El passat dia 11 de novembre vaig assistir a un dels esdeveniments més preciosos, il·lusionants i encantadors que es realitzen al Pla de Mallorca. Des de fa 9 anys i coincidint amb la diada de Sant Martí, el poble de Sineu substitueix la il·luminació nocturna de part dels seus carrers (bombetes, neons i fanals elèctrics) per 4.000 espelmes situades a banda i banda de calçada. Aquestes candeletes, a més de conduir els visitants pel recorregut circular que connecta 11 instal·lacions artístiques i que canvia cada any, doten les façanes i edificacions dels voltants d’una aura de bellesa, calma i calidesa incomparables.
Just ara fa un any que també vaig anar a Sineu per retrobar-me amb la foscor, el silenci i la reflexió que el Col·lectiu altruista Contrallum ens regala a cada edició i ja de tornada a Montuïri meditava en com n’és de bonica i necessària la penombra, la poca llum i fins i tot l’obscuritat. Pensava en el fet que els humans mai en tenim prou de res, que sempre en volem més, i que per això ara també som els causants d’un nou tipus de contaminació, la contaminació lumínica. Recordava que quan vaig arribar a Montuïri fa més de vint anys, a les nits de primavera podia admirar les cuques de llum que sortien d’entre les pedres dels marges del carrer de casa nostra. Aquest és un carrer dels afores i, per tant, allà llavors encara no hi havia arribat l’enllumenat públic. Uns anys més tard, però, hi va arribar i ens col·locaren 9 fanals d’aquests que posen a les autovies i ja no hem tornat a veure mai més cuques de llum. Vaig anar a l’ajuntament, a dir-los que allà només hi ha 4 cases i no emporta tanta lluminària, que allò no és un aeroport i que amb uns pocs fanalets més petits el carrer es veuria més agut, els galls no cantarien tota la nit, les òlibes no passarien tanta fam perquè els ratolins ara les veuen venir d’una hora lluny i sobretot, per ventura, tornarien les cuques de llum. “Ens han arribat uns fons europeus per posar fanals i si no els gastem amb això perdrem tots aquests doblers” vaig obtenir per resposta.
Bé, amb això anava jo pensant, que arribo a la rotonda del Revolt de Montuïri i un grandiós rètol tot il·luminat em deixa enlluernat anunciant un nou HIPER CENTRO que s’havia obert pocs dies abans, concretament el 3 de novembre del 2023. Jo, però, que encara no hi havia passat per davant de nit, miro l’hora i són les 23:30. “Bé, suposo que a les 24:00 ho apagaran”, em dic a jo mateix per poder dormir tranquil. Idò no només ho mantenen encès durant tota la santa nit sinó que mesos més tard n’entaferraren un altre anunciant un CENTRO HOGAR i com que ja us he dit que no en tenim mai a bastament, més endavant ho remataren amb una parella de rètols d’ES BRICO.
Xerrant amb gent de Montuïri vaig veure que no era l’únic que trobava excessiva i innecessària la il·luminació de l’Hiper Centro. Excessiva perquè ara l’entrada de Montuïri pareix l’entrada de Las Vegas i perquè tota la majestuositat i solemnitat amb la qual et donava la benvinguda la silueta del campanar, ans càlidament il·luminat, ha quedat desgraciada per aquesta propaganda de mal gust. I innecessària perquè no crec que facin molts clients nous pel fet d’anunciar-se a tota llum des de l’hora de tancament fins a les 7:00 de la matinada.
Aquest sentiment el vaig traslladar un dia a un sopar on casualment hi havia un comensal que coneixia un dels socis propietaris de la cadena de supermercats en qüestió i en sentir aquest malestar es va oferir a enviar-li un whatsapp traslladant-li tals queixes. “El poble té dret a estar informat” va ser la resposta de l’interpel·lat.
Ambdues vegades que he verbalitzat les meves preocupacions en vers la creixent contaminació lluminosa he obtingut respostes igualment desconcertants. La primera: “ens han arribat uns fons europeus per posar fanals i si no els gastem amb això perdrem tots aquests doblers” implica un mer gastar per gastar sense avaluar si amb menys és suficient o fins i tot millor. I la segona: “el poble té dret a estar informat” implica una pràctica massa estesa a hores d’ara, la de fer-nos confondre informació amb propaganda o dir-nos beneits a la cara. Més clar que la llum del dia.