milions. És un tema econòmic, com deia en Damià, ell vol guanyar doblers i només ho farà reduint costos i augmentant producció.
– (A) Això de la desinformació a què ho diuen? El rebombori ha sortit una vegada el projecte ha sortit a exposició pública, aquestes persones que xerren han vist, llegit i estudiat el projecte presentat, no parlen des de la desinformació. Les al·legacions estan fetes damunt el projecte. Per tant, volen confondre al personal. L’hem llegit, sabem el que hi diu.
– Ells han parlat que amb les tècniques que hi ha avui en dia es poden minimitzar els impactes. Reduir olors, segellar els femers… parlen d’unes garanties constructives que no crearan molèsties…
– (R) El projecte xerra de 200.000 gallines que posaran a lloure. El modus operandi ens parla d’una altra cosa. Aquestes gallines no duen bolquers… l’efecte que poden fer 200.000 gallines al subsol és bestial. Són moltes més que les que té ara mateix a Llucmajor. Repetim, no podrà impermeabilitzar tot el sòl, és impossible perquè es carregarà tot l’ecosistema. Després, per molt hipermeabilitzat que estigui les coses es fan netes. Cap a on aniran aquests residus? No ho diu.
– (P) Adoleix molt. Senzillament han dit que faran una cosa impermeable. Aquestes infraestructures de les quals parlen no funcionen. Ho sabem perquè hi ha altres projectes que ho tenen i no funcionen. S’hi ha de gastar molt i si gastam molt deixam de guanyar. Es pot fer, per exemple, el que s’ha fet a la depuradora d’Inca, aquella gran bassa, però allà parlam d’aigües grises, depurades. Aquí a Son Venrell parlam d’aigües més que negres. Així que al projecte no diu res més enllà de impermeabilitzar.
– L’empresa parla que l’administració no els ha comunicat cap deficiència…
– (R) És cert. Això tenen tota la raó.
– Per tant, aquests informes que han anat filtrant Govern i Consell a determinats mitjans els serviran per esmenar les deficiències que pugui tenir el projecte. Fins a quin punt els informes poden aturar aquesta macrogranja? Amb la llei a la mà aquestes infraestructures estan permeses.
– (P) Ara, per exemple, això va a Recursos Hídrics, i el tècnic veurà “hay un pozo en la finca” i dirà: Senyor, hauríem d’aportar alguna cosa més. Anem a cercar un estudi geològic que digui de quina manera podem obtenir els recursos que dius. Després aquests recursos poden ser interns o externs. Per exemple, poden dir, durem l’aigua amb camions. Llavors, ja haurem de passar a Transports perquè això serien un parell de plataformes diàries. Després hi ha l’abocador. Què vol dir impermeabilitzar? N’hi ha dos tipus, les rígides, amb plaques de formigó. Però per les característiques de tot el conjunt projectat s’ha de fer de tipus plàstic. És a dir una llacuna d’argila, semblant a la de la depuradora de Sineu o la d’Inca. Quan el Govern li retorni això, tal vegada l’empresa diu no me compensa. Les infraestructures que hauran de fer són insolvents, no dona per a l’economia. I pel que fa a recursos hídrics ho hauran de dur de fora! Hi ha recursos per aquell home que té les tomatigueres, hi ha un recurs per un sementer de patates o pel senyor que té la caseteta, però quan es posi a treure aigua per una macrogranja… primer eixugaran el pou i després els altres! Podem concedir a l’aqüífer de Llubí-Muro una part dels recursos per anar aquí? Estam llevant recursos a tots, a Palma i tot!
– Resumint-ho pel costat de Recursos Hídrics seria suficient per declarar el projecte insubsanable. Seria força suficient per denegar el permís?
– (P) Els recursos insubsanables ho veig difícil que arribin pels Recuros Hídrics, ja que li poden posar mil emperons i ell sempre pot dir que ho farà d’una o altra manera.
– Aleshores quin podria ser l’entrebanc que fos insubsanable?
