Les xarxes socials ens van dur a conèixer una al·lota porrerenca amb milers de seguidors, el motiu? Els seus tutorials de costura. Bàrbara Barceló-Llull, va néixer fa 36 anys a Porreres. Na Bàrbara és científica, va estudiar física i es va doctorar en oceanografia. Treballa en l’estudi dels corrents marins, participa en diferents investigacions, siguin en l’àmbit local o a escala internacional. Aquí a les Balears ens explica que “estudi el transport d’ous i larves de diferents espècies de peixos, com el raor, per avaluar l’efectivitat de les àrees marines protegides, i també particip en una investigació sobre ones de calor marines”. Així que això de la costura és una de les seves aficions. Però és que d’aquesta n’és tota una influenciadora (influencer). Fa uns anys va obrir un canal de YouTube on ensenyava a cosir roba d’una manera molt senzilla. Va publicar més de 180 vídeos i “ara mateix el meu canal segueix tenint bastant d’èxit, ja que els vídeos segueixen estant disponibles”, ens explica. Ara, na Bàrbara segueix cosint, “m’agrada molt, però ja no public vídeos a YouTube, du molta feina i ara estic cent per cent centrada a gaudir de la maternitat al màxim. Però m’encanta cosir i mostrar les meves creacions, i m’agrada estar connectada amb altres cosidores, així que som bastant activa a Instagram“.
– Vos dedicau a la moda? Com vàreu començar?
– Me vaig aficionar a la costura l’any 2016, quan estava fent el doctorat a Gran Canària. Per casualitat un dia vaig veure que l’Ajuntament d’Arucas, el poble on vivia, oferia uns cursos de costura. Me vaig apuntar, però havia d’esperar un mes per començar les classes. Així que vaig entrar a Google i vaig descobrir la meva font d’inspiració principal: el bloc “La Porta Màgica” de na Tatiana Supervia. Na Tatiana mostrava al seu bloc com cosir roba sense patrons ni complicacions, d’una manera supersenzilla. La roba que cosia era molt original i la lluïa d’una manera única. Feia publicacions mostrant tota la roba que cosia només amb 20 €, o mostrant el que podia cosir amb 3 metres de tela. Era una meravella, me va marcar moltíssim! Na Tatiana és una inspiració immensa per mi, li tenc molta d’estima, i ara tenim una amistat preciosa des de la distància, inclús ens hem pogut veure en persona unes quantes vegades.
Després vaig començar a anar a classes de costura amb la meva mestra Amparo. M’agradava molt anar a classe amb ella i les meves companyes. Ens ho passàvem genial i aprenia molta tècnica. Fèiem patrons, aprenia a cosir cremalleres, colls, etc. Però jo en paral·lel seguia cosint roba sense patrons, a la meva manera i amb teles de cortina! Que eren les teles més econòmiques que podia trobar. N’Amparo em recolzava molt, deia que així és com s’aprèn més, cosint sense por. Va ser molt divertit i m’ho vaig passar genial aquells primers mesos amb elles! Les record amb molt d’afecte.
Me vaig aficionar a la costura l’any 2016, fent el doctorat a Gran Canària. L’Ajuntament d’Arucas, el poble on vivia, oferia uns cursos de costura
– Com varen ser els vostres inicis a les xarxes socials?
– Poc després de començar a cosir vaig obrir un bloc on mostrava les meves creacions. En aquell moment eren molt populars els blocs, hi havia moltes cosidores que en tenien i era una font d’inspiració meravellosa. A més, interaccionàvem molt i varen sorgir molt bones amistats. Després vaig començar a publicar tutorials a YouTube. Per jo era com una prova, anava publicant vídeos i ja veurem com va. Cada setmana publicava un tutorial nou (era moltíssima feina, però m’agradava molt i el meu home m’ajudava moltíssim) i a poc a poc el meu canal va anar creixent. Era molt gratificant perquè la gent que me seguia era superagraïda i afectuosa, me veien de moltes parts del món, era genial! M’agradava moltíssim i va ser una aventura que vaig gaudir molt, estic molt contenta d’haver pogut viure aquesta experiència. A Instagram vaig començar com a suport al canal de YouTube. Allà avisava cada pic que publicava un nou tutorial a YouTube i mostrava fotos de la roba que cosia. A poc a poc Instagram va anar substituint el bloc. Ara no public a YouTube, però sí que seguesc mostrant tot el que cus a Instagram.
– Tant al canal de YouTube com a Instagram teniu molts de seguidors. Vós considereu una influenciadora? Com heu arribat a tenir milers de seguidors?
– Me sembla graciós parlar d’això perquè no me consider una “influencer”, però és ver que la gent que me segueix me fa molt de cas i m’aprecia molt, estic molt agraïda. Crec que a totes ens inspira seguir a altres cosidores, és una manera d’estar unides per una afició malgrat la distància.
Dit això, entenc la pregunta i som conscient de la influència que pot tenir una persona amb tants de seguidors. Per aquest motiu vaig decidir fer una sèrie de vídeos a YouTube on parlava de la meva feina com a científica. La gent que me segueix sap que som cosidora, però també científica i ara també mare, i també sap que tenc un home meravellós que me recolza en tot. Crec que és molt important que hi hagi referents, per les nines i també pels nins. “No podem ser el que no podem veure” diuen, i a mi m’hagués encantat de petita veure que una vida diferent era possible.
Podeu veure la sèrie de vídeos aquí.
– D’on són els vostres seguidors?
– De moltes bandes! Quan publicava a YouTube, hi havia gent que me seguia des de Porreres, i que quan me veien pel poble m’aturaven i m’ho deien, i també trobava gent a Palma quan anava a comprar teles. Sempre que me trobava alguna seguidora m’empegueïa una mica, però rebia l’afecte que em volien mostrar i m’il·lusionava molt. A YouTube me segueix gent majoritàriament d’Espanya i de Mèxic, però també d’altres països de Llatinoamèrica i d’Estats Units. Sempre m’han donat molt de suport i llegesc els seus comentaris amb molta il·lusió. Ara només public a Instagram, i hi ha gent que m’escriu per dir-me que m’enyoren a YouTube. Jo també els enyor, però ara mateix no puc seguir publicant vídeos.
Sempre que me trobava alguna seguidora m’empegueïa una mica, però rebia l’afecte que em volien mostrar i m’il·lusionava molt
– Veneu les creacions o només feis els tutorials?
– Només cus per jo i per la meva família.
– Antigament, això del DIY era més habitual, no? Ara la gent prefereix comprar la roba barata i quan no va bé… tirada. Què en pensau d’aquesta “moda”?
– És una pena que la roba es valori tan poc. El model de consum actual és insostenible i molt contaminant. Hauríem de comprar molt menys i donar més ús a la roba que compram.
– La gent de Mallorca vestim bé?
– La gent vesteix bé sempre que vesteixi el que li agradi. No crec en maneres de vestir “bé” i “malament”.
– Passant al caire més personal, no viviu a Porreres, quants anys fa? Hi anau molt? Enyorau el poble?
– No visc a Porreres des de fa uns 12 anys, quan vaig anar a viure a Palma per feina. També he viscut a Gran Canària, a Mèxic i als Estats Units. Me sent cosmopolita, però sempre dic amb orgull que som de Porreres.
A Porreres hi anava molt a veure els meus padrins. Gaudia de passar dies sencers amb ells, anàvem a fer una volta per fora-vila, compràvem per torrar i sopàvem devora la foganya. La meva padrina era una gran narradora i a mi me fascinava escoltar les seves històries. Ara ja no hi són, i els enyor moltíssim.
– Quan vàreu començar hauríeu imaginat mai tenir aquest èxit?
– No! Ha estat una meravellosa sorpresa rebre tot aquest suport. Estic molt agraïda.
Quan vaig acabar la carrera no tenia feina i ho vaig passar malament, era l’any 2011 i estàvem en plena crisi econòmica
– Com arriba una jove del Pla a doctorar-se amb oceanografia? Quin camí s’ha de seguir per ser una oceanògrafa?
– A mi sempre m’ha agradat estudiar, i m’agradaven molt les matemàtiques i la ciència. Vaig estudiar la llicenciatura de física, però va ser una decisió de darrer moment. Abans estava considerant estudiar biologia marina o ciències del mar, però me n’havia d’anar a fora i no era possible en aquell moment. Així que vaig decidir estudiar física a la UIB. Els dos darrers anys de la carrera els vaig fer a la Universidad de Salamanca perquè allà tenien moltes assignatures de meteorologia i a mi me feia ganes especialitzar-me en una física més aplicada. Quan vaig acabar la carrera no tenia feina i ho vaig passar malament, era l’any 2011 i estàvem en plena crisi econòmica.
Un dia, totalment per casualitat, una amiga meva de Porreres va conèixer a una oceanògrafa física d’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) i li va parlar de mi. Me va donar el seu contacte i ens vam reunir. Des de llavors aquesta oceanògrafa és la meva mentora principal i li estic immensament agraïda per haver-me donat l’oportunitat de fer feina amb ella. Vaig començar desenvolupant un primer projecte d’investigació amb ella i un altre oceanògraf, vaig aprendre a programar, a escriure resultats científics en anglès i vaig fer el màster de física a la UIB. Després vaig aconseguir un contracte per fer el doctorat en oceanografia a la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Vaig estar tres anys i mig allà, i vaig aprendre molt. Durant aquest temps vaig aconseguir dues beques per anar d’estada a Mèxic durant 4 mesos cada pic. Vaig defensar la tesi doctoral el 2017 amb mencions “Cum Laude” i “Doctora internacional”. Després vaig tenir un contracte postdoctoral a IMEDEA durant un any i a finals de 2018 vaig començar un contracte postdoctoral a la University of Washington, a Seattle (Estats Units). En acabar aquest contracte vaig poder tornar a l’IMEDEA i vaig estar liderant durant 3 anys una tasca d’un projecte europeu que tenia participació de 55 centres de tot Europa i un finançament total de 12 milions d’euros. Ara tenc un contracte finançat pel programa Vicenç Mut del Govern Balear.
