El municipi de Lloret de Vistalegre ha iniciat un any ple de celebracions, actes i activitats per a commemorar la seva independència de Sineu un 31 de desembre de 1924. Va ser el dia en què el llogaret va deixar de dir-se Llorito per anomenar-se Lloret, el dia en què el primer Consistori es va reunir per a aprovar la seva constitució.
L’acte de celebració del Centenari començà amb un reconeixement molt sentit i d’agraïment als 17 batles i una batlessa que han presidit l’Ajuntament des de 1924: Jaume Ferrer Jaume, Bernat Garcias Bauzà, Antoni Ferrer Llabrés, Magdalena Cifre Cerdà (primera batlessa de Mallorca), Antoni Bauzà Vanrell, Damià Llabrés Gelabert, Gabriel Camps Adrover, Llorenç Jaume Gelabert, Mateu Tomàs Cerdà, Bartomeu Picornell Gelabert, Gabriel Verd Picornell, Rafel Jaume Gelabert, Josep Roig Regis, Arnau Mateu Puiggròs, Miquel Coll Real, Joan Jaume Ramis, Jaume Coll Oliver, Antoni Bennasar Pol i actualment Sebastià Amengual Figueras.
A banda de l’assistència del batle i exbatles com ara Arnau Mateu, Miquel Coll, Joan Jaume i Antoni Bennasar, entre el públic hi havia familiars i descendents dels regidors que formaren part d’aquell primer consistori constituït el 31 de desembre de 1924. També d’alguns dels batles i regidors que han estat a l’Ajuntament tots aquests anys.
En la presentació de benvinguda, Toni Oliver, destacà que “el que avui commemorem no hagués estat possible sense aquest acord previ de l’Ajuntament de Sineu. Per tant, hem de remarcar que la segregació es va fer de forma consensuada, gairebé acordada. Sineu va entendre la voluntat dels que fins aquell moment formàvem part d’un llogaret per seguir el seu propi camí amb identitat pròpia” En aquest punt es dirigí al batle de Sineu Tomeu Mulet, assistent a l’acte: “Com molt bé vas dir el passat dia 20, són més les coses que ens uneixen que les que ens separen”. Digué en referència a l’acte celebrat a Sineu el passat mes de desembre en què lliurà una reproducció de l’acte de la sessió de ratificació de la segregació.
Montse Cueto, jutgessa de Pau i membre de la Comissió del Centenari, va fer un repàs històric i recordà que el ple de constitució de l’Ajuntament de Lloret es va celebrar dies després que l’Ajuntament de Sineu va aprovar l’acta de segregació del llogaret de Llorito “a petició de quasi 300 lloritans que van expressar la seva voluntat de seguir el seu propi camí amb identitat pròpia”.
DOS INTENTS D’INDEPENDÈNCIA PREVIS
En el document de context històric que podeu consultar aquí íntegrament, Cueto apunta que “la independència de Llorito s’ha d’entendre com un procés històric que s’inicia a finals del segle XVIII. Abans de la segregació definitiva, avui fa cent anys, es varen viure dos breus episodis d’independència un arran de l’aprovació de la Constitució espanyola de 1812, la Constitució de Cadis. La segona independència de Llorito va ser durant el període conegut com el Trienni Liberal iniciat el 1820. Cap d’aquests dos intents fructificà per motius que podeu llegir a l’esmentat document.
Per la seva banda, en la seva intervenció el batle de Lloret, Sebastià Amengual, destacà la importància de la celebració dels cents anys el darrer dia de 2024 perquè són “els cent anys de la independència de Lloret, cent anys de reafirmació de la nostra identitat, geogràfica, cultural, econòmica i política”.
El batle destacà que “la identitat d’un poble no ve donada amb el seu naixement, sinó que és la feina dels seus habitants dia a dia, el que anirà modelant la mateixa història, i avui hem d’agrair a totes aquelles persones que des del seu àmbit, sigui polític, cultural, econòmic, laboral, han aportat el seu granet d’arena perquè Lloret sigui avui el poble que coneixem, i encoratjar a tots els lloritans a continuar aportant per fer de Lloret encara un poble més gran”.
UN ANY PLE D’ACTES I ACTIVITATS
En el decurs de l’acte es presentà el logotip del centenari. A més, durant aquest any 2025 es duran a terme múltiples actes com ara un cicle de conferències organitzat per l’Obra Cultural Balear, l’organització d’unes Jornades d’Estudis Locals dedicades a aquests primers cent anys d’independència, es faran itineraris per conèixer millor el poble i el terme, les festes del calendari com la Fira, Sant Domingo o el Sequer comptaran amb actes centrats en el centenari. Volem, per exemple, fer una exposició de fotos històriques o exposar documents destacats tant de l’arxiu com del registre.
Notícies relacionades: