Joan Català Jordà, de can Sebastià Català, (Sant Joan, 1994) és professor d’Educació Física als Cicles Fisicoesportius de la Cooperativa d’Ensenyament Es Lledoner. Ben aviat el ple de l’Ajuntament de Sant Joan formalitzarà la seva renúncia com a regidor de l’equip de govern després de quasi un any i mig de feina al capdavant de les àrees de cultura, festes i esports. En una mostra d’honestedat contà a TotPla que se’n va perquè no s’hi pot dedicar al cent per cent. “A mi m’agrada fer les coses amb tota l’energia i l’entusiasme i per res vull ser un regidor passiu”, digué.
– Podem dir que sou un exemple de jove del Pla compromès i sembla que a Sant Joan no en manquen, com veis la implicació dels joves del poble i la comarca?
– No crec que es tracti de ser o no ser un exemple, en general, qui més qui manco té la seva vida més que ocupada en temes professionals, familiars, socials o d’oci. És ver que crec que de cada vegada trobes menys persones amb ganes d’organitzar coses de forma altruista o d’estar al capdavant de responsabilitats que suposen maldecaps a canvi “de res”. Al final, si prenem consciència de la realitat d’avui en dia, crec que ho podem arribar a entendre per les feines mal pagades, el preu dels lloguers i la compra d’habitatges pels núvols, entre d’altres. Per tant, cadascú ha de ser exemple per ell mateix i actuar en coherència amb el que creu que necessita i li agrada fer.
– Sou president, coordinador, jugador i entrenador del CE Sant Joan, el municipi té futsal, però no futbol, ho veis com un fet particular? D’on ve aquesta tradició de futbol sala?
– El futbol sala a Sant Joan és evident que està més que arrelat, evidentment, gràcies a la bona feina que han fet durant molts d’anys fins a l’actualitat els diferents responsables i dirigents que han estirat perquè es potenciï aquest esport al poble. Tot i això, si he de ser sincer, si l’any que ve tenguéssim camp de futbol segur que el futbol sala passaria a un segon pla. Et pos un clar exemple, cada any hi ha jugadors i jugadores del nostre club que ens abandonen per passar de futbol sala a futbol gespa, en canvi, a la inversa, les podem comptar amb els dits d’una mà. És normal, el futbol és l’esport per excel·lència, però, personalment, crec que els santjoaners i santjoaneres tenen sort de què a Sant Joan només hi hagi futbol sala, l’experiència és molt més competent que el futbol, sense cap dubte. Parlo d’espais reduïts, més presa de decisions i més ràpida, més experiències, etc.
– Com va ser que vàreu fer la passa d’implicar-vos en política? Vàreu entrar directament a la primera línia, és a dir, anar a llistes o ja dúieu certa trajectòria?
– M’agrada dir que estic o he estat implicat en política local, no en política. És per això que hi he estat en primer pla, perquè Sant Joan és casa meva, i si no estimam ca nostra, poca cosa ens queda en aquest món. Em vaig implicar per primera vegada en política local a les eleccions municipals del 2019, perquè em feia il·lusió el projecte, hi havia ganes de fer coses pel poble, entre d’altres. I a les passades eleccions, la il·lusió era desbocada, un grup de persones increïbles i les ganes de fer coses pel poble multiplicades per cent.
– Vos pensàveu formar equip de govern i entrar a l’Ajuntament? Com era l’ambient preelectoral?
– Dins el grup hi havia diversitat d’opinions, jo era del costat optimista, però no m’imaginava el que vàrem aconseguir. Crec que la conclusió és que vàrem ser capaços de transmetre al poble les ganes i la il·lusió que teníem d’entrar. Al final, era l’objectiu, formar part de l’equip de govern i començar a fer feina!
– L’equip de govern i vós com a regidor de festes vàreu treure a votació el fet d’amollar coets o no, un tema que ha dut certa polèmica per tot el que passà posteriorment, com ho heu viscut? Vos heu sentit tot sol en algun moment amb aquest tema?
– Tot sol? Per res del món m’he sentit tot sol, tot el contrari. Al final, amb el tema dels coets estic convençut que vàrem encertar fent la consulta popular, el debat està servit, hi ha una diversitat d’opinions clara i evident. Després, tot el que s’ha dit i fet pel poble ja és un altre tema, com he dit abans, cadascú hauria de voler ser, com a mínim, un exemple per ell mateix. I com he dit altres vegades, mentre es queixin de què feim consultes populars i no d’altres coses, tal vegada és perquè la feina que interessa més està anant per bon camí.
– De les àrees que heu gestionat i les iniciatives que heu tirat endavant, de quina o quines n’esteu més content? Alguna que no faríeu o que faríeu d’una altra manera?
– En faig una valoració més que positiva, al final s’ha continuat fent una feina pensant amb el poble, amb les necessitats, les tradicions i el que crèiem més oportú. No em quedaria amb res en concret, només vull donar gràcies a tothom que m’ha donat un cop de mà per tirar endavant tot el que hem fet, i anticipar-me a agrair tot el que es continuarà fent.
– Vàreu mencionar que aviat sortirà el profit de la feina feta per aquest equip de govern, què destacau de tot el que vendrà?
– No vull destacar res en concret, crec que ja van sortint coses a la llum i amb el pas del temps n’aniran sortint més. Com és obvi, tenc una confiança plena amb l’equip de govern i les capacitats del grup, són increïbles els companys i les companyes, estan fets d’una altra pasta.
– Passant a la comarca, com veis el sentiment de pertinença? Pensau que entre els joves existeix aquest sentiment?
– El sentiment de pertinença de Mallorca, en general, crec que deixa una mica a desitjar, he tengut la sort de viure a Catalunya (Vic) i és ver que no es pot comparar l’un amb l’altre. Aquí no feim ni una passa endavant ni enrere, conformistes totalment. I el Pla en concret, em transmet el mateix.
– Teniu rivalitat amb algun municipi ja sia d’ara o de les que venen d’antic?
– No, crec que no tenim desavinences amb altres pobles. Personalment, tenc bones relacions a més d’un poble del voltant i és un plaer.