Estic molt contenta de tot el que he anat aconseguint, i de totes les oportunitats que he tengut. Quan entrava el primer dia a la Universitat de Washington no podia deixar de pensar amb els meus padrins. Som neta de pagesos, gent molt feinera que van esforçar-se molt per poder donar una vida millor a les seves filles. I jo, la seva neta, una al·lota de Porreres normal i corrent, estava entrant a la Universitat de Washington, la millor universitat en oceanografia del món en aquell moment. El seu llegat és el nostre esforç.
– Ens deis que treballau en diferents estudis. Podem dir que són efectives les reserves marines?
– Les reserves marines són efectives, clar que sí, i molt importants per la conservació de la biodiversitat i pel manteniment d’una pesca sostenible. El que noltros volem és quantificar el benefici que aporten les reserves marines i estudiar el seu impacte. Els peixos de dins les reserves marines ponen ous, que són transportats pels corrents marins a altres zones. Estudiant la trajectòria que segueixen els ous, i després les larves, podem saber si els peixos que hi ha dedins les reserves marines aporten ous a regions fora de les àrees protegides, o si se’n van a altres reserves marines. Volem estudiar con funcionen les reserves marines en conjunt respecte al transport d’ous i larves de diferents espècies de peixos (raor, anfós, cap-roig, etc.). Però dedins les àrees protegides hi ha moltes altres espècies marines, i, per tant, la seva efectivitat es pot estudiar des de moltes perspectives diferents.
Les reserves marines són efectives, clar que sí, i molt importants per la conservació de la biodiversitat i pel manteniment d’una pesca sostenible
– I pel que fa a les ones de calor marina, es comporten igual que a la terra?
– Sí, més o manco, el que passa a l’oceà és un reflex del que passa a l’atmosfera. Fixa’t que el 90% de l’excés de calor que hi ha a la Terra a causa de les activitats antropogèniques és absorbit per l’oceà! Així que la Terra s’està encalentint pel canvi climàtic, però sobretot l’oceà està absorbint aquesta calor. Un oceà cada pic més calent implica més energia i més humitat a l’atmosfera, que es tradueix en tempestes cada pic més fortes.
El Mediterrani, a més, és un cas particular, perquè s’està encalentint molt més que l’oceà global. El que noltros estam investigant és la freqüència i la intensitat de les ones de calor marines en el Mar Balear. En particular el que feim és mirar molt prim i veure com varien els resultats emprant diferents mètodes per detectar ones de calor marines. Tradicionalment, les ones de calor es detecten com un llindar constant de temperatura que se sobrepassa, sense tenir en compte que l’oceà s’està encalentint. Per tant, si l’oceà s’està encalentint, emprant la definició tradicional d’ona de calor marina, arribarà un dia que sempre estarem dedins una ona de calor marina perquè sempre sobrepassarem aquest llindar. Noltros comparam les ones de calor marines detectades amb el mètode tradicional, amb aquelles detectades amb altres mètodes nous que sí que tenen en compte que l’oceà s’està encalentint. Aquest estudi s’enviarà aviat a una revista científica, i haurem d’esperar que els revisors i les revisores el revisin bé i l’acceptin per poder comentar els resultats.
– Quin és l’estat de salut actual de la mar?
– Bona pregunta! Això és precisament el que volem saber noltros per tal de protegir-la millor. I ho feim a través de la investigació científica, emprant observacions i models oceànics. A més, la necessitat de monitorar i entendre els oceans està ara molt present en l’agenda política internacional. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, amb l’Objectiu 14 “Vida submarina”, pretén conservar els oceans i utilitzar-los de manera sostenible, basant-se en el coneixement científic i en polítiques nacionals i internacionals. També la UNESCO va proclamar la dècada 2021-2030 com la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible, amb l’objectiu de generar i aplicar coneixements per a un oceà saludable, resilient, segur i sostenible. Amb aquestes iniciatives i la recerca científica, intentam aportar coneixement per entendre i preservar millor la mar per a les generacions futures.
Més informació:
Bloc: www.bbluediy.com
YouTube: https://www.youtube.com/@bbluediy
Instagram: @bbluediy
Documental curt “Del espacio al Mediterráneo: Persiguiendo corrientes marinas“
Fonts:
Rànquing de les millors universitats d’oceanografia del món (la Universitat de Washington va ser la primera des de 2018 fins 2021, a partir de 2022 és la segona): https://www.shanghairanking.com/rankings/gras/2018/RS0107
Ocean State Report número 8 de Copernicus: https://marine.copernicus.eu/news/copernicus-ocean-state-report-8-release
Juza, M. and Tintoré, J.: Multivariate Sub-Regional Ocean Indicators in the Mediterranean Sea: From Event Detection to Climate Change Estimations, Front. Mar. Sci., 8, 610589, doi: 10.3389/fmars.2021.610589, 2021.