La tòfona o “trufa”, com se l’anomena vulgarment, és un bolet amb aspecte de tubercle, molt apreciat a la cuina. Sabem que Mallorca no és terra d’aquest producte tot i que hi ha qui en fa cultiu a determinades finques. Però la tòfona mallorquina o patata és un aliment que ha existit sempre a l’illa i fins no fa massa anys era ben present a les receptes i dins les cuines.
Tot i això, no deixa de sorprendre que al Pla de Mallorca es puguin trobar aquestes tòfones amb certa facilitat. El montuïrer Esteve Barceló, de sa Mata, és un bon cercador de bolets, d’això en sap el dimoni on se colga, però entre bolet i bolet també recull tòfones. Així ho ha fet ell i la seva família “tota la vida”.
“Enguany n’hi ha moltes. Són “trufes” mallorquines. Aquí la gent els hi deia patates. Sé un parell de redols que n’hi ha. En vaig parlar amb el cuiner Toni Pinya i aquesta no té el valor que té l’altra “trufa”. Però sí que dona gust. Altre temps s’emprava més i la gent les assecava. Hi ha gent que les congela, que les té dins la gelera o també n’hi ha que les posen amb oli per donar gust al menjar. Fas unes burballes o un arròs i n’hi poses per donar gust”, així s’expressa Barceló, qui reconeix que a casa seva n’han tengut i menjat sempre. “Jo d’al·lot ja les menjàvem crues i encara ara quan vaig a cercar bolets en menj”.
La seva sorpresa va arribar fa unes setmanes quan en un dinar amb un grup d’amics va sortir el tema. “Vaig anar a un dinar i venia de cercar bolets. Havia agafat un grapat de trufes. Vaig deixar el paner allà i vaig anar a dutxar-me. La meva sorpresa va ser quan en tornar tots els altres ja les havien tastat i repartit. Cap d’ells sabia que existia aquest producte i molt menys que n’hi hagués pel Pla de Mallorca. En aquest cas vos puc assegurar que aquestes de les fotografies totes són de dins el terme de Montuïri“.
“De sempre he sabut d’un parell de redols que se’n fan. És una trufa que es fa més superficial. Estan un poc enterrades, però superficialment tu les veus. Es fa normalment dins zona d’estepa blanca i hi ha d’haver alzines a prop.
D’aquell dinar ençà els amics i qui ho ha sabut n’hi ha demanat i n’Esteve ha tornat a collir-ne un parell de pics més.
Hem sabut que aquest bolet antigament era ben present a moltes cases del Pla de Mallorca, però el seu ús o la seva cerca a poc a poc ha minvat i com hem pogut veure en la reacció dels amics de n’Esteve les generacions més joves ja en desconeixien l’existència. Així, Antònia Verger, antiga cuinera dels restaurants Puig de Sant Miquel i Cas Carboner assenyala que “mon pare sempre que anava a cercar bolets duia aquestes trufes, tenien molt de gust de regalim i en posàvem als aguiats i la “picadillo” de l’arròs brut. Però sí que era un aliment present a les cuines del Pla”.
Aquesta patata mallorquina forma part dels bolets del gènere dels Tuber, però no n’hem pogut esclarir el nom científic. Així que deixam obert aquest article a qualsevol informació que el pugui ampliar i millorar.