— (P) Un recurs insubsanable que pot tenir de Recursos Hídrics seria la gran quantitat de gallines que hem parlat damunt una zona càrstica. Tot aquest aviram. És a dir l’abocar és podria subsanar amb una gran inversió, que dubt que la vulgui fer. Però totes les gallines a lloure generen un risc insubsanable, no es poden tenir.
– (A) Aquí tenim un perill, ja que pot dir idò no posaré totes aquestes. En posaré menys i ja tenim l’autorització.
Només que posem nou gallines per metre quadrat són 11 quarterades, 36 camps de futbol de Sineu. I Son Venrell té 150 quarterades.
– Vós atreviu a vaticinar que pot passar?
– (P) Li diran, l’abocador ha de complir aquestes característiques. Ha de ser una bassa impressionant de construcció argilosa. I dins el camp s’admet una densitat màxima de X. Pot estar-hi d’acord o no. Però pot la garriga de Son Venrell admetre totes aquestes gallines sense afectar a la fauna i flora protegida?
– En quin punt es troba la feina que s’ha fet des de la Plataforma?
– (R) Des de la part social el que hem fet ha estat combatre les possibles llacunes que els informes poden tenir. En aquests moments necessitam una moratòria, per establir la regularització d’aquesta indústria agrària per tal que no afecti a tota la població. Noltros sabem que si ha presentat aquests permisos és perquè el dia d’avui ho podia fer. Ara bé, sabem amb els seus antecedents que és desastrós per tot. Totes les macrogranges que s’han fet, fins i tot les del no-res, les de l’Espanya vacía, qualsevol persona ha al·legat el mateix, benefici d’una persona. Poques persones que hi fan feina, tot està industrialitzat. La destrucció de l’ecosistema que l’envolta. Nosaltres ens hem informat des de la part jurídica, la política i no hi ha enlloc on hi hagi aquesta indústria que la gent no protesti, que la gent no demani un canvi. Noltros no volem arribar a l’extrem de denunciar dia sí i dia també a aquesta empresa. Ja no la volem! A dia d’avui tenim la possibilitat de fer una moratoria que podria servir per definir la manera com s’han d’enfrontar aquestes industries a Mallorca. Això volem, una moratòria. Els infomes? Hem de donar la raó a l’empresa. L’administració no podia filtrar aquests informes, és així. Juguen al desconeixement, al nostre perquè no les tenim, al de l’empresa peruqpe no les té i hi ha una evident manca de seguretat juridica amb totes les persones implicades, ja que crea falses esperancesa l’empresa, als ciutadans.
– (A) Cal tenir en compte que aquests informes són part d’un expedient, que es completarà en haver fet 12 informes, un d’aquí un d’allà. Tots van adreçats a que se pugui emetre l’acreditació ambiental integrada (AAI). Una vegada emésa la AAI que passarà? Li diran no la te donam peruqè falta això, això i aixo. I l’empresa dirà, idò bé ens posam a fer feina amb base a això. Podria presentar les deficiències corregides en paper i tornaria començar, per veure s’hi ha esmenat, això allargaria el procés, una any, dos anys, el temps que sigui. Però finalment el que veim és que obtindria el permís.
– Ara per ara, l’única solució que veis seria la moratòria?
– (A) Per estar un poc tranquils sí. Dos anys de moratòria. I fer feina al llarg d’aquests dos anys per canviar la legislació.
– (P) Un exemple. Quan fan una central nuclear els pobles que estan dins un radi determinat s’ha de fer un pla d’evacuació, simulacres, etcètera. Això, la macrogranja és una bomba de virus i malalties. Hi ha d’haver un pla de sanitat. Si es detecta grip aviària a aquesta granja els pobles de Maria, Sineu i Llubí han de tenir un protocol d’actuació per evacuar tota la gent sensible. Això no hi és actualment. Europa ja ho demana! Basta mirar la Covid. La gent ha de saber com actuar. Ens posaran un milió de gallines i un dia d’estiu sec que arrossegui la pols i vagi cap a Sineu, és una bomba de rellotgeria i no podem esperar que el metge de torn digui hem de fer això, no! Hi ha d’haver un pla d’actuació.
