Aquesta setmana a Trescant per l’Arxiu de Premsa Forana hem pegat una ullada la revista Santa Eugènia. Revista per la divulgació i cultura. L’entrevista que publicam data de 1988 i va signada per Catalina i Pilar. Uns noms que mirant el consell de redacció hem deduït que podrien ser Catalina Parets Amengual i Pilar Bascuñana Bibiloni.
Entrevista amb Tomeu Juan Mora ‘Es Porrerenc’
Hem anat a passar una estona amb mestre Tomeu perquè ens contàs un poc de la seva vida i mos xerràs també de la seva feina d’empeltador per la que és conegut en el poble.
– En el poble vos coneixen per la vostra feina d’empeltador, contau-nos quan vàreu començar i qui vos va iniciar a aquesta feina?
– Vaig començar a l’edat de 8 anys anant a collir ametles, guanyant 1,50, això era l’any 27. Després me vaig llogar amb un mestre, amb el qui vaig estar 19 anys. Fèiem feina en es camp, sembràvem arbres, vinya, etc. Llavors en es 14 anys vaig començar a cordar i a 16 anys ja feia feines més delicades com empeltar, que m’anava molt bé, perquè jo hi tenia molt de gust amb aquesta feina. Però s’ha de dir que també hi fa molt sa pràctica, me’n record que vàrem anar a fer una feina molt important a Sa Porrassa, que era una finca que va comprar un francès, on vàrem sembrar 28.000 plantes i allà vaig aprendre molt perquè hi havia molta feina per fer. Però quan vaig complir 18 anys me varen enviar a demanar per anar a sa guerra i vaig haver de deixar-ho tot.
– Què ens podeu contar de sa Guerra vós que la vàreu viure de prop?
– Sí, la vaig viure molt de prop perquè me varen enviar al Sud que és on es va iniciar sa Guerra Civil. Quan vaig complir els 18 anys em varen enviar cap a Cadis, perquè era temps de guerra i enviaren a demanar els joves que havien de fer el servei militar. A Cadis hi vàrem estar pocs dies, ja que després ens n’anàrem a Sevilla on vàrem estar 27 dies fent instrucció. Després de Sevilla ens vàrem anar a omplir baixes a les esquadres formades per sis persones i com que sempre faltava gent, nosaltres anàvem a cobrir sa baixa. Vàrem anar en s’esquadra en el “front” que estava situat a un poble de Sevilla anomenat Monterrubio on me varen ferir de bala a la cuixa esquerra, però vaig tenir molta sort perquè la bala no em va tocar cap os. Em dugueren a l’hospital de la Creu Roja que estava a Don Benito on i vaig estar 38 dies. Després d’això vaig tenir un mes de permís per a venir a Mallorca i mentre estava de permís va acabar sa Guerra. Me’n vaig haver de tornar, ja que el meu batalló va ser destinat a Córdoba, per ser llicenciat. Una vegada llicenciats vàrem tornar cap a Mallorca, però vàrem haver de fer 27 mesos més de servei a Campos.
– Fent comptes, quants d’anys vàreu fer el servei militar?
– En vaig fer 7 anys i 2 mesos.
– Vós van donar molts de permisos?
– No, només en vaig tenir dos en 5 anys. La primera vegada que vaig venir a Mallorca me varen donar un mes de permís, però quan vaig arribar aquí ja l’havia acabat, perquè per anar de Sevilla a València, en tren, vàrem haver de menester quinze dies. Després quan vàrem anar a València no hi va haver barco i vàrem haver d’esperar dins el port, fins que en va sortir un. I quan vaig arribar aquí ja havia acabat el permís i ja me varen avisar per sortir cap Alacant una altra vegada, però vaig tenir molta sort perquè no hi va haver barco per sortir. Em varen dir que tornàs un altre dia i així ho vaig fer. Un dia va venir la guàrdia civil a dir-me que m’havia d’embarcar l’endemà i me’n vaig anar cap allà. Quan vaig arribar en el quarter, el capità me va dir que me tallàs és cabells i que em passàs un mes dins el “calabozo”, jo li vaig demanar per què. Em va dir que havia arribat amb un mes i mig de retard, però quan li vaig dir que no havia pogut venir més prest, perquè no hi havia barco, me va demanar d’on era. Quan va sentir que era de Mallorca, no sabia de què li parlava i li vaig haver d’explicar on estava situada i em va perdonar.
