Aquest dilluns dia 24 de febrer es compleixen 150 anys de la inauguració de la primera línia ferroviària a Mallorca, fou entre Ciutat i Inca. Al Pla de Mallorca no seria fins anys després quan veurien arribar aquell carro de foc. El 1879 la línia d’Inca arribà fins a Manacor deixant al seu pas les estacions de Sineu, Sant Joan i Petra. Un any abans, el 1878, el tren s’havia acostat a Llubí en el seu ramal cap a sa Pobla. I seria quasi amb el tombant de segle, el 1897, quan sortint de Santa Maria es va fer una línia fins a Felanitx que passava pels municipis de Santa Eugènia, Algaida, Montuïri i Porreres.
Aquells trens van ser un bo i eficient mitjà de transport al llarg de bona part del segle XX. Però el 1967 la línia fins a Felanitx i deu anys després la de Manacor deixava tres municipis més sense tren, finalment el 1981 es tancava el ramal de sa Pobla i amb ell el pas del tren per Llubí.
I com diu la frase de què no hi ha temps que no torn, una vegada més amb el tombant de segle el tren tornaria a arribar al Pla de Mallorca. El 2000 s’obria de nou el ramal fins a sa Pobla amb aturada a Llubí i el maig de 2003 el ferrocarril tornà a circular per Sineu i Petra. A aquest darrer municipi ho feia després de mesos de polèmica “Tren per dedins, tren per defora”: aquesta fou el debat que aixecà polseguera i posicions enfrontades. Finalment, passà per defora i el vell traçat es reconvertí en un passeig.
La línia de Felanitx no ha tengut tanta sort com en la primera ocasió que només va estar 10 anys més que la resta a posar-se en marxa. Ara ja en duim 22 anys d’aquell maig de 2003 i la recuperació d’aquest traçat no és ni un projecte ni tampoc ningú el reclama.
Més enllà del pas del tren i de la memòria oral que en queda, aquesta infraestructura ens llegà un patrimoni ferroviari adesiara massa oblidat. Ponts, casetes del guarda barrera, andanes, banys, magatzems, vies… Així, agafant l’envit del 150 aniversari hem volgut mirar quina és la situació del que queda d’aquest patrimoni immoble el dia d’avui.
Línia de Manacor:
Com hem dit aquesta línia entre la capital del Raiguer i la capital del Llevant va obrir-se el 1879 i abans de complir el segle, el 1977 es tancà. Després el Pacte de Progrés del Govern impulsà la seva reobertura que arribà el maig de 2003. Pel camí entre Manacor i Inca el ferrocarril passa pel Pla de Mallorca i avui en dia fa parada a Sineu i Petra. L’estació de Sant Joan, ubicada lluny del nucli urbà i dins el terme municipal de Sineu està tancada.
L’estació de Sineu és la més monumental de les edificacions ferroviàries del Pla. L’edifici o estació de viatgers que avui en dia no s’utilitza com a tal va ser aixecat el 1924 i dos anys després s’hi faria el pis superior. El 1977 es va tancar la línia i el 1988 es reobrí l’estació com a centre d’art. Una vegada es va tornar a posar en marxa el tren l’edifici principal ha acollit el servei de bar restaurant. Ara mateix, l’edifici és propietat de Serveis Ferroviaris de Mallorca i està pendent de tornar a sortir a licitació també per a usos hostalers.
A Sant Joan, l’estació estava dins el municipi de Sineu. Era una estació en terra de ningú i que amb la recuperació de la línia no es va obrir, fins que les pressions veïnals de Sant Joan van fer que el 2004, un any després de la recuperació s’obrís. Una situació que s’allargà només fins al 2012 quan s’assenyalà que només l’utilitzaven una quinzena de persones al dia i es tancà per a sempre més.
A Petra avui en dia la vella estació és també propietat de SFM, però la té cedida a l’Ajuntament de la vila. Al seu costat hi ha el magatzem que fa pocs anys ha adquirit en propietat l’Ajuntament petrer. A Petra el gran i polèmic debat ferroviari va arribar en el moment de la recuperació de la via. Aleshores s’obrí el debat amb Tren per dedins o tren per defora. Amb relació a si el nou servei havia de passar per l’antic traçat ara ja engolit pel nucli urbà o bé havia de passar pels afores del nucli. Fins i tot s’organitzà una consulta popular amb el resultat de 588 vots a favor del tren per dedins, 29 en contra i 20 vots nuls. Finalment, el tren passà per defora.
Línia de Felanitx:
S’inaugurà el 7 d’octubre de 1897 i tenia un recorregut de quasi 43 kilòmetres. A aquesta línia a més de ponts i casetes per les barreres del tren hi ha les estacions d’aquests quatre pobles del Pla. Totes i cada una d’elles el dia d’avui pertanyen a mans privades. I cada una d’elles ha tengut una història diferent. El tren va deixar de passar per aquest trajecte el darrer dia de l’any 1967, és per això que encara hi ha molts veïns que recorden el pas dels combois.
Per un costat l’estació de Santa Eugènia va passar a formar part del patrimoni municipal. Al seu voltant i amb els anys s’hi ha anat configurant el poliesportiu local i ara l’estació és el centre neuràlgic de tot el complex esportiu del poble. Com a curiositat assenyalar que la via de tren que hi ha al seu davant no és exactament la que hi havia a aquest indret, ja que fou l’Ajuntament qui la va comprar als propietaris de Cal Dimoni d’Algaida.
I és que precisament a Algaida, just al costat de l’antiga carretera de Manacor a Palma, i davant el conegut restaurant Cal Dimoni hi ha l’estació que es reconvertí en un habitatge quan fou adquirit pels propietaris d’aquest establiment. Així, molt probablement la via de tren de Santa Eugènia procedeix d’aquest indret.
Una vegada en desús, tota la via i bona part de les estacions les adquirí l’empresari felanitxer, Antoni Fontanet. Aquest, després va anar venent la via a porcions a aquells veïns o persones que el traçat li havia xapat la finca o que els hi feia partió.
Fontanet estava dedicat a la indústria farinera i així a Montuïri qui acabà fent-se propietari de l’estació de tren fou l’empresari d’aquest sector, Joan Gomila Jaume. En aquest cas mai s’ha utilitzat com a habitatge. A aquest poble del Pla la parcel·la de l’estació està dividida en diferents propietats, així podem trobar la petita caseta dels banys i mitja andana en una propietat diferent de la de l’edifici principal.
A Porreres, ara podem veure l’estació de tren a la Ronda de l’Estació. Així darrere una paret de bloquets encara s’hi veu l’edifici principal i que des del darrer pas del tren aquell 31 de desembre de 1967 no ha tornat a estar en ús ni habitat. Avui en dia l’estació és propietat de l’empresari de la vila, Guillem Ballester. Fou el seu pare qui va adquirir l’edifici a l’exbatle, Pep Roig i a Antoni Fontanet, antics copropietaris.
Cal assenyalar que en el cas de Porreres en el seu catàleg de Patrimoni hi ha la presència de 10 antics trams de la via que formen part del patrimoni paisatgístic del municipi, si bé en la mateixa fitxa del catàleg s’explica que no hi ha la presència de la via, només del traçat.
Línia de sa Pobla:
L’altre municipi del Pla per on també passa el tren, encara que sigui un poc allunyat del nucli urbà, és Llubí. Aquest és el nucli del Pla on més anys ha passat el tren, en una primera etapa funcionà del 1878 fins al 1981 i es va tornar a obrir l’any 2000. Així les instal·lacions són propietat de SFM.
