Els bunyols “secrets” de les bunyoleres del Pla, tots n’hem de menjar

J.Socies / J.M.Sastre

Avui són les Verges, tots hi hem d’anar, de bunyols amb sucre hem de berenar. Aquesta cantarella es repetirà avui arreu de l’Illa. Molts centres escolars del Pla de Mallorca diran la cançó. Però més enllà de la tradició religiosa i aquells fets de santa Úrsula i les onze mil verges, hi ha una tradició gastronòmica ben redona, els bunyols i són moltes les persones que tenen una recepta secreta que no volen dir a ningú i que fan a amics, familiars, coneguts. Altres com les dues protagonistes amb què encetam aquest reportatge munten parada des de fa anys i despatxen bunyols a diferents indrets de la comarca.

A Vilafranca, a la carretera de Palma número 117, damunt el portal, dos cartells ben visibles criden als passants: “Bunyols”. Allà Francisca Verger Jaume, fa i ven bunyols amb l’ajuda de la seva filla i la nora que, quan poden, li duen la intendència: pesar, embossar i altres tasques. “Visc a Vilafranca, però som de Montuïri i ma mare era molt bona cuinera i m’ensenyà la recepta i també en vaig aprendre d’una dona de Vilafranca i d’aquestes dues he fet la meva i em va molt bé”, explica. Na Francisca despatxarà bunyols des de la segona setmana de setembre fins dia 10 de novembre. La bunyolera aprofita bé la temporada: “Les dues darreres setmanes de setembre només faig els caps de setmana, en començar octubre cada dia de les onze del matí fins a les set o les vuit de l’horabaixa i així fins dia 10 de novembre”.

Pel que fa als clients, ja és ben coneguda: “N’hi ha de pas, estrangers que viuen aquí, gent de Vilafranca i altres pobles com Sant Joan, Sant Llorenç Artà, Cala Rajada, Lloseta”, enumera. Lògicament, no vol contar els detalls de la recepta, però sí que ens avança quina és la clau per fer uns bons bunyols: “Un dels secrets és la pasta que és molt delicada tant pel foc per com quan la fas i el secret principal és que ho faig tot de primera qualitat. La farina dels “menets”, els ous d’aquestes gallines que surten per defora, i patata que ara duim de sa Pobla. El principal és la qualitat els productes”, assegura. Això i tenir bona mà perquè, com ens explica, “la meva filla m’ha d’agafar el relleu, però no li acaba d’anar bé. Quan saps agafar el bunyol llavors el que costa molta pena és amollar-lo, aprendre a amollar-lo, és important tenir bona mà”. Pel que fa al preu, l’any passat ja va haver de pujar dos euros de 18 a 20 euros el quilo per la pujada de preus especialment de l’oli i enguany el butà ha augmentat 5 euros.

Ben a prop, a Porreres ven bunyols al carrer Santa Creu, a prop de n’Hereveta, Ventura Picó, de cas Murer. Li ve de tradició familiar. “En feia mon pare, després la meva germana i ara jo. La recepta és de mon pare que la degué aprendre de la meva padrina. Jo fa devers 30 anys que faig bunyols”. Explica que “noltros vàrem haver de començar a fer bunyols perquè a mon pare, Jaume Picó, va perdre un dit i ja no podia fer bunyols perquè li queia la pasta i en vàrem haver d’aprendre noltros”. Per a Ventura el secret “és fer una bona pastada i fer-ho a mà, res de màquines. Noltros en feim sense lactosa perquè no caigui malament”. Ventura serà en aquest lloc fins dimarts dia 22 d’octubre “de nou a nou” perquè ella sí que és bunyolera ambulant. La poden trobar a fires com la del seu poble que és el diumenge vinent, dia 27. I anuncia que la nit de Tots Sants, dia 31, donarà bunyols de franc a Porreres a tothom que hi vagi desfressat.

Més enllà dels particulars hi ha les associacions que es posen el davantal per mantenir la tradició dels bunyols al Pla de Mallorca. Així, aquests dies hem vist l’Obra Cultural Balear de Maria de la Salut o les corals Mont-lliri de Montuïri o la Coral Sor Francinaina Cirer de Sencelles que han pastat la tradició.

També en fan aquestes dues associacions, escoles o particulars que aprofiten per a elaborar aquest dolç que s’acompanya, en general, amb sucre o mel. A la gastronomia hi va lligada una tradició immaterial, les serenades que es canten la Nit de les Verges. Unes bauxes que fins fa uns anys eren més habituals. Ara ja són pocs els pobles on s’apleguen un grup de persones per cantar. Aquest fet, tal vegada fa que les corals d’alguns pobles siguin qui conserven aquesta tradició de fer bunyols.

En el cas de Maria de la Salut la festa bunyolera comptà amb l’ajuda de mans expertes que pastaren i demostraren la seva manya en tirar la pasta dins l’oli bullent i que tots sortissin amb forat. A Maria la recepta que han seguit ha estat la següent: