Miquel Tomàs Burguera (Porreres, 1983) és llicenciat en Geografia per la UIB i doctor per la Universitat de Saragossa. Va treballar un temps a MeteoFrance, a Tolosa, i fa dos anys va començar a treballar al que avui en dia és l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les illes Balears – RiscBal. Mediàticament, tal vegada, el recordareu per la seva etapa com a home del temps a [M], Televisió de Mallorca. Ens explica que “he centrat gran part de la meva carrera en la recerca en climatologia. M’he centrat especialment en l’estudi de sequeres, però també en l’anàlisi d’impactes, tant del canvi climàtic com de fenòmens extrems, en el cicle hidrològic”.
— Miquel, per quin motiu decidireu estudiar geografia i com arribàreu a la meteorologia?
— Vaig estudiar geografia un poc tard, vaig començar amb vint-i-cinc anys, quan ja havia fet un temps de feina en temes de seguretat informàtica. Però entre que la feina no m’apassionava i que les tempestes i la neu m’agradaven de cada vegada més, vaig decidir-me a fer un canvi. Diversos companys de curolles meteorològiques havien estudiat geografia, i em van convèncer que era una bona opció per jo. I la veritat que estic molt content d’haver estudiat aquesta carrera. Respecte com arrib a la meteorologia, és un camí llarg en el meu cas. No soc el típic cas que de petit ja m’agradava, sinó tot el contrari, perquè jo plorava de valent quan plovia, tenia pànic. Però a poc a poc la cosa va anar canviant, fins a arribar on som ara.
— Quina és la vostra feina en aquests moments?
— Ara mateix faig feina a l’Observatori de Riscos Naturals i Emergències de les illes Balears – RiscBal. L’objectiu principal és crear un sistema d’alerta primerenca i gestió d’Emergències enfront de riscos naturals, traslladant el coneixement científic cap aquesta gestió. De moment, el risc d’inundacions és amb el que hem treballat més, però també anam fent coses amb altres riscos naturals que afecten les illes Balears, com els moviments gravitacionals. Entre altres eines s’ha creat una aplicació de mòbil, que podeu baixar-vos, que es diu RiscBal-App i que permet consultar l’estat actual a diversos torrents de les Balears en temps real. A més, un dels temes amb què faig feina dins RiscBal és amb generar prediccions a curt termini i en temps real de l’evolució de l’estat dels torrents, per poder-nos anticipar a possibles desbordaments o inundacions.
— La gent, el poble, hem perdut aquells referents, aquelles senyes, per saber la previsió del temps. Hem de mirar més al cel?
— No només hem perdut el referent del cel, també el de la terra que trepitjam i l’entorn on vivim. Més que mirar més, jo diria que hem d’observar. A vegades això exigeix calma i canviar una mica el ritme de vida que duim avui en dia. O bé, a vegades bastaria deixar una estona el mòbil i fixar-se amb el que veim. Com a geògraf, però també com a ciutadà, crec que és molt important conèixer l’entorn en què vivim. Conèixer les senyes del cel, a més, va molt bé per saber com planificar el dia. Tot i que he de reconèixer que jo de senyes tradicionals no en som un expert.
— El que hem vist al País Valencià serà de cada vegada més freqüent?
— Aquí hi ha una doble component. Per una part, les pluges extremes d’elevada intensitat són, i sembla que seran de cada vegada més freqüents per mor del canvi climàtic. Per altra banda, com a societat, estam molt exposats al risc d’inundació a causa de l’ocupació territorial que hem fet les darreres dècades. Desbordaments que fa 50/60 anys afectaven només zones rurals, ara arrosseguen cotxes i inunden pobles i ciutats. Dins aquest context, un sistema d’alerta primerenca és fonamental. No és realista pensar a eliminar totes les construccions que estan dins zones inundables. Per això necessitam sistemes que permetin avisar a la població per mirar de minimitzar els impactes negatius d’aquests episodis, ja que sabem que es repetiran.
— Tècnicament que va passar amb la DANA d’aquell horabaixa del 29 d’octubre?
— Va ploure molt, més de 600 mm a les zones de muntanya on neixen les rambles i rius que desemboquen devora València. Són registres molt importants, però no extraordinaris, en el sentit que al País Valencià succeeixen cada poques dècades. Evidentment, els rius van dur una crescuda molt important, provocant grans inundacions. En coincidir amb un moment del dia amb gran mobilitat (el retorn de la feina cap a casa) els impactes van ser molt greus. Tal vegada el fet que arribés una crescuda com aquesta a una zona on pràcticament no havia plogut va agafar la població un pèl desprevinguda. Per això hauria estat molt important que l’alerta a la població hagués arribat amb més anticipació. Per desgràcia, estam molt acostumats a reaccionar quan el desastre ja ha passat, però ens hem d’enfocar a actuar abans que succeeixi.
— Es parla molt de la construcció en zones inundables. Si l’aigua té memòria per quin motiu no en tenim els humans?
— En general, els espais inundables són molt atractius per l’ocupació humana. Per una part, el sòl que s’hi deposita inundació rere inundació és molt fèrtil, afavorint una elevada productivitat agrícola. Per altra banda, són zones planes on edificar resulta molt més econòmic que a altres indrets. A més, hem d’afegir que moltes d’aquestes zones estan a prop de grans ciutats, constituint la seva zona d’expansió natural. Més que la seva ocupació agrícola, la mala decisió ha estat ocupar aquestes àrees de manera intensiva.
— Al Pla de Mallorca també recordam terrenys inundats, però oficialment no tenim zones inundables on s’hagi d’evitar construir, o sí?
— Al Pla no tenim cap zona definida com d’Alt Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSI). Actualment, està en fase de revisió d’al·legacions una cartografia de zones inundables elaborada pel Govern balear, i aquesta cartografia sí que inclou l’estudi de diverses zones inundables del Pla.
A més, tots els que hi vivim coneixem indrets on hi ha problemes quan plou molt. Majoritàriament, podem xerrar de carreteres, però també hi ha qualque nucli de població que de tant en tant té petits problemes, com hem vist a Porreres ja diverses vegades els darrers anys.
— Inundacions a la tardor, incendis a l’estiu… ens hem d’adaptar a la nova realitat o la podem combatre?
— Jo diria que les d’inundacions i els incendis no suposen una nova realitat, sinó que són característics del lloc on vivim. El que passa que els canvis territorials de les darreres dècades incrementen els impactes d’aquests episodis. Els incendis, per exemple, es veuen afavorits per l’abandó agrícola i la manca de gestió forestal. Endemés, hi hem d’afegir el canvi climàtic. Amb temperatures extremes cada cop més freqüents i pluges intenses més freqüents, que poden afavorir que aquests fenòmens incrementin la seva recurrència.
— Quina possibilitat tenim que puguin ploure 600 litres en un dia al Pla de Mallorca?
— No m’agrada fer servir la paraula impossible, però és un fet molt improbable. Jo no hi pensaria gaire en aquesta possibilitat. De fet, els 600 mm en un dia és un llindar que fins avui en dia no s’ha registrat mai a les illes Balears. Grans episodis d’inundació a Mallorca com el de 1989 o el 2018 a Sant Llorenç, van registrar valors màxims entre 200 i 300 mm. El que sí que sabem és que al Pla tenim amb certa freqüència registres de 100 mm o superiors, ja sigui amb un dia de pluja d’hivern, o amb una tempesta intensa. I com ja hem comentat abans, al Pla hi ha zones que donen problemes quan plou de manera intensa. Una de les particularitats del Pla és que a molts d’indrets la xarxa de torrents no està gaire desenvolupada de manera natural, per la qual cosa trobam molts d’indrets amb tendència a acumular aquesta aigua, i per això trobam síquies i albellons per tot. Ja que els nostres avantpassats necessitaven donar sortida a l’excés d’aigua que s’hi podia acumular.