El galliner va remogut. El passat dijous el PP es negava a votar a favor d’una moció dels socialistes per aturar la possibilitat de construir la macrogranja de Son Venrell a Sineu mitjançant una modificació del Pla Territorial. Moltes de les pilotes estan damunt la teulada del Partit Popular. Tot i això, dos dels primers que van alçar la seva veu contra la macrogranja foren els batles de Sineu, Tomeu Mulet i de Maria, Jaume Ferriol. Ambdós formen part del PP i obtingueren majoria absoluta en els seus municipis a les darreres eleccions locals. Amb ells vam mantenir una llarga conversa entorn de la macrogranja de Son Venrell, fou poques hores abans de la votació del Consell de Mallorca. Més enllà d’això Mulet i Ferriol parlen clar sobre el tema.
Hem dividit la conversa en set temes diferents: els inicis, la politització, l’empresa, la Plataforma, resposta del Govern, la moratòria i el futur.
Tots aquests informes que ara surten, nosaltres ja sabíem que sortirien
INICIS
“Les primeres passes que vam fer va ser unir-nos els dos ajuntaments per estudiar a fons el projecte i contractarem un equip d’enginyers per poder fer els informes tècnics corresponents i formular les al·legacions necessàries. Amb aquests informes poguérem afrontar una segona fase que va ser informar a la població amb la seguretat i amb els papers que ens havien dit els enginyers i poder presentar les al·legacions”, explica Tomeu Mulet.
Ferriol i Mulet expliquen que per fer qualsevol passa s’ha de tenir una base. “Per presentar les mocions que hem anat aprovant contra la macrogranja també hi ha una seguretat jurídica i dels tècnics que avalen aquestes passes”, segueix Mulet qui també recorda que “en paral·lel a tot això amb en Jaume ens hem anat reunint quasi cada setmana amb les diferents conselleries, i amb el president del Consell i la presidenta del Govern. Hem estat molt damunt d’aquest tema”.
“Sempre hem anat per davant —afegeix Ferriol—. De fet, i com ha explicat en Tomeu amb l’informe dels tècnics ja podíem anar allà on fos, teníem documentat si era bo o si era dolent, independentment de si vols la granja o no, teníem els papers. Tots aquests informes que ara surten, nosaltres ja sabíem que sortirien, ja que és el que deia el nostre informe. Nosaltres teníem en l’informe tots els punts desglossats on s’explicava el que està malament. Per tant, quan surten els informes negatius no ens sorprèn, perquè nosaltres ja ho teníem abans”.
“Com a batles i com administració el que no podíem fer era abans de tenir una documentació tècnica, pronunciar-nos amb un tema tan delicat”, diu Mulet. “Exacte —apunta el mariando— tu pots dir no vull la granja com a particular, però com a batle has d’estar alerta”.
El conseller d’Agricultura o el conseller de Territori no poden sortir a dir res
POLITITZAR
Pel que fa als darrers moviments sorgits entorn de la macrogranja, Ferriol assegura que “és una llàstima que s’hagi volgut polititzar. Per la nostra part no ha estat així, de fet moltes de les reunions que hem fet a Ciutat, ni les oficials ni les extraoficials hem comentat res a ningú, precisament per no polititzar-ho. L’única cosa que volem és que no es faci la macrogranja i hem de cercar les maneres legals de fer-ho. No volíem treure rèdit polític ni penjar-nos medalles. I ara la cosa ja s’ha transformat”.
“Jo estic cansat de dir-ho a la gent —diu Mulet— amb aquestes coses no et pots precipitar. Ni amb els informes, ni amb pronunciar-te, ni amb les mocions ni amb res. Tu has d’anar damunt la base tècnica i amb els tempos establerts. Precipitar-te o donar segons quin tipus d’informació t’anirà a la contra després”. “Una demanda segura de la propietat” apunta Ferriol. “El conseller d’Agricultura o el conseller de Territori no poden sortir a dir res. Si diuen, per exemple els informes seran negatius i més tard ho són… demanda segura de la propietat. A aquest home (Avícola Son Perot) li és igual contractar advocats per posar demandes, per tant, s’ha d’anar molt alerta”.
