(La nutricionista lloretana col·laboradora de TotPla, Maria Joana Mateu, ens fa un menú de consells nadalencs molt especial per a gaudir de les festes, de la companyia i del ben menjar sense acabar empatxats i carregats de culpa).
Com diu l’antropòloga Alicia Guidonet, menjar o alimentar-se és un fet bio-psico-socio-historico-cultural, és a dir, un fet extremadament complex en el que intervenen factors biològics, psicològics, socials, culturals i històrics. Nadal és una bona època per observar aquesta relació, ja que, per a moltes persones, és una època de menjades familiars i socials, de sobretaules, de tradicions i retrobaments, de vacances i de consum.
Com a nutricionista, els meus consells es podrien centrar únicament des del punt de vista dietètic i explicar com podem nodrir el nostre cos en aquestes dates. Fer això, però, seria caure en una reducció i simplificació d’aquest acte que ocultaria els factors socials, culturals i històrics que l’acompanyen. Tant en aquesta època com en qualsevol altre moment de l’any pens que, obviar-los, és una imprudència. Així que aquí teniu un menú per gaudir d’un Nadal saludable.
Entrants: el contingut dels plats
Recordem que cada dia, per nodrir el nostre cos, és recomanable menjar verdures i fruites diverses vegades; greixos de bona qualitat nutricional com el de l’oli d’oliva i el dels fruits secs; aliments proteics alternant llegums i ous, peix o carn si som omnívors; i aliments rics en hidrats de carboni com la patata, el pa i la pasta, a poder ser poc refinats. Dit això, és molt probable que els dies assenyalats de les festes els àpats no siguin del tot equilibrats nutricionalment xerrant. Ara bé, no vol dir que la resta de dies no puguem fer menjades com les de cada dia.
Paga la pena recordar-ho perquè si som persones que han fet, fan o “viuen a dieta” de forma permanent és habitual caure en la idea del tot o res: o “me cuid a la perfecció” o “me descuid del tot”. Si tenim present allò que deia a l’inici, que alimentar-se és un acte complex en el qual intervenen factors socials i culturals, potser seria més fàcil acollir sense tanta tensió o culpabilitat aquests àpats festius i, alhora, resultaria més senzill recuperar la nostra rutina habitual a les altres menjades.
Primer plat: les compensacions
No compensis les menjades. Ni abans ni després. Menjar, avui en dia, no està tipificat com a delicte al Codi Penal i tampoc és pecat, encara que tenim tendència a moralitzar-ho. Normalment, compensam quan sentim que hem fet alguna cosa mal feta i, menjar, amics i amigues, no té res de mal fet.
És cert que en aquestes dates és habitual acabar empatxats, i pot ser (o no) quan arriba la següent menjada no tenim gaire fam. El millor que podríem fer és menjar segons la sensació de fam que tenguem, i no menjar en funció de si abans hem menjat molt o poc o en funció de la menjada que farem després. És enrevessat, eh? Insistesc, si ets a ca teva i tens l’oportunitat, aprofita per incloure aquells aliments que són recomanables menjar diàriament i que en aquestes dates queden més arraconats, però no deixis de dinar perquè “el vespre tenc un sopar”. Si ho fas, segurament arribaràs amb més gana i acabaràs igualment empatxat. Recorda, el menjar és menjar, no cal autocastigar-nos.
Segon plat: comentaris innecessaris
Comentar els cossos dels altres, encara que no ens hagin demanat la nostra opinió, és una pràctica molt habitual. Molt sovint són comentaris fets amb la millor de les intencions, però que poden ferir la salut de qui els rep.
“Que guapa, t’has aprimat!”. Quan pronunciam aquestes paraules poques vegades sabem per quina raó s’ha aprimat aquella persona. Potser està passant una època de molta ansietat, pateix un trastorn de la conducta alimentària o una altra malaltia, o està fent una dieta molt restrictiva… Malauradament, aquest tipus de comentaris són molt recurrents perquè, per un costat, la pressió estètica a la qual estam sotmesos és molt gran i el cànon de bellesa per antonomàsia és el del cos prim i, per altra, i pitjor encara, perquè donam per fet que un cos prim és un cos sa. Aquesta combinació de fets fa que la gratuïtat i la inconsciència d’aquests comentaris estigui totalment normalitzada. Ah! I pobre de tu si has engreixat! Aquí no rebràs reforç social i la llicència que ens prenem passa per donar consells alimentaris per perdre pes o recordar la importància de cuidar-se perquè, és clar, donam per fet que un cos gras és un cos que no es cuida.
Així doncs, abans de dir res seria bo tenir present que molt probablement la persona a qui va adreçat el comentari té un mirall a ca seva i sap ben bé quina és la forma del seu cos, no necessita que li recordem. Si allò que direm del cos de l’altre no és quelcom que pugui canviar en qüestió de segons – tens una lleganya a l’ull, t’ha quedat un tros de menjar entre les dents, dus el jersei al revés… – estalviem-nos-ho. Si no suma, que no resti.
Postres: nous propòsits
Si es fes un rànquing amb els propòsits d’any nou més comuns, estic convençuda que entre els primers hi hauria “aprimar-me”. Com a professional de la salut t’he de dir que les dietes no funcionen: el 95% de les persones que en comencen una recuperen el pes perdut (sinó una mica més). És una metodologia destinada al fracàs. Si tens el propòsit de millorar la teva alimentació i de cuidar la teva salut, podries començar revisant els teus hàbits actuals, pensar de quina manera els podries anar millorant tira a tira, sense pretendre fer-ho tot de cop, i no perdre mai de vista que alimentar-nos és un fet bio-psico-socio-historico-cultural. Tot i la seva complexitat, t’assegur que és possible cuidar la nostra alimentació sense càstigs, ni penitències, ni pecats.
Bones festes!