– (R) Ens vam entrevistar amb un home que té un agroturisme aferrat (800 metres) a la macrogranja de Llucmajor que ha hagut de compensar econòmicament a gent que ha anat allà. Turistes que quan han estat allà han dit això no és aguantador i han partit. Ha intentat posar serveis que ha hagut d’anar llevant. Sap que tendrà mosques dins la cuina per molt tancat que tengui. Estam parlant de 139.000 gallines i aquí seran 750.000! Però si n’ha de posar dos milions, les posarà. Per tenir una idea, Son Venrell té 150 quarterades. Només que posem nou gallines per metre quadrat són 11 quarterades, 36 camps de futbol de Sineu. Plens de gallines i ningú s’ha fet una idea de la problemàtica que ens durà. Cream una bomba. I no hi ha cap lloc, en tota la Península, que aquest sistema hagi funcionat. Noltros hem fet dues vies; la mobilització i sensibilització i la part normativa. Aquesta el primer pas és la moratòria. Segona, modificació de totes les normes. Aquí a Sineu ja hem presentat una moció per dur a terme aquesta modificació de manera puntual, per regularitzar i dificultar, prohibir aquest tipus d’indústria.
Ens sembla molt bé, que el PP de Mallorca, els ajuntaments de Sineu, Maria, Llubí, etcètera s’hagin manifestat en contra, però si no ho fa el que té la possibilitat de resoldre el problema, el Govern i el conseller d’Agricultura es posicioni en contra nostra. La moratòria que demanam en cap moment diu que no es pugui regularitzar la indústria. Després ja parlarem de com ha de ser.
Ho veim possible que la macrogranja sigui una realitat i que la persona que ho pot aturar en faci befa, no ens agrada.
– Creis que hi ha moltes pressions sobre el conseller des de molts de sectors perquè es construeixi la macrogranja?
– (A) Pensam que aquí darrere hi ha molts d’interessos…
– (R) Ara mateix no podem aventurar els interessos que hi ha, però així com van les coses el conseller Simonet va fer unes declaracions on va dir que no s’aturaria fent pancartes. Quan el PP de Mallorca ha vengut a Sineu a fer-se una foto de pancarta i se n’ha enrigut d’ells. Aquest home no ens dona cap seguretat ni confiança. I no podem esperar res d’una persona que no és conscient del problema que ens està creant. No un problema a nosaltres, a tothom.
– (P) Se carrega la pagesia de Mallorca!
– Quina finalitat té l’empresa presentant aquest projecte sabent que no compta amb tots els estudis i documentació necessària?
– (R) Perquè se pensava que no hi hauria aquesta mobilització. Heu de tenir en compte que una vegada que el batle de Sineu en una reunió demana que la part social es posicioni perquè si no no l’aturarem… en aquests moments veiem que no queda més remei que conscienciar a la gent. Estam parlant de 175 gallines, legals, damunt paper, que ens toquen a cada sineuer.
– (A) Al conseller, dins el Parlament li vam comentar això de les 175 gallines per habitant de Sineu, i ell va dir: Si ho miram bé toca a una gallina per cada habitant de Palma! Estam preocupats d’aquestes respostes. Ho veim possible que la macrogranja sigui una realitat i que la persona que ho pot aturar en faci befa, no ens agrada. Primer va començar xerrant de sobirania alimentària, i jo particularment ho vaig entendre com li faig el llit a aquesta persona, ens durà molts d’ous i benvinguts siguin. No ho sé…
– Heu demanat reunió amb el conseller?
– (R) L’hem demanada amb la presidenta Prohens. Amb ell que has d’anar a xerrar quan ja l’han interpel·lat al Parlament i ha dit el que ha dit… també hem de dir que els únics que han demanat per entrevistar-se amb nosaltres ha estat el PSIB-PSOE, per saber quina preocupació teníem i dir-nos el que ells farien. En cap moment van manifestar que estiguessin en contra d’una ramaderia intensiva, però sí que van veure les que quantitats de les quals parlam no són les idònies pel territori on es volen posar. Va haver-hi una empatia.