A aquest home amb els antecedents que té i tot el que ha sortit jo no li deixaria posar ni 10 gallines! Ni 10 gallines ponedores!, així de clar
L’EMPRESA
Amb els dos batles també parlarem de l’arribada d’un nou gerent a l’empresa de Manacor per impulsar i poder dur endavant aquest projecte. “El que ha volgut fer amb això ha estat rentar la seva imatge. Però pel que sembla que no vol anar a tertúlies a mitjans de comunicació tal vegada no ho tengui tan clar com pot defensar tot això”, diu Mulet.
“No va valorar la resposta social que hi havia. No es pensava mai que hi hagués una resposta tan grossa i tan unànime contra la macrogranja. L’empresa sí que va remolc, aposta han contractat aquest gerent i un periodista per rentar la imatge”, afegeix Ferriol.
“Nosaltres quan ens pronunciam contra l’empresa ho feim partint d’una base i d’uns fets, sigui a Manacor, Porreres o Llucmajor. Per tant, és mal de fer defensar que això no produirà molèsties. Quan, primer de tot, el teu projecte no ho contempla i segon quan per tot allà on tens muntat avui en dia és tot el contrari del que ens dius. De no ser així no seria a Fiscalia ni tendria multes de 200.000 euros”, diu Mulet.
“L’empresa vol fer aquesta granja per fer doblers. En cap cas és per fer un bé a la societat, ni perquè els ous que es consumeixin siguin d’aquí, ho fa exclusivament pels doblers —diu Ferriol—. Així, des del moment que tu li poses una limitació, que fa que el projecte hagi de ser més petit o el que sigui, que faci que no sigui rendible serà ell qui dirà no el faig. Ell va als doblers i serà el primer que veurà que no l’ha de fer. Ara té els informes en contra i amb això podrà adaptar el projecte? Probablement, no per això que dic, si no li surt a compte no els arreglarà”.
El batle sineuer assegura que “Aquest projecte efecte a la vida de les persones. No és una molèstia a dos veïnats amb una guarda de porcs… això efecte a la vida. Veïnats que no podran viure allà i al poble sentirem olor. Això ho perjudica tot, el turisme…”. “Pensa que la gent de Maria —apunta Ferriol— va patir durant molt d’anys l’olor de la depuradora i la planta de compost. La gent encara té aquella olor en el record i en veure un projecte d’aquestes característiques els ha recordat allò, i era normal la resposta ciutadana que hi ha hagut”.
“Econòmicament, no veig factible que demà aquest home digui en lloc de 750.000 la faré de 100.000” assegura Jaume Ferriol. “A aquest home amb els antecedents que té i tot el que ha sortit jo no li deixaria posar ni 10 gallines! Ni 10 gallines ponedores!, així de clar” diu Mulet. I Ferriol reble “si li donam permís per 10, en posarà 350”. Ara bé, si no és aquest home i ve un empresari que vol fer les coses ben fetes, l’ajudarem si pot fer un producte de qualitat”.
S’hauria de veure que els polítics van en el mateix sentit
LA PLATAFORMA
Als batles també els hi posarem damunt la taula algunes de les queixes expressades per la Plataforma en l’entrevista que els férem la setmana passada. Per això els demanarem si fan servir la resposta social per escudar-se davant el seu partit a Ciutat. La resposta dels dos, fou rotunda.
“No”. “Aquesta força social i la petició que els vaig fer d’ajudar-nos no parteix de nosaltres. És un fet que ja ens van dir els tècnics. Ens digueren per l’experiència que tenim si no hi ha una resposta social serà mal de combatre” explica Mulet qui afegeix que “en Jaume i jo abans que ningú ho sabés ja havíem parlat amb les conselleries i la presidenta del Govern i el president del Consell, i diré més, per darrere feim molta feina que no se veu”. “Ho feim sense escudar-mos amb la gent, que som noltros com a batles que no ho volem fer tampoc”. “Aquest tema era necessari que agafàs la repercussió que ha agafat, ja que això també ajuda als tècnics”, diu Mulet. “En cap moment ens hem llevat responsabilitats escudant-nos amb els veïns o la Plataforma, tot el contrari, n’hem agafada” insisteix Tomeu Mulet.