– I que vós enteníeu amb els de la península?
– Sí, noltros els enteníem molt bé, però ells no gaire, xerràvem tots el castellà per entendrer-mos. I no només els hi costava entendrer-lo, sinó també llegir-lo, perquè a l’hora de passar llista no hi havia manera, en trobar noms mallorquins els havia de llegir un de noltros perquè no les sabien ni pronunciar.
– I després de sa guerra civil que vàreu fer?
– Després de sa Guerra vaig seguir anant amb el mateix mestre, fins que me’n vaig anar cap en el Brasil a fer feina. Jo me’n volia anar cap Argentina perquè el meu mestre hi havia anat a fer feina d’agricultor, i me va dir que allà hi havia molta feina per fer. Però per anar-hi t’havien de fer una “carta de llamada” que era un paper com mentre tu anaves allà per fer feina i per poder sortir del país, perquè sinó el cònsol no et donava sortida. Ens varen enviar una “carta de llamada” però des del Brasil perquè allà hi havia molta feina per fer i vàrem anar cap allà. Quan vàrem arribar a Rio de Janeiro -vaig anar a veure és Cònsol i li vaig dir a veure si podria anar a l’Argentina a fer feina me va dir que sí perquè duia el passaport que posava que era agricultor i va arreglar tots els papers. Però després de quatre dies vaig veure que s’havia de construir una fundació nova que era italiana i que necessitava oficials. Jo només sabia fer de “manobre” però: em vaig ficar com a oficial; ja vaig començar a fer feina de veres i a guanyar doblers.
– Quants d’anys vàreu estar en el Brasil?
– I entre una cosa i s’altra i vaig estar 10 anys. Quan feia 7 anys que estava allà me vaig casar i la meva dona va voler venir al Brasil, on vàrem estar tres anys més; i després tornarem cap a Mallorca tots dos.
– Idò com vós vàreu casar?
– Ens vàrem casar per carta, jo me vaig casar allà dia 18 de juliol i ella se va casar aquí dia 6 d’agost. Jo vaig anar en es consolat per casar-me i em varen dir que cercàs dos testimonis espanyols per firmar i vaig enviar la lletra de casament cap aquí, vàrem passar un parell de dies, i per això no coincideix és dia de casament. I després ella va venir cap allà, i jo no sabia si la reconeixeria després de tant de temps de no veurer-la.
– Quin any vàreu venir cap aquí?
– Vàrem venir l’any 60 i de tot d’una no volia viure a Santa Eugènia perquè acostumat a molt de moviment arribar aquí a un poble tan petit era un canvi molt gros. Però després me va sortir una feina molt bona i vaig començar a tenir gent fent feina per jo i hi vaig quedar.
– I xerrant de la vostra feina, és molt difícil empeltar?
– No, difícil no ho és, però n’has de saber. Sobretot has de saber conèixer les plantes, perquè si sa planta no està bé no li fas i s’empelt perquè anirà malament. Per aprendre ses coses han d’haver ensopegat, perquè tothom ha ensopegat qualque vegada sigui és que sigui, si te diuen que no és mentida.
– Quins arbres heu empeltat?
– He fet empelts de tota classe de vinya, d’ametler, de figuera, etc., i tots m’agraden.
– Quantes classes d’empelts hi ha?
– N’hi ha de quatre classes i cap es fa amb la mateixa temperatura. El primer empelt es fa quan començam l’any dins el febrer, i es pot empeltar l’ametler i la vinya. Després n’hi ha un altre a últims d’abril, i s’empelten els garrovers i les figueres. La vinya es pot empeltar a l’hivern i a l’estiu, però això s’ha de mirar segons sa planta. En el febrer es sol fer l’empelt que anomenan de muda, sa talla. Hi ha un altre tipus d’empelt que es diu a l’anglesa que té l’avantatge que no han d’esperar les sabes de s’arbre i és molt bo de fer aferrar. En els altres empelts han d’esperar que s’arbre creixi. Llavors ve s’empelt de juny que s’anomena de placa; no només en fas en es juny sinó quan s’arbre està bé, més o manco, però es fa en aquest temps.
CATALINA I PILAR