La Colla de Xeremiers Tomàs i Miquel o els Xeremiers des Pla, com també s’han anomenat es va formar l’any 1982. Miquel Tugores Riutort, conegut com a Monara, a Sineu i Tomàs Salom Rossinyol, de can Bou, a Montuïri van ajuntar-se ja fa més de quaranta anys amb la quimera de la música tradicional.
Era un moment en què les colles de vells xeremiers anaven a la baixa ells dos van esdevenir la baula de transmissió cap al segle XXI. Han estat una peça fonamental en la música popular, present a festes majors, cercaviles, corregudes, balls i concerts, així com en l’acompanyament de Cossiers i altres danses tradicionals.
Als anys vuitanta del segle passat van estar marcats per l’aprenentatge directe amb els grans xeremiers de l’època, com Gori de Sa Serra, Biel Caragol, o l’altre històrica colla de xeremiers, Pep Rotger i Pep Toni Rubio. A més en Tomàs i en Miquel van fer una important tasca d’investigació i construcció d’instruments tradicionals.
El seu currículum com a xeremiers és llarg. En aquests més de 40 anys de dedicació han col·laborat amb grups de renom com l’Escola de Música i Danses de Mallorca, s’Estol des Gerricó, Estol de Tramuntana, Revetla d’Inca i Aires de Muntanya, i han actuat en mostres i trobades musicals arreu del territori, inclòs el Rosselló, Reus, València, Barcelona, Ourense o Vilanova i la Geltrú. A més, són cofundadors de l’Associació Cultural de Xeremiers de Palma i del grup Ximbomba Atòmica, i han participat en diversos enregistraments discogràfics com a referents imprescindibles de la música d’arrel mallorquina.
Ara, per brufar els 40 anys, quan ja en duen 43, han decidit recollir part de la seva trajectòria en un disc compacte que veurà la llum els pròxims mesos. Per fer-ho s’han envoltat dels millors músics de la contrada, Joan Roca, Pau Mas, Joan Frontera, Toni Duro, Benjamí Salom o Pep Noguera.
Avui i aquí podeu escoltar el primer single del disc, la cançó Pas doble o triple de Muro. Una peça que és una mostra d’aquestes cançons recuperades d’antics xeremiers, que com diuen ells “feren i fan emocionar i pegar botets a qui les escolta. Repastat amb el virtuosisme dels músics actuals i el saïm vermell dels vells pastissers de la música, ens ha sortit una panada d’estètica antiga, però de música actual.