“Aquesta gent que diu ara són negatius i després seran positius? No ho sabem. No ho polititzis i no diguis el que no saps!” expressa Jaume Ferriol, “el sentit comú diu que esperis a veure el què”. “Jo entenc que ja hi ha coses que diuen els informes que no es poden solucionar”, assegura Mulet. “I el que deia en Jaume, empresarialment s’ha de veure si interessa arreglar tot això”.
“Jo crec que el plantejament que ell feia era trobar les portes obertes de totes les administracions i que li dirien vols fer això? Idò endavant. I ha topat amb l’oposició dels tècnics, dels polítics i de la societat”. El que diu en Jaume, “hi ha partit que ho volen polititzar un poc, o bastant!, i això posa més través que no ajudar”, diu Mulet.
“Si es veu que la societat va tota cap allà mateix s’hauria de veure que els polítics van en el mateix sentit. I no és per aturar el projecte, és la manera que es vol aturar. Hi ha temes legals que no els pots botar. I això ho saben, però prefereixen fer la seva estratègia política”, diu Jaume Ferriol.
El Govern passat incentivava això i la Llei Agrària ho permetia
RESPOSTA GOVERN
Així mateix, els plantejarem si és possible donar un missatge de tranquil·litat a la societat, davant la manca de claredat dels missatges que transmet, per exemple, el conseller Joan Simonet. “L’oposició pot dir el que vulgui, els que estan al Govern han d’anar molt alerta per no invalidar informes o guanyar-se demandes. L’administració s’ha de pronunciar mitjançant els informes, i tots van en contra. Per tant, Govern o Consell estan en contra, en conseqüència, ja s’han pronunciat, però els representants no poden dir segons què” diu Ferriol qui afegeix que “això no vol dir que demà pugui sortir el conseller o a dir-ho perquè ja ha arribat el moment que ho pot dir. Com noltros, els batles, que vam esperar a tenir l’informe dels tècnics per parlar”.
“Noltros ens hem pogut pronunciar molts clars i altres no” diu Mulet. “El conseller ha de defensar l’agricultura i la ramaderia i això no és agricultura, el sector ho diu. El sector està en contra d’aquesta macrogranja. Això no és ramaderia, això és una indústria que fa més mal que bé a l’agricultura i als petits agricultors. Per tant, és normal que no es pronunciï, ja que té les mans fermades”, explica Ferriol.
Aquí, una vegada introduït el sector els hi demanam per la manca de pronunciament referent a la macrogranja de l’entitat agrària ASAJA, més vinculada al Partit Popular i d’on han sortit conseller d’Agricultura com Biel Company o Joan Simonet. “Les altres no han dit res tampoc” diu de seguida Mulet. I quan li recordam la roda de premsa a la Pimem d’Unió de Pagesos i Apaema és Ferriol que diu “jo me pensava que ASAJA també s’ha pronunciat. De totes maneres jo he parlat amb les tres organitzacions agràries (Unió de Pagesos, UPA-AIA, ASAJA) i totes estan en contra d’aquesta, d’aquesta macrogranja, ja que veuen que fa més mal que bé al fora vila. I totes elles coincideixen a assenyalar que no és el moment de prohibir a escala general. Recordem que venim d’una Llei Agrària que es va fer el 2019 i que s’ha demostrat que es va fer malament, no es va pensar amb les conseqüències que podia tenir. Així que ara s’està començant a pensar a fer una reforma o una nova llei agrària. I serà el moment de dir el que volem a fora vila, no el moment de prohibir. I qui ho ha de dir són els experts en el sector, les organitzacions agràries. Ens hem d’asseure i mirar com volem el fora vila. En saber el que volem tota la resta quedarà defora”.