– Els dos batles del PP de la comarca (Sineu i Maria) ho tenen clar. Però realment el conseller Simonet, que és qui ha de parlar clar sembla que no. Què pot passar aquí políticament?
– (A) El que a nosaltres no ens ha agradat gens és que al ple del Consell s’aprovàs quasi per unanimitat i arriba al Parlament i ens diuen, no! A on vas! Això és enriure-se’n de la gent. I estam parlant del mateix partit polític. Si els dos batles no fan un cop de força ens aboquen a nosaltres a menjar-nos la macrogranja.
– (R) Si es fa la macrogranja el PP és el culpable. És l’únic partit que en el lloc on estava no ha fet res. Està molt bé, que els batles de Sineu i Maria estiguin amb la gent o el president Galmés que va votar a favor de la moratòria… no sé com volen pertànyer a un partit que t’enterra viu. Jo demanaria que tots els diputats representants del Pla de Mallorca rompin la disciplina de vot i votassin a favor de la moratòria. Això serien representants polítics de veres, preocupats pel seu poble. Plantejam solucions reals i efectives.
– (A) Parlam d’un greu perjudici per moltes persones. Costitx, Maria, Llubí, Sineu…
– (R) Montuïri, tenim una infraestructura que des de Sineu ha de dur aigua a Montuïri i altres pobles del Pla. A Palma beuen l’aigua de la Marineta. La duen de Llubí. Què se pensen a Palma que ve del cel?… i no plou.
– (P) A més, a Europa van en camí de llevar tot això i aquí pareix que anam l’enrevés. A tot Europa van en bicicleta, aquí llevam les bicicletes. Europa posa pegues a tot això. Primer els metges que diuen que no és normal que hi hagi un 50 % de gent al·lèrgica a ous, farina, llet. Això només té una explicació, que aquests productes tenen coses que abans no tenien. El menjar no l’hem de fer barat, l’hem de fer bo. I Mallorca és un dels llocs on no podem competir amb quantitat, amb qualitat sí. Per cada quilo d’ovina que se fan s’han de dur 12 quilos de pinso. S’ha de transportar tot això, s’han de gastar 50 litros d’aigua… ens convendria més dur-ho de fora.
– (R) Amb els turistes que arriben i els que vivim aquí, tanmateix, no aconseguirem la sobirania alimentària.
– (P) A l’edat mitjana hi havia crisis alimentàries i ja s’havia de dur menjar de fora i érem molts menys habitants.
– (R) Hi ha la mar a 360 graus! És ver que tenim un lloc que és l’enveja per poder-hi viure, però volem viure a un poble mallorquí, tenim dret a viure-hi. Volem viure així, amb el tarannà dels pobles. No volem viure a una urbanització on només van a dormir i no se fan amb els veïnats. On anirà a viure la gent que només té una casa aquí.
Aquestes notícies que surten als diaris referent als informes negatius que s’emeten són enganyoses.
– Quin és el full de ruta de la Plataforma?
– (R) El full de ruta és la sensiblització que hem fet i feim, ara acabar el diàleg polític. Estam en una situació política. I la tercera fase seria una gran mobilització social.
– (A) Que se manifestin, però no amb paraules. Perquè el president del Consell es va manifestar amb paraules i veim que ha estat no res.
– (R) Ara hi ha dues vies, les al·legacions, mocions, entrevistes i sensibilització, ja que hem vist que amb els informes que s’han fet públics la gent ja se pensa que tancaran la macrogranja. Això és pel gran desconeixement que hi ha del llenguatge administratiu. Un informe vinculant és un informe, no és una resolució administrativa. I ens hem trobat amb això: ah! o la faran?, jo me pensava que ja estava dit que no!, no!
– (A) Consider que aquestes notícies que surten als diaris referent als informes negatius que s’emeten són enganyoses, com bé diu el Conseller “de moment” són negatius i això confon a la població, és una “trampa”. De moment són negatius i quan s’hagin corregit les deficiències seran positius, per tant, la macrogranja serà una realitat. El Conseller no ens ha de fer caure en aquest parany.