“Hem de veure que volem i tenir unes granges adaptades al territori i a les illes que tenim”, assegura Mulet. “S’ha de pensar molt bé —indica el batle de Maria—, la legislatura passada es va fer la direcció general de Sobirania Alimentària i el que cercava era això. Clar, tot el que es consumeixi que se faci a Mallorca. Tu no penses que et vengui un projecte d’aquests, però allò, el Govern passat incentivava això i la Llei Agrària ho permetia”.
No podem fer una moratòria per aturar això, ens posarà un plet i el guanyarà
MORATÒRIA
“No pensen amb les conseqüències de la moratòria. Si fas la moratòria fas aquest home, l’empresari, el més feliç del món, ja que guanyarà el mateix sense fer la granja amb la demanda que et posarà. D’exemple tenim totes les urbanitzacions que encara ara pagam per moratòries urbanístiques. No podem fer una moratòria per aturar això, ens posarà un plet i el guanyarà, no té sentit” diu Ferriol.
En aquest punt li plantejam si fer la moratòria en aquest punt inicial seria tan elevat el cost per l’administració. “No sé si seria un milió o 25, no en tenc ni idea, però aquest home ja ha mogut papers i ha demostrat la intenció de fer la macrogranja. Per tant, si li atures i no li dones opció a la tramitació posarà una demanda i ja la té guanyada”, diu Jaume Ferriol, qui continua dient “quin seria el cost? Ni idea, ho diria un jutge”.
“Abans de prendre decisions i fer una moratòria, per exemple, hem de pensar que ens durà això. A veure si serà pitjor”, diu Ferriol. “El més important és pensar que volem per les nostres illes i tenir una normativa clara, ja que si no sempre estarem amb el mateix, vendrà una empresa i plantejarà un projecte d’aquests i ja tornarem a nedar” diu Mulet. “Un projecte com aquest de la macrogranja de Son Venrell no s’ha de poder fer enlloc de les Balears, però un altre tipus de projecte s’ha d’estudiar”, afegeix Ferriol.
El dia de demà jo he de viure a Sineu i en Jaume a Maria, no serem batles i hem de viure aquí… això va en contra de tu poder viure
FUTUR DEL PROJECTE I PERSONAL
“El projecte ara està aturat a l’espera de tots els informes. Sortiran més informes negatius… i alguns de pes. Ho sabem, com hem dit per la feina que ja ens van assenyalar els nostres tècnics. Per tant, pot passar que no es tramiti, ja que no hi ha res a fer o que tengui tantes pegues que sigui ell qui renunciï al projecte”, diu Ferriol qui encara afegeix que “el nostre objectiu és que no es faci la macrogranja sigui per iniciativa seva o per l’Esperit Sant, m’és igual, l’objectiu és que no se faci. Ni penjar medalles ni res, que no se faci la granja ni a Sineu ni enlloc de Mallorca!”
Finalment, posam damunt la taula la possibilitat que es faci la macrogranja i el seu futur polític. Ambdós asseguren que es tornarien i fan comptes presentar-se una altra vegada a la batlia, però “jo no contempl en cap cas que la macrogranja es faci” diu Ferriol. El batle sineuer diu “jo com en Jaume la meva intenció, de moment, és tornar-me a presentar i no veig la macrogranja feta. Crec que la nostra posició ha estat claríssima i crec que a Palma ens han entès i veuen la nostra preocupació. Fins i tot, altres partits i gent d’altres ideologies tenen clar que hem fet i feim tot el que podem per evitar aquesta construcció”.
“Hi ha un tema molt important, al poble farem coses bé, agradaran més o menys, però això és una cosa que el dia de demà jo he de viure a Sineu i en Jaume a Maria i no serem batles i hem de viure aquí, i patirem les conseqüències d’això, per tant, com a sineuers i mariandos no ho volem, més enllà de la batlia, motiu més de pes no hi pot ser, va en contra de tu poder viure”.